Diferència entre revisions de la pàgina «Telescopi òptic»

retocs, formatat unes refs correctament
m (Tipografia)
(retocs, formatat unes refs correctament)
 
[[Fitxer:Telescopi Mailhat de l'Observatori Fabra 02.JPG|miniatura|[[Telescopi refractor]] Mailhat de 380 mm de diàmetre de l'[[Observatori Fabra]]. Barcelona (1904)]]
[[Fitxer:KeckObservatory20071013.jpg |miniatura|Telescopi reflector de l' [[Observatori W. M. Keck ]] de Hawaii. La seva estructura fou construïda a Tarragona.<ref>Instituto de Astrofísica de Canarias - IAC. Comienza el montaje de la estructura del Gran Telescopio Canarias (GTC). 3 Feb. 2003. http://www.iac.es/divulgacion.php?op1=16&id=329</ref>]]
[[Fitxer:Schmidt-Cassegrain-Telescope.svg|miniatura|Telescopi catadiòptric Schmitdh-Cassegrain. Esquema d'una secció mostrant la trajectòria de dos feixos paral·lels de llum des de l'objecte fins l'ull .]]
 
Un '''telescopi òptic''' és un [[telescopi]] que recull i enfoca la [[llum]], sobretot de la part visible de l'[[espectre electromagnètic]], per crear una imatge ampliada de visió directa, o per fer una [[fotografia]], o per a obtenir dades a través de sensors d'imatge electrònics.
 
== Història ==
La història del telescopi comença per la fabricació de vidre transparent. El vidre transparentque va permetre fabricar ulleres, primer a partir de lents convergents i després lents divergents. La combinació d'una lent convergent i una lent divergent va donar lloc al telescopi terrestre, tradicionalment anomenat «de Galileu».
 
Deixant de banda les explicacions oficials (que parlen de [[Hans Lippershey]], [[Zacharias Janssen]], Jakob Metius i altres), hi ha un estudi modern que demostra – millor–millor que altres teories-teories– que ja hi havia telescopis terrestres (ulleres de llarga vista) a Catalunya bastant abans de l'any [[1608]], i que els possibles descobridors foren els germans Roget de [[Girona]].
 
=== Història del vidre transparent ===
Segons la tradició, el vidre el descobriren els fenicis ena una època remota. Hi ha una llegenda (repetida per [[Plini el Vell]],<ref>{{ref-llibre|títol=Histoire naturelle de Pline|url=https://books.google.cat/books?id=splYAAAAcAAJ&pg=PA134|any=1782|pàgines=134–}}</ref><ref name="Brewster1830">{{ref-llibre|autor=Sir David Brewster|títol=The Edinburgh Encyclopaedia ...|url=https://books.google.cat/books?id=BvRMAQAAMAAJ&pg=PA306|any=1830|editorial=W. Blackwood|pàgines=306–}}</ref> [[Estrabó]],<ref name="Strabo1857">{{ref-llibre|autor=Strabo|títol=The Geography of Strabo|url=https://books.google.cat/books?id=0cZfAAAAMAAJ&pg=PA174|any=1857|editorial=H. G. Bohn|pàgines=174–}}</ref> [[Flavius Josephus]],<ref name="Josephus1818">{{ref-llibre|autor=Flavius Josephus|títol=The Works of Flavius Josephus, the Learned and Authentic Jewish Historian, and Celebrated Warrior: To which are Added, Three Dissertations Concerning Jesus Christ, John the Baptist, James the Just, God's Command to Abraham, &c|url=https://books.google.cat/books?id=nQ84AQAAMAAJ&pg=PA388|any=1818|editorial=William Allason ... and J. Maynard|pàgines=388–}}</ref><ref name="Fleming1997">{{ref-llibre|autor=Stuart J. Fleming|títol=Roman Glass: Reflections of Everyday Life|url=https://books.google.cat/books?id=Vumv8RpMX4kC&pg=PA13|data= gener 1997|editorial=UPenn Museum of Archaeology|isbn=978-0-924171-51-2|pàgines=13–}}</ref> [[Tàcit]],<ref name="Tacitus1826">{{ref-llibre|autor=Cornelius Tacitus|títol=Five Books of the History of C. Cornelius Tacitus: With His Treatise on the Manners of the Germans, and His Life of Agricola. From the Last German Ed. of the Works of Tacitus|url=https://books.google.cat/books?id=8ldCAAAAYAAJ&pg=PA209|any=1826|editorial=O. D. Cooke & Company|pàgines=209–}}</ref> [[Isidor de Sevilla]]<ref name="SévillePetit1520">{{ref-llibre|autor1=Isidore de Séville|autor2=Petit|títol=Liber aetymologiarum Isidori, Hispalensis|url=https://books.google.cat/books?id=NlEOdZWg2BUC&pg=PT169|any=1520|editorial=Jean Petit|pàgines=169–}}</ref> i altres) que diu que el primer vidre es va fabricar al riu Belos o Belus (actualment el [[riu Na’aman]] ) prop del [[Mont Carmel]]. Hi havia quatres grans centres de producció: Ptolemaida (actualment [[Acre (Israel)|Acre]] ) al peu del [[Mont Carmel]], [[Sidó]], [[Tir]] i [[Alexandria]].
Hi havia quatres grans centres de producció: Ptolemaida (actualment [[Acre (Israel)|Acre]] ) al peu del [[Mont Carmel]], [[Sidó]], [[Tir]] i [[Alexandria]].
 
