Booth Tarkington: diferència entre les revisions

'''Newton Booth Tarkington''' (29 de juliol de 1869 - 19 de maig de 1946) va ser un novel·lista i dramaturg nord-americà conegut sobretot per les seves novel·les ''The Magnificent Ambersons'' (1918) i ''Alice Adams'' (1921). És un dels quatre novel·listes que va guanyar el [[Premi Pulitzer d'Obres de Ficció|Premi Pulitzer de ficció]] més d’unad'una vegada, juntament amb [[William Faulkner]], [[John Updike]] i [[Colson Whitehead]]. Als anys 1910 i 1920 va ser considerat el millor autor viu d'Amèrica.<ref name="newyorker">{{cite news|last1=Gottlieb|first1=Robert|author-link=Robert Gottlieb|title=The Rise and Fall of Booth Tarkington|url=https://www.newyorker.com/magazine/2019/11/11/the-rise-and-fall-of-booth-tarkington|access-date=17 November 2019|work=[[The New Yorker]]|date=11 November 2019|llengua=en}}</ref> Diverses de les seves històries van ser adaptades al cinema. Durant el primer quart del segle XX, Tarkington, juntament amb [[Meredith Nicholson]], [[George Ade]] i [[James Whitcomb Riley]] van ajudar a crear una Edat d’Ord'Or de la literatura a [[Indiana]].

Malgrat participar intensament en la vida universitària de Princeton, deixà els estudis inacabats. Decidit a convertir-se en escriptor, després de cinc anys en què els editors li retornaven els originals, el 1898 publicà la primera novel·la, ''The Gentleman from Indiana'', un melodrama hàbilment construït amb el qual aconseguí ressò.<ref name="GEC">{{GEC|0065265}}</ref> Seguiren, amb un reconeixement similar, les novel·les històriques ''Monsieur Beaucaire'' (1900) i ''The Two Vanrevels'' (1902). Aconseguí anomenada amb les seves descripcions realistes de l’l'[[Oest Mitjà|Oest Mitjà nord-americà]] (''Midwest''), entre satíriques i nostàlgiques. Els anys 1902-05 fou membre del parlament d’Indianad'Indiana, experiència que recollí en les narracions ''In the Arena'' (1905). Superada una etapa de dificultats personals (divorci i alcoholisme), el 1913 començà a publicar la sèrie d’aventuresd'aventures juvenils Penrod, a la qual seguí ''Seventeen'' (1916), d’und'un èxit extraordinari, obres gràcies a les quals feu una gran fortuna.<ref name="GEC" /> Amb les novel·les ''The Turmoil'' (1915), ''The Magnificent Ambersons'' (1918) i ''Alice Adams'' (1921), centrades en el desplaçament de les elits tradicionals per una nova classe de sobrevinguts, la seva obra arribà a la culminació. Les dues darreres d’aquestesd'aquestes novel·les guanyaren el premi Pulitzer, i el 1942 [[Orson Welles]] rodà una versió cinematogràfica de la segona.<ref name="GEC" />

Finalment, es va traslladar a [[Kennebunkport]] ([[Maine]]), on va continuar el seu treball vital tot i patir una pèrdua de visió. Tot i la popularitat de què gaudí en vida i la destresa en la creació de trames, la seva prolífica obra (més de cinquanta títols entre narracions, novel·les i algunes obres de teatre), ha restat en gran part en l’oblitl'oblit des de poc després de la seva mort.<ref name="GEC" />