Castell de Windsor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 21:
El recinte superior del castell de Windsor comprèn diversos grans edificis envoltats per la muralla superior, formant un quadrangle central. Els ''Apartaments d'Estat'' es distribueixen en el costat nord del recinte, a l'est diverses estances, al sud els apartaments privats reals i la ''Porta del rei Jordi IV'' i en el cantó sud-oest la ''Torre d'Eduard III''. La mota i la ''Torre Rodona'' tanquen l'extrem oest d'aquest recinte. Davant la ''Torre Rodona'' es troba una estàtua eqüestre de bronze del rei [[Carles II d'Anglaterra |Carles II]].<ref name = "RobinsonP55"> Robinson, p.55. </ref> Inspirada en l'estàtua de [[Carles I d'Anglaterra |Carles I]] de [[Londres]] que va crear [[Hubert Le Sueur]], aquest monument va ser fos per [[Josias Ibach]] en 1679 i té un pedestal decorat amb relleus en marbre elaborats per [[Grinling Gibbons]].<ref name = "RobinsonP55"/> El ''Recinte Superior'' és adjacent amb la ''Terrassa Nord'', que mira cap al [[riu Tàmesi]], i amb la ''Terrassa Est'', amb vista als jardins. Les dues terrasses van ser construïdes per [[Hugh May]] al segle XVII.<ref> brindle and Kerr, p.31. </ref>
Tradicionalment aquest recinte superior s'ha considerat «amb caràcter general, una creació de segle XIX ... La imatge de què és el que es pensava a principis de segle XIX que havia de ser un castell». Això va ser el resultat dels extensius redissenys realitzats per Wyattville durant el regnat de [[Jordi IV del Regne Unit |Jordi IV]].<ref> Colvin, p.392, cited Brown (1984), p.230. </ref> Els murs del recinte superior estan construïts amb ''pedra de Bagshot'' tallada en carreus regulars i amb detalls gòtics en pedra groga de [[Bath]].<ref name = "RobinsonP92"> Robinson, p.92. </ref> Els edificis es caracteritzen per l'ús de morter amb petits trossets de pedra per protegir la unió dels carreus, tècnica usada originalment al castell al segle XVII per donar als murs de les diferents èpoques una aparença homogènia. El perfil del ''Recinte Superior'' està dissenyat per causar una impressió efectista en veure'n la silueta a l'horitzó des de la distància, amb una imatge d'altes torres i merlets, segons el gust del moviment pintoresquista de fins de segle XVIII.<ref name = "RobinsonP92"/> Els treballs arqueològics i de restauració posteriors a l'incendi de 1992 han mostrat la mesura que l'estructura actual representa una supervivència d'elements originals dels murs de segle XII inserits en el context de l'última remodelació de Wyattville.<ref>
==== Apartaments d'Estat ====
[[Imatge:Windsor Castle Upper Ward Quadrangle 2 - Nov 2006.jpg | thumb | Upright = 1.5 | Els Apartaments d'Estat al Recinte Superior. D'esquerra a dreta, l'entrada oficial, el Saló de Sant Jordi i l'entrada de convidats.]]
Els Apartaments d'Estat ocupen la major part del ''Recinte Superior'', al llarg de la banda nord del quadrangle, on els edificis moderns s'assenten sobre els fonaments medievals construïts per [[Eduard III d'Anglaterra | Eduard III]]. La planta baixa alberga les estances del servei i els cellers, mentre que la part principal del palau es troba a la primera planta, que és de major grandària. El seu extrem occidental és principalment disseny de l'arquitecte Hugh May, mentre que l'oriental representa la intervenció de Jeffry Wyattville.