A Catalunya hi arribaren els [[fenicis]] arribaren cap al 1100 aC,<ref> {{Ref-publicació|cognom=Fontanals|nom=Núria|article=Una hipòtesi verificada, 45  anys dels “fenicis a Catalunya”: Maluquer de Motes entre fenicis i grecs.|publicació=Revista Núriad'Arqueologia Rafelde Fontanals. httpPonent|url=https://www.rapraco.cat/onlineindex.php/rap23RAP/rap23_437.pdfarticle/view/28358|data=2013|pàgines=437-42|enllaçautor=Núria Rafel i Fontanals}}</ref> i amb ells, probablement, les tècniques de fabricació del vidre. En [[època romana]] ja hi havia forns de vidre.<ref name="MartínCereza2005">{{ref-llibre|autor1nom=Francisco Germán |cognom=Rodríguez Martín|autor2nom2=Eduardo |cognom2=Alonso Cereza |títol=Lucernas|url=https://www.worldcat.org/oclc/77115967|editorial=Real Academia de la Historia|data=2004-2005|lloc=Madrid|isbn=84-95983-40-0}}</ref> Els romans conegueren el vidre transparent, des de l'època de [[Neró]].<ref name="Mellado1855">{{ref-llibre|autor=Francisco de Paula Mellado|títol=Enciclopedia moderna: v. de diccionario alfabético|url=https://books.google.cat/books?id=bYuJiC5x2XsCgf7YjuFipHAC&pg=PA178RA3-PA259|any=20051855|editorial=RealEstablecimiento AcademiaTipográfico de Mellado|pàgines=3–}}</ref> Les [[invasions bàrbares]] suposaren la Historia|isbnpràctica desaparició de la fabricació de vidre. A Catalunya hi ha topònims antics relacionats amb el vidre: devers 840-875. Valle Vitraria ([[Rosselló]])<ref name=978"Pyrénées-84Orientales1873">{{ref-95983llibre|autor=Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-66Orientales|títol=Bulletin de la Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-4Orientales|url=https://books.google.cat/books?id=H51rutIJGPkC&pg=PA308|any=1873|editorial=J. Comet|pàgines=178–308–}}</ref> i devers 998. [[Vallvidrera]] .<ref name="Rey1982">{{ref-llibre|autor=Enric Moreu Rey|títol=Els nostres noms de lloc|url=https://books.google.cat/books?id=NXagAAAAMAAJ|any=1982|editorial=Moll}}</ref> En l'[[època medieval]] hi ha diverses referències de forns de vidre, des de l'any [[1188]].<ref>Els forns de vidre a Barcelona i la seva rodalia. Sílvia Cañellas i Martínez. http://cch.cat/pdf/forn_vidre.pdf</ref>
 
