Castell de Windsor: diferència entre les revisions

 

==== Apartaments d'Estat ====

 

Els Apartaments d'Estat ocupen la major part del ''Recinte Superior'', al llarg de la banda nord del quadrangle, on els edificis moderns s'assenten sobre els fonaments medievals construïts per [[Eduard III d'Anglaterra | Eduard III]]. La planta baixa alberga les estances del servei i els cellers, mentre que la part principal del palau es troba a la primera planta, que és de major grandària. El seu extrem occidental és principalment disseny de l'arquitecte Hugh May, mentre que l'oriental representa la intervenció de Jeffry Wyattville.

 

L'interior dels Apartaments d'Estat va ser dissenyat en la seva major part per Wyattville a principis de segle XIX. Aquest arquitecte va pretendre que cada estada representés un estil arquitectònic, amb mobles i decoració a joc amb cada període. <ref> Nicolson, p.79. </ref> Amb algunes alteracions al llarg dels anys, aquest concepte és el que domina en l'aspecte dels apartaments. Així, les diferents habitacions segueixen els estils [[Arquitectura neoclàssica|clàssic]], [[Arquitectura neogòtica|gòtic]] i [[rococó]], juntament amb alguns elements del gust [[Arquitectura jacobina |jacobí]]. <ref> Nicolson, pp.79, 172-3. </ref> En algunes de les cambres de l'extrem oriental del castell, que van haver de ser restaurades després de l'incendi de 1992, es van usar mètodes de «restauració equivalent», el que vol dir que se'ls va retornar el seu aspecte original però amb materials i millores estructurals modernes que no són visibles per no alterar l'aspecte de la decoració de segles passats. <ref name = "NicholsonP78"> Nicolson, p.78. </ref> Aquestes estades han rebut també un nou disseny, lleument diferent de l'anterior. L'historiador de l'art Hugh Roberts ha lloat els apartaments d'Estat perquè són «una seqüència magnífica i inigualable d'habitacions, àmpliament reconegudes com la millor i més completa expressió del gust [[Arquitectura georgiana|georgià tardà]]». <ref name = "Hugh Roberts p.79"/> D'altres, com l'arquitecte Robin Nicolson i el crític Hugh Pearman, opinen que són «clarament avorrides». <ref> Nicolson, p.70. </ref>

 

La intervenció més famosa de Wyattville són les habitacions d'estil rococó. Aquestes cambres llueixen la fluïdesa i aspecte lúdic d'aquest moviment artístic de mitjans del segle XVIII, amb alguns elements decoratius de l'estil [[Lluís XV de França |Lluís XV]] projectats a una escala «molt exagerada». <ref> Ireland, pàg .93; Nicolson, p.191. </ref> Les investigacions posteriors a l'incendi de 1992 han demostrat, però, que molts aspectes rococó del castell modern, que es pensaven eren incorporacions divuitesques transferides des [[Carlton House]] o la mateixa França, són de fet imitacions vuitcentistes en escaiola i fusta dissenyades per integrar-se amb els elements originals. <ref> Nicolson, p.176. </ref> La ''Gran Sala de Recepció'' presenta el més destacat d'aquests dissenys rococó, amb els seus 30 m de longitud i 12 m d'alçada que ocupen l'espai de la gran sala d'Eduard III. <ref> Nicolson, pp.123, 174; Brindle and Kerr, pàg.28. </ref> Aquesta sala, restaurada després de l'incendi, es tanca amb una airosa volta d'estil rococó francès, sobre la qual Ian Constantinides, el seu restaurador en cap, diu que deixa «completament eclipsat pel seu efecte de total espectacularitat quan es mira des de lluny». <ref name =" NicholsonP190 "> Nicolson, p.190. </ref> la sala llueix també tapissos restaurats de la fàbrica francesa dels [[gobelins]]. <ref name = "NicholsonP190"/> el resultat, encara que decorat amb menys [[pa d'or]] que a principis de segle XIX, roman com «un dels grans exemples de l'''estil Regència''». <ref> brindle and Kerr, p.28; Nicolson, p.184. </ref> Els salons Blanc, Verd i Carmesí inclouen un total de seixanta-dos [[Trofeu (arquitectura) |trofeus]]: panells tallats i daurats que il·lustren armes i despulles de la guerra, molts amb simbologia [[Francmaçoneria |maçònica]]. <ref name = "NicolsonPP197-8"> Nicolson, pp.197-8. </ref> Aquests trofeus, restaurats o reemplaçats després del foc, són famosos per la seva «vitalitat, precisió i qualitats tridimensionals »i havien estat portats des de Carlton House l'any 1826, on uns eren originalment importats de França i altres tallats per [[Edward Wyatt]]. <ref name =" NicolsonPP197-8 "/> El delicat mobiliari d'aquests salons, encara que luxós, és més modest que els originals d'inicis del segle XIX. <ref> Nicolson, pp.206-7. </ref>