Castell de Windsor: diferència entre les revisions

El '''castell de Windsor''' és un [[palau (arquitectura)|palau]] i residència reial situat a [[Windsor (Anglaterra) |Windsor]], al comtat de [[Berkshire]], [[Regne Unit]], notable per la seva antiga relació amb la [[família reial britànica]] i per la seva arquitectura. El seu origen va ser un [[castell]] [[Edat Mitjana|medieval]] començat a aixecar al [[segle XI]], després de la [[conquesta normanda d'Anglaterra]] per [[Guillem I d'Anglaterra | Guillem I el Conqueridor]]. Des de temps d'[[Enric I d'Anglaterra]] ([[segle XII]]) ha estat habitat per nombrosos monarques britànics, fet que el converteix en la residència reial europea d'ocupació més antiga. La reina [[Elisabet II del Regne Unit]] utilitza el castell com a residència de caps de setmana i com a emplaçament de recepció de caps d'estat, junt amb el [[palau de Buckingham]] a [[Londres]] i el [[palau de Holyrood]] a [[Edimburg]] és una de les residències principals de la reina.

Aquesta fortificació va ser dissenyada originalment sobre una [[mota castral]] i amb tres [[muralla|muralles]] al voltant d'un monticle central per servir com a baluard dels conqueridors normands als afores de [[Londres]] i dominar una zona estratègicament important del [[riu Tàmesi]]. La seva estructura va ser gradualment substituïda per pedra, i al començament del [[segle XIII]] va patir un llarg setge durant la [[primera guerra dels Barons]] (1215-1217). [[Enric III d'Anglaterra|Enric III]] va construir un luxós palau reial dins el recinte a mitjan aquest segle i [[Eduard III d'Anglaterra | Eduard III]] va anar més enllà amb la reconstrucció del palau, va crear un conjunt més gran d'edificis que el convertiria en «el projecte arquitectònic secular més car de tota l'Edat Mitjana a Anglaterra». <ref name = "BrindleKerrP39"> brindle and Kerr, p.39. </ref> El nucli de l'obra d'Eduard perviurà fins al [[Època Tudor|període Tudor]] ([[segle XVI]]), quan [[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]] i [[Elisabet I d'Anglaterra |Isabel I]] li van donar al castell un ús més gran com cort reial i centre d'entreteniment diplomàtic.

El complex va sobreviure al turbulent període de la [[Revolució anglesa |guerra civil anglesa]], en què va ser usat com a caserna militar per les forces parlamentàries i com a presó de [[Carles I d'Anglaterra |Carles I]]. Durant la [[Guerra Civil anglesa|restauració dels Estuardo]], [[Carles II d'Anglaterra |Carles II]] va reconstruir gran part del castell amb ajuda de l'arquitecte Hugh May i va crear una sèrie d'extravagants interiors [[Arquitectura barroca |barrocs]] que encara avui causen admiració. Després d'un període de negligència en el [[segle XVIII]], els reis [[Jordi III del Regne Unit | Jordi III]] i [[Jordi IV del Regne Unit | Jordi IV]] van renovar i reconstruir el palau de Carles II sense reparar en despeses per a produir el disseny dels actuals ''Apartaments d'Estat'', engalanats en estil [[rococó]], [[Arquitectura gòtica|gòtic]] i barroc. Algunes d'aquestes luxoses estances -els «Apartaments d'estat»- són arquitectònicament molt interessants i han estat descrites per l'historiador Hugh Roberts com «una seqüència magnífica i inigualable d'habitacions àmpliament reconegudes com la millor i més completa expressió de l'estil del període [[Arquitectura georgiana |georgià]] tardà». <ref name =" Hugh Roberts p.79 "> Hugh Roberts, '' Options Report for Windsor Castle '', citat a Nicolson, p.7 9. </ref> La reina [[Reina Victòria del Regne Unit |Victòria]] va realitzar canvis menors en el castell, que va emprar com a centre d'entreteniment real durant gran part del seu extens regnat en el [[segle XIX]]. El castell de Windsor també va servir com a refugi de la família reial durant els [[The Blitz | intensos bombardejos]] de la [[Segona Guerra Mundial]] i va sobreviure a un incendi el 1992. En l'actualitat al castell de Windsor viuen i treballen més de cinc-centes persones, és una atracció turística molt popular, seu de visites d'Estat i la llar de cap de setmana preferit per la reina [[Isabel II del Regne Unit]]. Les seves instal·lacions inclouen la ''Biblioteca Reial'', famosa per les seves col·leccions de dibuixos de [[Leonardo da Vinci]] i [[Michelangelo Buonarroti]]. El castell inclou la [[Capella de Sant Jordi (Windsor) | Capella de Sant Jordi]], del [[segle XV]], considerada per l'historiador John Martin Robinson com un «dels èxits suprems del disseny del [[gòtic perpendicular|gòtic perpendicular anglès]]». <ref name = "Robinson, p.27"> Robinson, p.27. </ref>