[[Ramon Llull]] va parlar de vidre transparent i dels forns de vidre en diverses obres.<ref name="Llull1915">{{ref-llibre|autor=Ramón Llull|títol=Obres de Ramon Lull|url=https://books.google.cat/books?id=quaEAAAAIAAJ|any=1915|editorial=Comissió editora Lulliana}}</ref><ref name="()1992">{{ref-llibre|autor=Ramon Llull (Beato, ()|títol=Obres de Ramón Llull: Libre de contemplació en Deu|url=https://books.google.cat/books?id=RTUTAQAAMAAJ|any=1992|editorial=Miquel Font|isbn=978-84-86366-74-2}}</ref><ref name="Llull1906">{{ref-llibre|autor=Ramon Llull|títol=Obres doctrinals: Doctrina pueril, Libre del orde de cavalleria (text original y antiga versió francesa) Art de confessió|url=https://books.google.cat/books?id=LQM4AQAAMAAJ|any=1906|editorial=Comissió Editora Lulliana}}</ref> El primer tractat important a considerar en la fabricació de vidre transparent és català: La ''Sedacina'', obra del [[frare]] [[Carmelites|carmelità]] Guillem Sedacer, de Barcelona, datada el [[1378]].<ref>{{Ref-llibre|títol=La sedacina, ou L'oeuvre au crible : l'alchimie de Guillaume Sedacer, carme catalan de la fin du XIVe siècle|url=https://www.worldcat.org/oclc/52135855|editorial=S.É.H.A.|data=2002|lloc=Paris|isbn=88-7252-239-0|nom=Pascale|cognom=Barthélemy}}</ref> L'orde del Carmel es relaciona amb el [[Mont Carmel]], molt a prop de l'antiga ciutat d'Acre i del riu Belos (actual riu Na’aman), llegendària ubicació del descobriment del vidre.
Els romans conegueren el vidre transparent, des de l'època de [[Neró]].<ref name="Mellado1855">{{ref-llibre|autor=Francisco de Paula Mellado|títol=Enciclopedia moderna: v. de diccionario alfabético|url=https://books.google.cat/books?id=gf7YjuFipHAC&pg=RA3-PA259|any=1855|editorial=Establecimiento Tipográfico de Mellado|pàgines=3–}}</ref> Les [[invasions bàrbares]] suposaren la pràctica desaparició de la fabricació de vidre.
 
A Catalunya hi ha topònims antics relacionats amb el vidre:
*c. 840-875. Valle Vitraria ([[Rosselló]]).<ref name="Pyrénées-Orientales1873">{{ref-llibre|autor=Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-Orientales|títol=Bulletin de la Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-Orientales|url=https://books.google.cat/books?id=H51rutIJGPkC&pg=PA308|any=1873|editorial=J. Comet|pàgines=308–}}</ref>
* Any 998. [[Vallvidrera]] .<ref name="Rey1982">{{ref-llibre|autor=Enric Moreu Rey|títol=Els nostres noms de lloc|url=https://books.google.cat/books?id=NXagAAAAMAAJ|any=1982|editorial=Moll}}</ref>
En l'[[època medieval]] hi ha diverses referències de forns de vidre, des de l'any [[1188]].<ref>Els forns de vidre a Barcelona i la seva rodalia. Sílvia Cañellas i Martínez. http://cch.cat/pdf/forn_vidre.pdf</ref>
 
==== Ramon Llull ====
[[Ramon Llull]] va parlar de vidre transparent i dels forns de vidre en diverses obres.<ref name="Llull1915">{{ref-llibre|autor=Ramón Llull|títol=Obres de Ramon Lull|url=https://books.google.cat/books?id=quaEAAAAIAAJ|any=1915|editorial=Comissió editora Lulliana}}</ref><ref name="()1992">{{ref-llibre|autor=Ramon Llull (Beato, ()|títol=Obres de Ramón Llull: Libre de contemplació en Deu|url=https://books.google.cat/books?id=RTUTAQAAMAAJ|any=1992|editorial=Miquel Font|isbn=978-84-86366-74-2}}</ref><ref name="Llull1906">{{ref-llibre|autor=Ramon Llull|títol=Obres doctrinals: Doctrina pueril, Libre del orde de cavalleria (text original y antiga versió francesa) Art de confessió|url=https://books.google.cat/books?id=LQM4AQAAMAAJ|any=1906|editorial=Comissió Editora Lulliana}}</ref>
 
==== Guillem Sedacer i la Sedacina ====
El primer tractat important a considerar en la fabricació de vidre transparent és català: La «Sedacina», obra del [[frare]] [[Carmelites|carmelità]] Guillem Sedacer, de Barcelona, datada el [[1378]].<ref name="Barthélémy2002">{{ref-llibre|autor=Pascale Barthélémy|títol=La Sedacina ou l'Oeuvre au crible 2 volumes: L'alchimie de Guillaume Sedacer, carme catalan de la fin du XIVème siècle|url=http://books.google.cat/books?id=wWggAQAAIAAJ|any=2002|editorial=Arché|isbn=978-88-7252-239-4}}</ref>
L'orde del Carmel es relaciona amb la muntanya del Carmel (Mont Carmel), molt a prop de l'antiga ciutat d'Acre i del riu Belos (actual riu Na’aman), llegendària ubicació del descobriment del vidre.
 
