Audiometria: diferència entre les revisions

Per avaluar l'estat de la via òssia, en canvi, el pacient disposa d'un vibrador ossi, que es col·loca a l'apòfisi del mastoides, darrere del pavelló auditiu. D’aquestaD'aquesta manera, les dues oïdes estan estimulades amb la mateixa intensitat, independentment del punt d'aplicació del vibrador ossi.

El pacient ha de seure en una posició tal que no pugui veure els quadrants de l'audiòmetre ni tampoc l'examinador. L'examinador no ha d'animar al pacient a respondre o donar pistes. El pacient quan senti la senyal ho ha de manifestar a l'examinador mitjançant un polsador o aixecant la mà. La col·locació dels auriculars és molt important, ja que la pressió i la posició influeixen en els resultats. També s’has'ha de tenir en compte que totes les mesures s’hans'han de realitzar en un ambient acústic amb menys de 30 dB de soroll de fons. Normalment, aquestes proves es realitzen en cabines especials.

La via aèrea i la via òssiaa són molt similars. Tot i així, es comença amb la vía aérea i per la millor oïda. Per tant, es comença la prova explicant el test al pacient indicant que es presentaran tons a diferents intensitats i que sempre que els senti s’has'ha d'indicar (aixecant la mà o a través d'un polsador).

- Es disminueix 10 dB si es sent l'estímul, i s’augmentas'augmenta 5 dB si no es sent.

Tots els resultats es recolliran en un audiograma per cada oïda, amb una simbologia que s’explicas'explica més endavant.

L'audiometria de conducció òssia permet obtenir els nivells mínims d'intensitat als quals la persona explorada és capaç de percebre els estímuls acústics, estimulant directament l'oïda interna pel fenomen de la vibració de líquid i ossos circumdant a l'òrgan de Corti. Primer de tot, s'explica al pacient la prova que es realitzarà. És important demanar que cada vegada que senti un so, premi (si es disposa d'un polsador) o bé que aixequi la mà, sempre del costat d'on prové el so, això ens ajudarà, a l'hora de detectar una possible lateralització del so. Dit d'altra manera que contesti a l'estímul sonor la còclea de l'oïda millor. És convenient especificar que ha de romandre el més immòbil possible, ja que qualsevol moviment corporal podria confondre en la identificació dels sons. Posteriorment, es col·loca el vibrador de l'audiòmetre sobre l'apòfisi del mastoide de l'os temporal de la banda que es té interès en explorar, tenint en compte que ha de fer contacte directe amb la pell, per això es procedirà a retirar qualsevol element que dificulti aquest contacte, com cabells o ulleres i s’has'ha d'evitar situar-lo sobre els cabells o que fregui amb el pavelló auditiu, ja que aquest amorteix les vibracions. Es pot donar el cas de que el vibrador rellisqui per l'efecte de la suor; però el problema se soluciona efectuant una neteja prèvia de la superfície amb alcohol. La via òssia és avaluada des de la freqüència 250 Hz. Fins a 8000 Hz. La tècnica utilitzada és la mateixa que per la via aèria, però el nivell de sortida màxima dels equips és entre 40 i 80 dB, variant segons la freqüència. Els resultats són registrats en l'audiograma, on s'anoten els llindars del pacient per a cada freqüència d'acord amb la simbologia estandarditzada. Es comença estudiant la resposta de la millor oïda. El mètode més utilitzat és el descendent, ja que té certs avantatges com l'aprenentatge del pacient i el reconeixement de la senyal presentada, però també existeix el mètode ascendent, i cal conèixer els dos, ja que es pot variar el seu ús, segons el perfil del pacient. Es comença per la freqüència 1000 Hz, seguint a continuació per les freqüències 2000, 4000, 8000, 500, 250 Hz. Si fos necessari, s'estudiaran les freqüències intermèdies de 3000, 6000, i 750 Hz.

