Adaptació: diferència entre les revisions

Després de l'extinció que va acabar amb els [[dinosaures]], els éssers vius van continuar evolucionant adaptant-se. De fet, des del [[Cenozoic]], fa uns 65 milions d’anysd'anys, han aparegut [[mamífers]] molt evolucionats. Està clar que cada espècie s'adapta a la seva [[biota]], terrestre o marina, ja que s'han d’adaptard'adaptar permanentment en un món que canvia constantment.

No es pot entendre la funció que ocupen les espècies en l’l'[[ecosistema]] sense tenir en compte la [[flora]] i la [[fauna]] d’und'un lloc, ja que tots els éssers vius pertanyen a la [[biosfera]]. És a dir, cal tenir en compte tot l’ecosistemal'ecosistema per entendre l’adaptaciól'adaptació d’unad'una espècie perquè cadascuna té un lloc on viure, en el que els seus avantpassats ja s’hans'han acostumat a ser-hi. Per tant, les noves generacions de cada espècie accepten la biota en la qual els seus avantpassats ja vivien, i s’adaptens'adapten a ella.

El procés d’adaptaciód'adaptació al medi a través de la selecció natural està present en tots els organismes. Entre els grups humans existeixen diferències físiques que depenen de la zona on visquin i del clima que hi faci.

Diverses investigacions dutes a terme per arqueòlegs i investigadors prehistòrics d’arreud'arreu del món apunten al fet que la nostra espècie ha evolucionat a Àfrica a partir de l'Homo habilis. Fet que implica que els primers Homo sapiens europeus i asiàtics eren negres i que varen caldre més de quatre mil anys perquè el color de pell d’aquestesd'aquestes poblacions canviés i s’adaptéss'adaptés a l’ambientl'ambient.

Els climes càlids disposen d’unad'una radiació solar més potent necessària per sintetitzar els compostos vitals del cos com per exemple la vitamina D. Les pells clares acostumen a absorbir aquesta energia del sol més que les pells fosques; i el motiu pel qual en les poblacions africanes no tenen la pell clara és perquè els individus que són excessivament blancs poden patir conseqüències mortals en climes tan càlids, ja que absorbeixen un excés de radiacions ultraviolades que deriven en un càncer de pell.

Els habitants de països amb climes freds com Escandinàvia, acostumen a tenir el nas més gros que els habitants de països amb climes més càlids com Nigèria. Aquesta característica física que diferencia dos grups humans és una adaptació, atès que un nas gran deixa que l’airel'aire faci un recorregut més llarg abans d’arribard'arribar als pulmons i així poder escalfar-se durant més temps. Aquest procés redueix el risc de malalties respiratòries i evita més quantitat de morts prematures en poblacions més fredes.

Del clima i el medi ambient també en depèn el cos dels organismes. Els habitants de l’Àrticl'Àrtic com els inuits, tenen una silueta rodona i una capa de greix sota la pell que els permet reduir la pèrdua de calor, conservar-la al cos i sobreviure en un lloc tan fred. Els habitants de climes càlids com els massais, en canvi, no necessiten aquestes característiques físiques i per això tenen el cos més estilitzat. {{Autoritat}}