La ''Sedacina'' és important perquè parla d'aspectes reals amb detalls escrits a peu de forn. Un dels aspectes cabdals és la fabricació d'un ''vidre molt transparent'', susceptible de ser emprat en casos concrets (ampolleta nàutica, ulleres i lents, lupes i telescopis). Un dels objectius de Sedacer era la fabricació de gemmes de diversos colors, la base de les quals era un vidre transparent. Un altres aspecte a destacar són les diverses fórmules de Sedacer basades en el [[plom]].<ref name="Cannella2006">{{ref-llibre|autor=Anne-Françoise Cannella|títol=Gemmes, verre coloré, fausses pierres précieuses au Moyen Âge: le quatrième livre du "Trésorier de philosophie naturelle des pierres précieuses" de Jean d'Outremeuse"|url=https://books.google.cat/books?id=k0IFNhxWj6gC&pg=PA144|any=2006|editorial=Librairie Droz|isbn=978-2-87019-288-7|pàgines=144–}}</ref> Cal tenir en compte que les històries «oficials» daten el «cristallo» inventat a [[Venècia]] per Barovier al [[1463]], i el [[vidre flint]] a base de plom, patentat a [[Anglaterra]] per Ravencroft al [[1672]]. L'obra de Sedacer es va avançar en totes dues innovacions.
 
=== Les ulleres ===
Les ulleres foren el primer pas en el descobriment del telescopi. La difusiótècnica del seu ús implica lade fabricació de vidre transparent iera essencial així com l'existència d'uns artesans capaços de tallar i polir lents amb certa habilitat i precisió. Algunes dades cronològiques sobre les ulleres són les següents:
 
* 1285. Data aproximada del descobriment de les ulleres correctores amb [[Lents convergents i divergents|lents convergents]].<ref name="Frugoni2008">{{ref-llibre|autor=Chiara Frugoni|títol=Botones, bancos, brújulas y otros inventos de la Edad Media|url=https://books.google.cat/books?id=0R_SxrxvgSQC&pg=PA12|data= setembre 2008|editorial=Grupo Planeta (GBS)|isbn=978-84-493-2172-6|pàgines=12–}}</ref>
 
=== Les ulleres de llargavista : Els germans Roget ===
L'any [[1960]] l'[[Oftalmologia|oftalmòleg]] Simón Guilleuma va presentar un treball sobre Girolamo Sirtori i la seva trobada amb un ullerer anomenat Roget a Girona (l'any 1611) que podia demostrar que la invenció del telescopi o ''ullera de llarga vista'' tingué lloc a Catalunya. Han passat els anys i molts articles i obres especialitzades segueixen ignorant el fet o el dissimulen de forma interessada. L'obra de Girolamo Sirtori es pot consultar fàcilment a Internet.<ref>{{Ref-llibre|títol=Hieronymi Sirtvri Mediolanensis Telescopivm Siue Ars Perficiendi Novvm Illvd Galilæi Visorivm Instrumentum ad Sydera : In Tres Partes Divisa. Quarum prima exactissimam perspicillorum artem tradit, Secunda Telescopii Galilæi absolutam constructionem, & artem aperte docet. Tertia alterius Telescopii faciliorem usum & admirandi sui Adinuenti arcanum patefacit [...].|url=https://www.bibliotekacyfrowa.pl/dlibra/publication/edition/72692?id=72692&from=pubindex&dirids=9&lp=1186|editorial=Jennis, Lukas. Nakł.|data=1618|nom=Girolamo|cognom=Sirtori|llengua=llatí|lloc=Frankfurt}}</ref> El resum que segueix pot ajudar a treure algunes conclusions.
 
De l'obra de Sirtori ''Telescopium sive ars perficiendi…'' n'hi ha una edició de 1618 a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. Sirtori explica la seva trobada a Girona amb en Roget de [[Borgonya]] de Barcelona, un vell pesat que va insistir en examinar amb detall el telescopi de Sirtori. Després el vell li va demanar que l'acompanyés a casa seva, on li va mostrar el seu obrador d'[[òptica]], abandonat i ple de pols. Allí es va presentar i li va explicar la història de la família i la seva relació amb l'òptica.
Han passat els anys i molts articles i obres especialitzades segueixen ignorant el fet o el dissimulen de forma interessada.
L'obra de Girolamo Sirtori es pot consultar fàcilment a Internet.<ref>Edició electrònica: “Telescopium sive...”. Per pàgines. http://www.bibliotekacyfrowa.pl/dlibra/docmetadata?id=72692&from=pubindex&dirids=9&lp=1186</ref> El resum que segueix pot ajudar a treure algunes conclusions.
 