L'interior dels Apartaments d'Estat va ser dissenyat en la seva major part per Wyattville a principis de segle XIX. Aquest arquitecte va pretendre que cada estada representés un estil arquitectònic, amb mobles i decoració a joc amb cada període. <ref> Nicolson, p.79. </ref> Amb algunes alteracions al llarg dels anys, aquest concepte és el que domina en l'aspecte dels apartaments. Així, les diferents habitacions segueixen els estils [[Arquitectura neoclàssica|clàssic]], [[Arquitectura neogòtica|gòtic]] i [[rococó]], juntament amb alguns elements del gust [[Arquitectura jacobina |jacobí]]. <ref> Nicolson, pp.79, 172-3. </ref> En algunes de les cambres de l'extrem oriental del castell, que van haver de ser restaurades després de l'incendi de 1992, es van usar mètodes de «restauració equivalent», el que vol dir que se'ls va retornar el seu aspecte original però amb materials i millores estructurals modernes que no són visibles per no alterar l'aspecte de la decoració de segles passats. <ref name = "NicholsonP78"> Nicolson, p.78. </ref> Aquestes estades han rebut també un nou disseny, lleument diferent de l'anterior. L'historiador de l'art Hugh Roberts ha lloat els apartaments d'Estat perquè són «una seqüència magnífica i inigualable d'habitacions, àmpliament reconegudes com la millor i més completa expressió del gust [[Arquitectura georgiana|georgià tardà]]». <ref name = "Hugh Roberts p.79"/> D'altres, com l'arquitecte Robin Nicolson i el crític Hugh Pearman, opinen que són «clarament avorrides». <ref> Nicolson, p.70. </ref>
[[Imatge: Windsor Castle Crimson Drawing Room.jpg | miniatura| esquerra | Upright | El Saló Carmesí el 2007, després de l'incendi de 1992 i la posterior restauració.]]
La intervenció més famosa de Wyattville són les habitacions d'estil rococó. Aquestes cambres llueixen la fluïdesa i aspecte lúdic d'aquest moviment artístic de mitjans del segle XVIII, amb alguns elements decoratius de l'estil [[Lluís XV de França |Lluís XV]] projectats a una escala «molt exagerada». <ref> Ireland, pàg .93; Nicolson, p.191. </ref> Les investigacions posteriors a l'incendi de 1992 han demostrat, però, que molts aspectes rococó del castell modern, que es pensaven eren incorporacions divuitesques transferides des [[Carlton House]] o la mateixa França, són de fet imitacions vuitcentistes en escaiola i fusta dissenyades per integrar-se amb els elements originals. <ref> Nicolson, p.176. </ref> La ''Gran Sala de Recepció'' presenta el més destacat d'aquests dissenys rococó, amb els seus 30 m de longitud i 12 m d'alçada que ocupen l'espai de la gran sala d'Eduard III. <ref> Nicolson, pp.123, 174; Brindle and Kerr, pàg.28. </ref> Aquesta sala, restaurada després de l'incendi, es tanca amb una airosa volta d'estil rococó francès, sobre la qual Ian Constantinides, el seu restaurador en cap, diu que deixa «completament eclipsat pel seu efecte de total espectacularitat quan es mira des de lluny». <ref name =" NicholsonP190 "> Nicolson, p.190. </ref> la sala llueix també tapissos restaurats de la fàbrica francesa dels [[gobelins]]. <ref name = "NicholsonP190"/> el resultat, encara que decorat amb menys [[pa d'or]] que a principis de segle XIX, roman com «un dels grans exemples de l'''estil Regència''». <ref> brindle and Kerr, p.28; Nicolson, p.184. </ref> Els salons Blanc, Verd i Carmesí inclouen un total de seixanta-dos [[Trofeu (arquitectura) |trofeus]]: panells tallats i daurats que il·lustren armes i despulles de la guerra, molts amb simbologia [[Francmaçoneria |maçònica]]. <ref name = "NicolsonPP197-8"> Nicolson, pp.197-8. </ref> Aquests trofeus, restaurats o reemplaçats després del foc, són famosos per la seva «vitalitat, precisió i qualitats tridimensionals »i havien estat portats des de Carlton House l'any 1826, on uns eren originalment importats de França i altres tallats per [[Edward Wyatt]]. <ref name =" NicolsonPP197-8 "/> El delicat mobiliari d'aquests salons, encara que luxós, és més modest que els originals d'inicis del segle XIX. <ref> Nicolson, pp.206-7. </ref>
Del disseny de Wyattville es conserven tres habitacions, originalment construïdes al segle XVII per Hugh May en col·laboració amb el pintor [[Antonio Verrio]] i l'escultor [[Grinling Gibbons]]. La ''Cambra de la Presència de la Reina'', la ''Cambra d'Audiències de la Reina'' i el ''Menjador del Rei'' estan decorats en estil [[barroc]], caracteritzat per «interiors daurats enriquits amb florits murals», i primerament introduït a Anglaterra a mitjan el segle XVII a [[Wilton House]]. <ref> Watkin, p.345. </ref> Les pintures de Verrio estan «amarades d'al·lusions medievalistes» i imatges classicistes. <ref> Nicolson, p.128. </ref > Aquestes habitacions pretenien mostrar un innovador «barroc fusió» anglès d'arts separades com l'arquitectura, la pintura i l'escultura. <ref> Rowse, p.95. </ref>
[[Imatge: Windsor Castle Private Chapel.jpg | miniatura| Un esbós de l'arquitecte Giles Downes per a la coberta de la nova ''Capella Privada''. En ell s'aprecia l'orgànic i fluid disseny gòtic.]]
