Castell de Windsor: diferència entre les revisions

{{infotaula edifici}}

El '''castell de Windsor''' és un [[palau]] i residència reial situat a [[Windsor (Anglaterra) |Windsor]], al comtat de [[Berkshire]], [[Regne Unit]], notable per la seva antiga relació amb la [[família reial britànica]] i per la seva arquitectura. El seu origen va ser un [[castell]] [[Edat Mitjana|medieval]] començat a aixecar al [[segle XI]], després de la [[conquesta normanda d'Anglaterra]] per [[Guillem I d'Anglaterra | Guillem I el Conqueridor]]. Des de temps d'[[Enric I d'Anglaterra]] ([[segle XII]]) ha estat habitat per nombrosos monarques britànics, fet que el converteix en la residència reial europea d'ocupació més antiga. La reina [[Elisabet II del Regne Unit]] utilitza el castell com a residència de caps de setmana i com a emplaçament de recepció de caps d'estat, junt amb el [[palau de Buckingham]] a [[Londres]] i el [[palau de Holyrood]] a [[Edimburg]] és una de les residències principals de la reina.

 

 

== Arquitectura ==

 

El castell de Windsor ocupa una àrea de més de cinc [[hectàrea|hectàrees]] i combina elements de fortificació, de palau i de poble petit. <ref> Robinson, pp.7, 156. </ref> El conjunt actual és fruit de diverses fases constructives que van culminar en els treballs de reconstrucció que es van fer a causa del greu incendi de 1992. <ref> Nicolson, pp.3-4. </ref> en essència és un disseny d'[[Arquitectura georgiana |estil georgià]] i [[Arquitectura victoriana |victorià]] sobre una estructura medieval, amb tocs [[Art gòtic |gòtics]] reinventats en un estil modern. Des del segle XIV l'arquitectura del castell ha intentat crear una reinterpretació contemporània d'estils i tradicions del passat, per al que ha imitat repetidament estils antics o passats de moda. <ref name = "Nicolson, p.123"> Nicolson, pàg. 123. </ref> El resultat ha dut a l'arquitecte sir [[William Whitfield]] a afirmar que l'arquitectura d'aquest castell té «una qualitat de certa ficció», ja que el disseny [[pintoresc]] i gòtic genera «un sentit d'escenografia teatral», i això malgrat els esforços de fins de segle XX per recuperar moltes de les estructures antigues i dotar-lo de major autenticitat. <ref> Nicolson, p.78; Brindle and Kerr, p.61. </ref> Encara que han estat criticades, l'arquitectura del castell i la seva història li donen «un lloc entre els millors palaus europeus». <ref> Robinson, p.156. </ref>