QuanSirtori afirma que en Roget havia descobert els secrets dels telescopis, la forma i dimensions de les lents i la manera de fabricar-les, amb els estris corresponents. Sirtori va anotar amb cura les proporcions de les lents d'en Roget i la manera de treballar-les. Quan va viatjar a [[Innsbruck|Insbruck]], l'any 1611, al palau del príncep [[Maurici de Nassau]] va poder examinar un telescopi del tipus de Galileu i, basant-se en les taules de Roget, va gosar afirmarpretendre que podia fabricar telescopis de la mateixa qualitat o superiorssuperior. Els millors científics del regne havien fracassat en trobar les relacions de lents adequades.
De l'obra de Sirtori «Telescopium sive ars perficiendi…» n'hi ha una edició de 1618 a [[Frankfurt del Main|Frankfurt]].
 
L'obra de Sirtori explica la manera de fer telescopis com els dels germans Roget. Sembla que una de les tècniques més importants en la talla de lents còncaves, ensenyada per en Roget, era la d'emprar una lent convexa de la curvatura desitjada com a eina per a obtenir la lent còncava amb la mateixa curvatura.
Sirtori explica la seva trobada a Girona amb en Roget de [[Borgonya]] de Barcelona, un vell pesat que va insistir en examinar amb detall el telescopi de Sirtori.
Després el vell li va demanar que l'acompanyés a casa seva, on li va mostrar el seu obrador d'[[òptica]], abandonat i ple de pols. Allí es va presentar i li va explicar la història de la família i la seva relació amb l'òptica.
 
El seu testimoni està escrit en una obra de forma clara i precisa. Altres testimonis sobre diversos pioners del telescopi són molt menys precisos o verificables. Suposadament l'invent oficial del telescopi data de l'any 1608. Els telescopis delsde Roget, quan el 1611 ja havia abandonat la professió, degueren ser anteriors. A més hi ha l'aspecte teòric i de fabricació: «Ningú no va tallar mai lents més precises que les dels Roget», afirmà el mateix Sirtori.
Sirtori afirma que en Roget havia descobert els secrets dels telescopis, la forma i dimensions de les lents i la manera de fabricar-les, amb els estris corresponents.
Sirtori va anotar amb cura les proporcions de les lents d'en Roget i la manera de treballar-les.
Quan en Sirtori va viatjar a [[Innsbruck|Insbruck]], l'any 1611, al palau del príncep [[Maurici de Nassau]] va poder examinar un telescopi del tipus de Galileu i, basant-se en les taules de Roget, va gosar afirmar que podia fabricar telescopis de la mateixa qualitat o superiors. Els millors científics del regne havien fracassat en trobar les relacions de lents adequades.
 
L'obra d'en Sirtori explica la manera de fer telescopis com els dels germans Roget.
 
Sembla que una de les tècniques més importants en la talla de lents còncaves, ensenyada per en Roget, era la d'emprar una lent convexa de la curvatura desitjada com a eina per a obtenir la lent còncava amb la mateixa curvatura.
 
El testimoni d'en Sirtori està escrit en una obra de forma clara i precisa. Altres testimonis sobre diversos pioners del telescopi són molt menys precisos o verificables.
Suposadament l'invent oficial del telescopi data de l'any 1608. Els telescopis dels Roget, quan el 1611 ja havia abandonat la professió, degueren ser anteriors. A més hi ha l'aspecte teòric i de fabricació: «Ningú no va tallar mai lents més precises que les dels Roget», afirmà el mateix Sirtori.
 
=== La tesi de Nick Pelling ===
[[Nick Pelling]], informàtic, consultor i historiador afeccionat, va revolucionar els cercles dels estudiosos de l'origen del telescopi. La seva tesi, molt resumida, és la següent:<ref>{{Ref-publicació|cognom=Pelling|nom=Nick|article=Who Invented the Telescope?|publicació=History Today|url=https://www.historytoday.com/archive/who-invented-telescope|data=octubre 2008|citació=Nick Pelling suggests that credit should go not to the Netherlands but much further south to Catalonia.|llengua=anglès|volum=58|exemplar=10}}</ref>
La seva tesi,<ref>Nick Pelling. http://www.historytoday.com/nick-pelling/who-invented-telescope</ref> molt resumida, és la següent:
* Està documentada l'existència de telescopis a Catalunya abans de 1608.
* El [[5 de setembre]] de 1608 hi va haver una subhasta a Barcelona dels béns de Jaume Galvany, amb una «ullera de llauna per mirar de lluny», entre altres. Un mercader anònim la va comprar i se la va endur a Frankfurt primer i després a Holanda.
 