[[ImatgeFitxer: Windsorcastleplan.png | thumb miniatura| Upright = 1.5 | Plànol del castell de Windsor: {{llista de columnes | 2 |'''A:'''&nbsp;Torre Rodona<br>'''B:'''&nbsp;Recinte Superior, El quadrangle <br>'''C:'''&nbsp;Apartaments d'Estat<br>'''D:'''&nbsp;Apartaments Privats<br>'''E:'''&nbsp;Ala Sud<br>'''F:'''&nbsp;Recinte Inferior<br>'''G:'''&nbsp;Capella de Sant Jordi <br>'''H:'''&nbsp;Claustre de Ferradura<br>'''K:'''&nbsp;Porta de Rei Enric VIII<br>'''L:'''&nbsp;Camí Llarg <br>'''M:'''&nbsp;Porta Normanda<br>'''N:'''&nbsp;Terrassa Nord<br>'''O:'''&nbsp;Torre d'Eduard III <br>'''T:'''&nbsp;Torre del Toc}}]]

El castell de Windsor ocupa una àrea de més de cinc [[hectàrea|hectàrees]] i combina elements de fortificació, de palau i de poble petit. <ref> Robinson, pp.7, 156. </ref> El conjunt actual és fruit de diverses fases constructives que van culminar en els treballs de reconstrucció que es van fer a causa del greu incendi de 1992. <ref> Nicolson, pp.3-4. </ref> en essència és un disseny d'[[Arquitectura georgiana |estil georgià]] i [[Arquitectura victoriana |victorià]] sobre una estructura medieval, amb tocs [[Art gòtic |gòtics]] reinventats en un estil modern. Des del segle XIV l'arquitectura del castell ha intentat crear una reinterpretació contemporània d'estils i tradicions del passat, per al que ha imitat repetidament estils antics o passats de moda. <ref name = "Nicolson, p.123"> Nicolson, pàg. 123. </ref> El resultat ha dut a l'arquitecte sir [[William Whitfield]] a afirmar que l'arquitectura d'aquest castell té «una qualitat de certa ficció», ja que el disseny [[pintoresc]] i gòtic genera «un sentit d'escenografia teatral», i això malgrat els esforços de fins de segle XX per recuperar moltes de les estructures antigues i dotar-lo de major autenticitat. <ref> Nicolson, p.78; Brindle and Kerr, p.61. </ref> Encara que han estat criticades, l'arquitectura del castell i la seva història li donen «un lloc entre els millors palaus europeus». <ref> Robinson, p.156. </ref>

Al cor del castell de Windsor es troba el ''Recinte Central'', emmurallat al voltant d'una [[mota castral]] o turó artificial al centre mateix del recinte. La mota té quinze metres d'alçada i està feta de pedra [[calcària]] excavada originalment de la fossa circumdant. La [[torre de l'homenatge]] que s'aixeca sobre ella, anomenada ''Torre Rodona'', es va construir sobre un edifici anterior del segle XII que va ser remodelat per l'arquitecte [[Jeffry Wyattville]] al començament de segle XIX per fer-ho nou metres més alt i donar-li així un aspecte i silueta més imponents. <ref name = "RobinsonP142"> Robinson, p.142. </ref> L'interior d'aquesta ''Torre Rodona'' va ser remodelat entre 1991 i 1993 per aconseguir major espai per als ''Arxius Reials'', finalitat per a la qual es va crear una nova habitació a l'espai buit creat per l'ampliació de Wyattville. <ref name = "RobinsonP142"/> Aquesta torre en realitat no és cilíndrica causa de la forma de la mota sobre la qual s'aixeca i la seva altura ha rebut crítiques per no estar en proporció amb la seva amplada. L'arqueòleg [[Tim Tatton-Brown]], per exemple, descriu el seu augment d'altura com una mutilació de l'estructura medieval original. <ref> Tatton-Brown, p.14. </ref>

