Diferència entre revisions de la pàgina «Vidre català»

137 bytes afegits ,  fa 22 dies
m
cap resum d'edició
m (Tipografia)
m
[[Fitxer:Gerros 1550-1600.jpg|miniatura|Gerros de vidre català ([[Circa|c.]] 1550-1600), [[Museu del Disseny de Barcelona]]]]
El ''' Vidre català''' s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a [[Catalunya]] des del {{segle|XIII|s}}<ref name="CriscianiBagliani2003">{{ref-llibre|autor=Chiara Crisciani|títol=Alchimia e medicina nel Medioevo: Il carmelitano Guglielmo Seda- cer, che si dedica con esaustività alla trattazione alchemica metallurgica e soprattutto valorizza il ruolo del vetro nel suo vasto manuale — la Summa sedacina -|url=http://books.google.cat/books?id=EPPaAAAAMAAJ |consulta= 24 novembre 2012|any=2003|editorial=SISMEL edizioni del Galluzzo|isbn=978-88-8450-051-9}}</ref> (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles {{Romanes|XIV}} i {{Romanes|XV}} [[vidriera|vidrieres artístiques]] per a les esglésies a part de [[Got (vas)|vasos]] ordinaris i [[Copa (vas)|copes]] fines.<ref name="Farràs2004">{{ref-llibre|autor=Juan Vernet Ginés, Ramon Parés i Farràs|títol=La ciència en la història dels Països Catalans I|url=http://books.google.cat/books?id=dj0ghbQthjsC&pg=PA38 |consulta=2 desembre 2011|any=2004|editorial=Univ. Politéc. Valencia|isbn=978-84-370-6048-4|pàgines=38–}}</ref><ref name="Vetraria">{{ref-llibre|autor=Antonio Neri|títol=L'arte vetraria|url=http://books.google.cat/books?id=QczAWF3S-1sC&pg=PA189 |consulta=6 gener 2012|any=1663}}</ref><ref name="Neri1663">{{ref-llibre|autor=Antonio Neri|títol=L'arte vetraria - 1663 - La soda di Spagna|url=http://books.google.cat/books?id=8MU-AAAAcAAJ |consulta=27 gener 2012|any=1663}}</ref>
 
Segons Waters,<ref name="ÁrabesGranada1978">{{ref-llibre|lloc=Madrid |autor=Escuela de Estudios Árabes|coautors=Escuela de Estudios Arabes de Granada; Instituto Arias Montano; Instituto Miguel Asín |títol=Revista de las Escuelas de Estudios Arabes de Madrid y Granada|url=http://books.google.cat/books?ei=CibZToagLMad-waMqtm-Dg&ct=result&sqi=2&hl=ca&id=iEliAAAAMAAJ&dq=vernet+vidre+waters&q=vidrio+waters#search_anchor|consulta=2 desembre 2011|any=1978|editorial=Escuela de Estudios Árabes}}</ref><ref name="Samsó1992">{{ref-llibre|autor=Julio Samsó|títol=Las ciencias de los antiguos en al-Andalus|url=http://books.google.cat/books?id=fbzaAAAAMAAJ |consulta=16 setembre 2011|any=1992|editorial=MAPFRE|isbn=978-84-7100-301-0}}</ref> des del {{segle|X|s}} només Egipte i Catalunya coneixien la tècnica per poder fer un vidre de suficient qualitat (que no degenerés amb el temps) per a fabricar [[ampolleta (nàutica)|ampolletes]] per al càlcul de l'[[estima]] en la [[navegació]] en [[nau (vaixell)|naus]] catalanes, fabricació que va continuar als segles {{Romanes|XIV}}, {{Romanes|XV}}, {{Romanes|XVI}} i [[segle XVII|XVII]], fins al {{Romanes|XVIII}} que encara s'empraven.<ref name="W.">{{ref-llibre|autor=Waters, David W.|títol=Reflections Upon Some Navigational and Hydrographic Problems of the XVIth Century|url=http://books.google.cat/books?id=UKK-b3If-78C&pg=PA301 |consulta= 3 novembre 2012|editorial=UC Biblioteca Geral 1|pàgines=301–|id=GGKEY:L3LHUWL5WS2}}</ref>
La part més important de la història del '''vidre català''' és a partir del moment que comença la fabricació del vidre transparent. El vidre transparent va permetre fabricar ulleres, primer a partir de lents convergents i després lents divergents. La combinació d'una lent convergent i una lent divergent va donar lloc al telescopi terrestre, tradicionalment anomenat «de Galileu».
 
Deixant de banda les explicacions oficials (que parlen de [[Hans Lippershey]], [[Zacharias Janssen]], Jakob Metius i altres), hi ha un estudi modern que demostra – millor que altres teories- que ja hi havia telescopis terrestres (ulleres de llarga vista) a Catalunya bastant abans de l'any [[1608]], i que els possibles descobridors foren els germans Roget de [[Girona]].
 