==== Estudis previs a Pelling ====
* [[Girolamo Sirtori]] ( Hieronymus Sirturius Mediolanensis):<ref name="Sirtori-abes"/> «Telescopium sive Ars perficiendi novum illud Galiaei visorium instrumentum ad Sydera».<ref name="Sirtori1618">{{ref-llibre|autor=Girolamo Sirtori|títol=Telescopium|url=https://books.google.cat/books?id=zmY_AAAAcAAJ&pg=PA25|any=1618|pàgines=25–}}</ref><ref name="Reeves2008">{{ref-llibre|autor=Eileen Adair Reeves|títol=Galileo's Glassworks: The Telescope and the Mirror|url=https://books.google.cat/books?id=4G3gQcBpFekC&pg=PA7|data= gener 2008|editorial=Harvard University Press|isbn=978-0-674-02667-4|pàgines=7–}}</ref>
* [[Felipe Picatoste]]. «Apuntes para una biblioteca científica española del siglo XVI».<ref> [https://ia800302.us.archive.org/27/items/apuntesparaunabi00picauoft/apuntesparaunabi00picauoft.pdf Apuntes para una biblioteca científica española del siglo XVI. Felipe Picatoste] </ref>
* [[Josep Maria Simón de Guilleuma]]
 
== Telescopi simple ==
De forma semblant a la del [[Microscopi òptic|microscopi simple]], el tipus més senzill de telescopi és el telescopi simple. N'hi ha de dues menes: el telescopi d'una sola lent i el telescopi d'un sol mirall. Hi ha huns possibles antecedents històrix
 
* Ja fos producte de la seva imaginació, o a partir d'una font oral o escrita no identificada, [[Roger Bacon]] escrigué sobre uns suposats telescopis emprats per [[Juli Cèsar]] per a observar la Gran Bretanya des de la [[Gàl·lia]], a l'altre costat del mar.<ref name="Clegg2013">{{ref-llibre|autor=Brian Clegg|títol=Roger Bacon: The First Scientist|url=https://books.google.cat/books?id=IiqeBAAAQBAJ&pg=PT28|data= 29 agost 2013|editorial=Little, Brown Book Group|isbn=978-1-4721-1212-5|pàgines=28–}}</ref>
=== Possibles antecedents històrics ===
* Ja fos producte de la seva imaginació, o a partir d'una font oral o escrita no identificada, [[Roger Bacon]] escrigué sobre uns suposats telescopis emprats per [[Juli Cèsar]] per a observar la Gran Bretanya des de la [[Gàl·lia]], a l'altre costat del mar.<ref name="Clegg2013">{{ref-llibre|autor=Brian Clegg|títol=Roger Bacon: The First Scientist|url=https://books.google.cat/books?id=IiqeBAAAQBAJ&pg=PT28|data= 29 agost 2013|editorial=Little, Brown Book Group|isbn=978-1-4721-1212-5|pàgines=28–}}</ref>
Altres autors varen interpretar que es podria tractar de telescopis d'un sol mirall.<ref name="HeldenDupré2010">{{ref-llibre|autor1=Albert Van Helden|autor2=Sven Dupré|autor3=Rob van Gent|títol=The Origins of the Telescope|url=https://books.google.cat/books?id=XguxYlYd-9EC&pg=PA170|any=2010|editorial=Amsterdam University Press|isbn=978-90-6984-615-6|pàgines=170–}}</ref>
* [[Richard Forster]] en una carta a [[Giovanni Antonio Magini]], tramesa des de Londres el 1606, esmentava un mirall: <ref> “Carteggio inedito”, per Antonio Favaro https://archive.org/details/carteggioinedito00favauoft</ref>
{{cita|Nostras Rogerus Bacon in sua perspectiva, meminit cuiusdam '''speculi''' quod Iulius Caesar in littore Gallicano posuit, ut decerneret conatum et apparatum in Anglia militum, antequara in Angliam devincendam commearet. | “Carteggio inedito”. De Antonio Favaro. Bologna, 1886.|}}
 