Diverses sales dels moderns ''Apartaments d'Estat'' reflecteixen els gustos tant del segle XVIII com del gòtic victorià. Per exemple, el ''Menjador d'Estat'', el disseny actual data de la dècada de 1850 i va resultar molt danyat en l'incendi de 1992, ha estat restaurat al seu estat de 1920, abans que li fossin retirats els seus daurats a les pilastres. <ref > Nicolson, p.191 .; Brindle and Kerr, p.56. </ref> La ''Gran Escala'', d'Anthony Salvin, data també del gòtic victorià i ascendeix fins a una sala de doble alçada il·luminada per una [[Llanterna (arquitectura) |llanterna]] -anomenada el ''Gran vestíbul''- dissenyada al segle XVIII per [[James Wyatt]] i executada per [[Francis Bernasconi]]. <ref> Robinson, p.74. </ref> Aquesta escalinata ha estat criticada per l'historiador John Robinson per tenir un disseny clarament més pobre que l'escala anterior construïda tant per Wyatt com per May. <ref> Robinson, p.118. </ref>
Algunes zones dels ''Apartaments d'Estat'' van resultar completament destruïdes en l'incendi de 1992 i van ser reconstruïdes en l'estil anomenat «gòtic downesiano», pel nom del seu arquitecte, [[Giles Downes]]. <ref> Nicolson, p.212. </ref> Aquest estil presenta «una coherència freda i sistemàtica de modernitat cosida dins d'una reinterpretació de la tradició gòtica», <ref> Nicolson, p.233. </ref> tot i que Downes diu que el seu disseny evita una "decoració florida », emfatitzant en el seu lloc una estructura gòtica orgànica i fluida. <ref> Nicolson, p.234. </ref> Downes va remodelar o construir tres estances del castell de Windsor. La nova volta que va dissenyar per al ''Saló de Sant Jordi'' és la major estructura de fusta de roure construïda des de l'Edat Mitjana, decorada a més amb brillants i coloristes escuts que celebren els elements heràldics de l'[[Orde de la Lligacama]], un disseny que intenta crear una il·lusió d'altura addicional a través d'un enteixinat gòtic al llarg de tot el sostre. <ref> Nicolson, pp.211, 214, 218. </ref> el ''Vestíbul de la Llanterna'' es decora amb fluïdes columnes de roure que sustenten una coberta voltada que imita la forma d'una flor de lliri. <ref> Nicolson, p.235. </ref> la nova ''Capella Privada'' és relativament petita, amb espai per a sol trenta fidels, però combina elements arquitectònics del ''Saló de Sant Jordi'', altres del ''Vestíbul de la Llanterna'' i una estructura d'arc esglaonat com la volta de la Capella d'[[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]] a [[Hampton Court]]. <ref> Nicolson, pp.244 -6. </ref> El resultat és una «xarxa de traceria extraordinària, contínua i f inamente modelada», complementada amb noves vidrieres a les finestres que recorden l'incendi segons dissenys de [[Joseph Nuttgen]]. <ref> Nicolson, pp.246, 264. </ref> La ''Gran Cuina'', amb la seva llanterna recentment exposada a la vista, al costat de les xemeneies i taules que construís Wyattville, és també producte de la reconstrucció realitzada després del gran foc dels anys 90. <ref> Nicolson, p.146; Brindle i Kerr, p.26. </ref>
La planta baixa dels ''Apartaments d'Estat'' conserva diversos elements medievals, cas de la ''Gran Cripta'' de segle XIV, d'uns seixanta metres de llarg per nou d'ample, dividida en tretze trams. <ref> Emery, p.197. </ref > per quan es va produir l'incendi de 1992 aquesta cripta havia estat compartimentada en petites estades, encara que avui apareix com un espai unitari amb un paviment molt elevat per fer més còmoda la utilització de l'espai. <ref> Nicolson, pp.166-7. </ref> el ''Passatge Larderie'', del segle XIV i «bellament voltat», discorre al llarg del pati de la cuina i està decorat amb talles de roses reals, element que indica que la seva construcció data del regnat d'Eduard III. <ref> Nicolson, pp.125, 152. </ref>
== Referències ==
| |||