El mètode de Hood modificat també s'anomena de desplaçament de la porta, de plateau (altiplà) o psicoacústic, el qual va ser descrit per Hood en 1960. S'utilitza el soroll de banda estreta per avaluar les dues vies auditives. S'aplica per via aèria el soroll de banda estreta a 10 dB sobre el llindar auditiu aeri de la freqüència de l'oïda que es desitja emmascarar. A continuació, es determina el llindar auditiu de la via que s’estàs'està avaluant (aèria o òssia), de la freqüència de l'oïda a avaluar. Amb aquest llindar obtingut s'augmenta en 10 dB la intensitat de l'emmascarament aplicat i es verifica el llindar obtingut en l'oïda avaluat. Si es manté el llindar obtingut, s'augmenta per segona vegada en 10 dB més el soroll emmascarant i es torna a verificar si es manté el llindar. De mantenir aquest, es repeteix per tercera i última vegada l'increment de 10 dB del soroll emmascarant i es torna a verificar que es mantingui el llindar. Si aquest es manté, aquesta mesura es considera el llindar real. Si el llindar de l'oïda examinat va canviant per cada increment, s'ha de repetir el procediment abans descrit, fins que el llindar de l'oïda avaluat es mantingui, és a dir, es trobi un altiplà amb 3 increments consecutius de soroll emmascarant.

L'audiograma és el gràfic on s’interpretas'interpreta la capacitat auditiva del pacient. Per a interpretar-lo, es té en compte:

-          En l'eix vertical (part esquerra), s’his'hi distribueixen els decibels normalitzats (dB), que indiquen la intensitat del so. Va de -10 dB a 120 dB HL. El decibel 0 representa el so més suau que l'oïda humana és capaç d'escoltar.

-          En l'eix horitzontal (part superior) s’his'hi representen les freqüències (Hz), que indiquen el to del so. Va de 125 Hz (freqüència més greu) a 8000 Hz (freqüència més aguda).

L'audiograma s’his'hi reparteix els diferents nivells de pèrdua auditiva:

Durant la prova es registren els resultats en l'audiograma, un per cada oïda. S’anotaS'anota una “O” per l'oïda dreta i una “X” per l'oïda esquerra pel que fa a la via aèria. Per la via òssia, es marca “<” per l'oïda dreta, i “>” per l'oïda esquerra. Al final de la prova, aquests punts s’uneixens'uneixen amb una línia contínua per a la via aèria i una línia discontinua per via òssia. Les línies vermelles i blaves obtingudes representen el llindar auditiu de cada oïda. Normalment, s’esperas'espera que aquests dos valors siguin similars, amb una diferència màxima de 10&nbsp;dB. Si això no es compleix, ens indica que hi ha una possible pèrdua auditiva.

I si es compara la via aèria amb l'òssia, en la primera gràfica s’esperas'espera molt poca diferència, no més de 10&nbsp;dB HL. D’altraD'altra banda, en la segona sí que hi hauria una diferència major de 10&nbsp;dB HL, atès que existeix una pèrdua auditiva.

-''{{subratllat|Test de discriminació verbal:}}'' S’avaluaS'avalua millor la capacitat per entendre el llenguatge parlat. Es busca la intensitat en la qual el pacient entén el 100% de les paraules.

# Augmentar la intensitat 10&nbsp;dB i repetir fins que el pacient n’encertin'encerti el 100%.

Les paraules que s’utilitzens'utilitzen en una logoaudiometria són paraules soltes fora de context, però que el pacient comprengui, és a dir, tenint en compte l'edat, el context cultural i la variant geogràfica de la llengua, entre d'altres. També s’hans'han d'evitar paraules ambigües o paraules amb sons molts semblants que es puguin confondre fonèticament. Hi ha moltes llistes diferents de paraules possibles a utilitzar en una logoaudiometria: monosíl·labes, bisíl·labes, números, etc. Cal que les paraules tinguin una proporció de vocals i consonants similar a la de l'idioma corresponent.

Segons els resultats, s’interpretas'interpreta la prova d'una manera o una altra:

* Si la logoaudiometria és ''pitjor'' que la via aèria tonal s’analitzas'analitza si la discrepància és unilateral o bilateral:

Els resultats de la logoaudiometria s’anotens'anoten en una gràfica. A l'eix X s’his'hi troba la intensitat amb què es presenten les paraules (en dB HL) i a l'eix Y el percentatge de paraules de la llista que el pacient ha repetit correctament.

S’esperaS'espera que una persona amb bona audició repeteixi el 100% de les paraules a intensitats baixes. A mesura que augmenta la pèrdua auditiva o la dificultat de comprensió verbal, la corba es desplaça cap a la dreta.

* El pacient arriba a entendre fins a un 80% de les paraules, però no és capaç d'entendre’n més tot i que s’amplifiquis'amplifiqui la senyal. Aquest pacient no presentarà bons resultats amb ajuda auditiva.