Altres autors varen interpretar que es podria tractar de telescopis d'un sol mirall.<ref name="HeldenDupré2010">{{ref-llibre|autor1=Albert Van Helden|autor2=Sven Dupré|autor3=Rob van Gent|títol=The Origins of the Telescope|url=https://books.google.cat/books?id=XguxYlYd-9EC&pg=PA170|any=2010|editorial=Amsterdam University Press|isbn=978-90-6984-615-6|pàgines=170–}}</ref>[[Richard Forster]] en una carta a [[Giovanni Antonio Magini]], tramesa des de Londres el 1606, esmentava un mirall: <ref> “Carteggio inedito”, per Antonio Favaro https://archive.org/details/carteggioinedito00favauoft</ref>
* [[Antoni Paluzie i Borrell]] va comentar un article publicat per [[Frederic Armenter]] al «Boletín de la Sociedad astronómica de Barcelona» que informava del fet següent:
{{cita|Nostras Rogerus Bacon in sua perspectiva, meminit cuiusdam '''speculi''' quod Iulius Caesar in littore Gallicano posuit, ut decerneret conatum et apparatum in Anglia militum, antequara in Angliam devincendam commearet. | “Carteggio inedito”. De Antonio Favaro. Bologna, 1886.|}}El 1468, [[Antoni Paluzie i Borrell]] va escriure en un article publicat per [[Frederic Armenter]] al ''Boletín de la Sociedad astronómica de Barcelona'' que: «El guaites de la badia d'Alcúdia observaren «tres naus en la via de Barcelona», amb l'ajuda de «vidres».<ref>{{Ref-llibre|títol=Astronomia : explorando el universo|url=https://www.worldcat.org/oclc/7879254|editorial=R. Sopena|data=1979|lloc=Barcelona|isbn=84-303-0746-X|cognom=Paluzie Borrell|nom=Antonio|llengua=castellà|pàgines=70}}</ref>
Any 1468. El guaites de la badia d'Alcúdia observaren «tres naus en la via de Barcelona», amb l'ajuda de «vidres».
(Referència: “Astronomía. Explorando el Universo”, per Antonio Paluzie Borrell. Barcelona 1979. Pàgines 90, 433.ISBN: 9788430307463).
 
=== Telescopi d'una sola lent ===
Tal com ho indica el seu nom, una sola lent pot constituir un telescopi òptic astronòmic.<ref name="BrewsterBache1838">{{ref-llibre|autor1=Sir David Brewster|autor2=Alexander Dallas Bache|títol=A treatise on optics|url=https://books.google.cat/books?id=g5YAAAAAMAAJ&pg=PA50|any=1838|editorial=Carey, Lea, & Blanchard|pàgines=50–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=The Practical Astronomer, Comprising Illustrations of Light and Colours-practical Descriptions of All Kinds of Telescopes ... and Other Topics Connected with Astronomy ... Illustrated with One Hundred Engravings|url=https://books.google.cat/books?id=WR1kAAAAcAAJ&pg=PA234|any=1845|editorial=Seeley, Burnside,&Seeley|pàgines=234–}}</ref><ref name="Mattison1872">{{ref-llibre|autor=Hiram Mattison|títol=High-school Astronomy|url=https://books.google.cat/books?id=xjpYAAAAYAAJ&pg=PA222|any=1872|editorial=Sheldon & Company|pàgines=222–}}</ref> En paraules de [[David Brewster]] :{{cita|...Aquí tenim el principi del més simple dels telescopis, que consisteix en una lent de distància focal de més de 6 polzades muntada en un tub de longitud d'una llargària que ultrapassi 6 polzades o més la distància focal de la lent. Quan hom observa (amb aquest muntatge) posant l'ull a l'extrem del tub contrari a la lent, el que hom veu és una imatge '''invertida''' i '''ampliada''' dels objectes distants. Si la lent té una distància focal de 10 o 14 peus, els augments seran de 20 o 24, permetent veure els satèl·lits de Júpiter amb facilitat. Per a una persona molt curta de vista que pugui veure-hi bé a una distància de tres polzades, els augments seran de 40 o 48.| Treatise on Optics. Sir David Brewster. 1838. |}}El Major [[Robert Baden-Powell|Baden-Powell]] va patentar un sistema de llarga vista basat en el sistema d'una sola lent: [[Unilens de Baden-Powell]].
 
En paraules de [[David Brewster]] :
{{cita|...Aquí tenim el principi del més simple dels telescopis, que consisteix en una lent de distància focal de més de 6 polzades muntada en un tub de longitud d'una llargària que ultrapassi 6 polzades o més la distància focal de la lent. Quan hom observa (amb aquest muntatge) posant l'ull a l'extrem del tub contrari a la lent, el que hom veu és una imatge '''invertida''' i '''ampliada''' dels objectes distants. Si la lent té una distància focal de 10 o 14 peus, els augments seran de 20 o 24, permetent veure els satèl·lits de Júpiter amb facilitat. Per a una persona molt curta de vista que pugui veure-hi bé a una distància de tres polzades, els augments seran de 40 o 48.| Treatise on Optics. Sir David Brewster. 1838. |}}
 
==== Aplicació patentada del principi anterior ====
El Major [[Robert Baden-Powell|Baden-Powell]] va patentar un sistema de llarga vista basat en el sistema d'una sola lent: [[Unilens de Baden-Powell]].
 