En l'actualitat està obert l'accés occidental del ''Recinte Central'' i una porta d'entrada condueix cap a la ''Terrassa Nord'' des d'aquest recinte. <ref name = "MackworthYoungP1"> Mackworth-Young, p.1. </ref> A l'est, se surt per la ''Porta Normanda'', <ref name = "MackworthYoungP1"/> que en realitat data del segle XIV i compta amb una alta volta decorada amb escultures entre les quals es troben talles medievals de lleons i símbols tradicionals de majestat que formen una entrada impressionant al ''Recinte superior.'' <ref> Nicolson, p.120. </ref> Wyattville va redissenyar l'exterior d'aquesta porta i el seu interior va ser després profundament remodelat, durant el segle XIX, per al seu ús residencial. <ref> Mackworth-Young, p.234 . </ref>

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle Upper Ward Quadrangle Corrected 2- Nov 2006.jpg| thumb miniatura| Upright = 1.5 | Recinte Superior del castell de Windsor. A l'esquerra es veu l'entrada oficial als Apartaments d'Estat.]]

El recinte superior del castell de Windsor comprèn diversos grans edificis envoltats per la muralla superior, formant un quadrangle central. Els ''Apartaments d'Estat'' es distribueixen en el costat nord del recinte, a l'est diverses estances, al sud els apartaments privats reals i la ''Porta del rei Jordi IV'' i en el cantó sud-oest la ''Torre d'Eduard III''. La mota i la ''Torre Rodona'' tanquen l'extrem oest d'aquest recinte. Davant la ''Torre Rodona'' es troba una estàtua eqüestre de bronze del rei [[Carles II d'Anglaterra |Carles II]]. <ref name = "RobinsonP55"> Robinson, p.55. </ref> Inspirada en l'estàtua de [[Carles I d'Anglaterra |Carles I]] de [[Londres]] que va crear [[Hubert Le Sueur]], aquest monument va ser fos per [[Josias Ibach]] en 1679 i té un pedestal decorat amb relleus en marbre elaborats per [[Grinling Gibbons]]. <ref name = "RobinsonP55"/> El ''Recinte Superior'' és adjacent amb la ''Terrassa Nord'', que mira cap al [[riu Tàmesi]], i amb la ''Terrassa Est'', amb vista als jardins. Les dues terrasses van ser construïdes per [[Hugh May]] al segle XVII. <ref> brindle and Kerr, p.31. </ref>

Tradicionalment aquest recinte superior s'ha considerat «amb caràcter general, una creació de segle XIX ... La imatge de què és el que es pensava a principis de segle XIX que havia de ser un castell». Això va ser el resultat dels extensius redissenys realitzats per Wyattville durant el regnat de [[Jordi IV del Regne Unit |Jordi IV]]. <ref> Colvin, p.392, cited Brown (1984), p.230. </ref> Els murs del recinte superior estan construïts amb ''pedra de Bagshot'' tallada en carreus regulars i amb detalls gòtics en pedra groga de [[Bath]]. <ref name = "RobinsonP92"> Robinson, p.92. </ref> Els edificis es caracteritzen per l'ús de morter amb petits trossets de pedra per protegir la unió dels carreus, tècnica usada originalment al castell al segle XVII per donar als murs de les diferents èpoques una aparença homogènia. El perfil del ''Recinte Superior'' està dissenyat per causar una impressió efectista en veure'n la silueta a l'horitzó des de la distància, amb una imatge d'altes torres i merlets, segons el gust del moviment pintoresquista de fins de segle XVIII. <ref name = "RobinsonP92"/> Els treballs arqueològics i de restauració posteriors a l'incendi de 1992 han mostrat la mesura que l'estructura actual representa una supervivència d'elements originals dels murs de segle XII inserits en el context de l'última remodelació de Wyattville. <ref> brindle and Kerr, p.61. </ref>

* [http://www.royal.gov.uk/TheRoyalResidences/WindsorCastle/WindsorCastle.aspx El Castell de Windsor a la web oficial de la Monarquia Britànica] (en anglès).