=== Història del vidre transparent ===
Segons la tradició, el vidre el descobriren els fenicis en època remota. Hi ha una llegenda (repetida per [[Plini el Vell]],<ref>{{ref-llibre|títol=Histoire naturelle de Pline|url=https://books.google.cat/books?id=splYAAAAcAAJ&pg=PA134|any=1782|pàgines=134–}}</ref><ref name="Brewster1830">{{ref-llibre|autor=Sir David Brewster|títol=The Edinburgh Encyclopaedia ...|url=https://books.google.cat/books?id=BvRMAQAAMAAJ&pg=PA306|any=1830|editorial=W. Blackwood|pàgines=306–}}</ref> [[Estrabó]],<ref name="Strabo1857">{{ref-llibre|autor=Strabo|títol=The Geography of Strabo|url=https://books.google.cat/books?id=0cZfAAAAMAAJ&pg=PA174|any=1857|editorial=H. G. Bohn|pàgines=174–}}</ref> [[Flavius Josephus]],<ref name="Josephus1818">{{ref-llibre|autor=Flavius Josephus|títol=The Works of Flavius Josephus, the Learned and Authentic Jewish Historian, and Celebrated Warrior: To which are Added, Three Dissertations Concerning Jesus Christ, John the Baptist, James the Just, God's Command to Abraham, &c|url=https://books.google.cat/books?id=nQ84AQAAMAAJ&pg=PA388|any=1818|editorial=William Allason ... and J. Maynard|pàgines=388–}}</ref><ref name="Fleming1997">{{ref-llibre|autor=Stuart J. Fleming|títol=Roman Glass: Reflections of Everyday Life|url=https://books.google.cat/books?id=Vumv8RpMX4kC&pg=PA13|data= gener 1997|editorial=UPenn Museum of Archaeology|isbn=978-0-924171-51-2|pàgines=13–}}</ref> [[Tàcit]],<ref name="Tacitus1826">{{ref-llibre|autor=Cornelius Tacitus|títol=Five Books of the History of C. Cornelius Tacitus: With His Treatise on the Manners of the Germans, and His Life of Agricola. From the Last German Ed. of the Works of Tacitus|url=https://books.google.cat/books?id=8ldCAAAAYAAJ&pg=PA209|any=1826|editorial=O. D. Cooke & Company|pàgines=209–}}</ref> [[Isidor de Sevilla]]<ref name="SévillePetit1520">{{ref-llibre|autor1=Isidore de Séville|autor2=Petit|títol=Liber aetymologiarum Isidori, Hispalensis|url=https://books.google.cat/books?id=NlEOdZWg2BUC&pg=PT169|any=1520|editorial=Jean Petit|pàgines=169–}}</ref> i altres) que diu que el primer vidre es va fabricar al riu Belos o Belus (actualment el [[riu Na’aman]] ) prop del [[Mont Carmel]] . Hi havia quatres grans centres de producció: Ptolemaida (actualment [[Acre (Israel)|Acre]] ) al peu del [[Mont Carmel]] , [[Sidó]], [[Tir]] i [[Alexandria]].
 
El Museu del [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Monestir de Poblet]], en el seu museu, conserva dues interessants mostres de vidre medieval català. Un porró, segurament el més antic conservat sencer, del {{segle|XV}}, i un got, amb funcions de lipsanoteca, datat al {{segle|XIV}}.
 
A Catalunya hi arribaren els [[fenicis]] cap al 1100 aC,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fontanals|nom=Núria|article=Una hipòtesi verificada, 45  anys dels “fenicis a Catalunya”: Maluquer de Motes entre fenicis i grecs.|publicació=Revista Núriad'Arqueologia Rafelde Fontanals. httpPonent|url=https://www.rapraco.cat/onlineindex.php/rap23RAP/rap23_437.pdfarticle/view/28358|data=2013|pàgines=437-42|enllaçautor=Núria Rafel i Fontanals}}</ref> i amb ells, probablement, les tècniques de fabricació del vidre. En [[època romana]] ja hi havia forns de vidre.<ref name="MartínCereza2005">{{ref-llibre|autor1nom=Francisco Germán |cognom=Rodríguez Martín|autor2nom2=Eduardo |cognom2=Alonso Cereza |títol=Lucernas|url=https://bookswww.googleworldcat.catorg/books?id=bYuJiC5x2XsC&pg=PA178|any=2005oclc/77115967|editorial=Real Academia de la Historia|isbndata=9782004-2005|lloc=Madrid|isbn=84-95983-6640-4|pàgines=178–0}}</ref>
 
Els romans conegueren el vidre transparent, des de l'època de [[Neró]].<ref name="Mellado1855">{{ref-llibre|autor=Francisco de Paula Mellado|títol=Enciclopedia moderna: v. de diccionario alfabético|url=https://books.google.cat/books?id=gf7YjuFipHAC&pg=RA3-PA259|any=1855|editorial=Establecimiento Tipográfico de Mellado|pàgines=3–}}</ref> Les [[invasions bàrbares]] suposaren la pràctica desaparició de la fabricació de vidre.
 
== Segle {{Romanes|XVIII}} ==
Del [[segle XVIII]] daten la majoria de [[porró|porrons]] catalans de vidre transparent que porten com a adorn filets o cordonets blancs (els '' lacticinis '') o rínxols blaus. De la mateixa època són també alguns plats amb una espècie de malla formada per la mateixa classe de fils i les [[morratxa|morratxes]] amb quatre boques estretes i adorns arrissats que servien a les festes (com [[Sant Roc]]) per fer aspersions d'aigua perfumada.
 
A la [[Casa Masó|Fundació Rafael Masó]] de Girona es poden contemplar diverses peces datades entorn del {{segle|XVIII}} i pertanyents a la col·lecció personal de Rafael Masó i Valentí, provinent de l'herència de la família Bru. Es tracta d'un setrill doble i un salpebrer inspirat en formes d'orfebreria anteriors, una llàntia, càntirs i almorratxes de gran qualitat i originalitat a nivell europeu.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Domènech i Vives|nom=Ignasi|títol=Els Masó: artistes i col·leccionistes|url=|edició=1|llengua=català / anglès|data=juny 2017|editorial=Úrsula Llibres|lloc=Girona|pàgines=125-126|isbn=978-84-946417-1-8.}}</ref>
 
== Galeria ==
101.795

modificacions