=== Telescopi d'un sol mirall ===
De manera semblant al telescopi d'una sola lent, és possible definir el telescopi d'un sol mirall.<ref>The{{Ref-llibre|títol=A singleHigh-school reflectingAstronomy: telescope.In Pàginawhich 237the Descriptive, Physical, and Practical are Combined, with Special Reference to the Wants of Academies and Seminaries of Learning|url=https://books.google.cat/books?id=xjpYAAAAYAAJ&pg=PA237&dq=High-school+Astronomy+536.+the+reflecting+telescope&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiHvNn2runQAhUBPRQKHa7KCJcQ6AEIGzAA#v=onepage&q=High-school%20Astronomy%20536.%20the%20reflecting%20telescope&f=false</ref><ref name="Dick1853">{{ref-llibre|autoreditorial=ThomasSheldon Dick& Company|títoldata=The Complete Works of Thomas Dick ...1872|urlllengua=https://books.google.cat/books?iden|nom=6xVJAQAAMAAJ&pgHiram|cognom=PA837Mattison|anypàgines=1853237|editorialcapítol=A.The C.single Goodmanreflecting & Company|pàgines=837–telescope}}</ref><ref name="Dick1850">{{ref-llibre|autor=Thomas Dick|títol=The Christian philosopher, or, science and religion. Celestial scenery, illustrated. Sidereal heavens, planets, etc. The practical astronomer. The solar system|url=https://books.google.cat/books?id=qkk_AQAAMAAJ&pg=RA3-PA94|any=1850|editorial=L.F. Claflin|pàgines=3–}}</ref><ref>{{ref-llibre|títol=The Encyclopaedia Britannica Or Dictionary of Arts, Sciences, and General Literature|url=https://books.google.cat/books?id=GoKtSo29AJMC&pg=PA395|any=1842|editorial=A. and C. Black|pàgines=395–}}</ref> Traduïnt (de manera aproximada) les paraules de Sir [[David Brewster]]: «…Un simple mirall còncau és, seguint el principi anterior, un telescopi reflector. No té cap importància que la imatge sigui produïda per refracció o reflexió. Hi ha però un problema: no es pot mirar la imatge sense interceptar el camí dels raigs de llum de l'objecte. Però, si el mirall és prou gran o l'observador se situa obliquament al mirall (permetent que arribi prou llum des de l'objecte) es podrà usar aquest tipus de telescopi. El [[William Herschel |Dr. Herschel]], emprant el seu gran mirall de 4 peus de diàmetre i 40 peus de distància focal de la manera descrita, va descobrir un dels satèl·lits de Saturn».
 
Traduint (de manera aproximada) les paraules de Sir [[David Brewster]]: «...Un simple mirall còncau és, seguint el principi anterior, un telescopi reflector. No té cap importància que la imatge sigui produïda per refracció o reflexió. Hi ha però un problema: no es pot mirar la imatge sense interceptar el camí dels raigs de llum de l'objecte. Però, si el mirall és prou gran o l'observador se situa obliquament al mirall (permetent que arribi prou llum des de l'objecte) es podrà usar aquest tipus de telescopi. El [[William Herschel |Dr. Herschel]], emprant el seu gran mirall de 4 peus de diàmetre i 40 peus de distància focal de la manera descrita, va descobrir un dels satèl·lits de Saturn».
 
==== Aplicacions modernes ====
== Aplicacions ==
Els telescopis òptics s'usen en activitats molt diferents.
 
{{Prosa}}
 
=== Científiques i tècniques ===
* Telèmetres
* Mires telescòpiques
* Franctiradors (individuals o en parella; amb només mira telescòpica o amb mira i telescopi de control auxiliar)
 
=== Activitats civils ===
* Els instruments d'observació general, formats per binocles o telescopis monoculars de dimensions reduïdes, tenen una àmplia difusió.
* Els telescopis de dimensions una mica més grans, que cal usar amb trípode o alguna mena de suport són molt útils en les competicions de tir al blanc (amb armes de foc, arcs o ballestes) per a controlar la precisió del tir.
 
== Vegeu també ==
101.795

modificacions