Bibliofília: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
format ref, refcat, retocs
Línia 1:
[[Fitxer:Carl Spitzweg 021.jpg|miniatura|''La rata de biblioteca'', de <br>{{mida|80%|[[Carl Spitzweg]], [[1850]].}}]]
 
La '''bibliofília''' o '''bibliofilisme''' és l'amor pels [[llibre]]s; un '''bibliòfil''' és un amant o afeccionat a les edicions originals i més correctes dels llibres.<ref name="domingogec">{{ref-llibreGEC|cognom= Buonocuore0084288}}</ref>
}}</ref><ref>{{GDLC|bibliofilisme}}</ref> Des del final del segle XIX va esdevenir una manifestació d'estima de l'artesania i d’art enfront del llibre industrial.<ref name="gec" />
|nom= Domingo
 
La bibliofília, en el sentit específic que avui s'atribueix a la paraula, d'amor al llibre com objecte de [[col·lecció]], sorgeix pròpiament amb el [[Renaixement]] a Itàlia,<ref enname="gec" els/> [[segleals XIV|segles {{romanes|XIV]]}} i {{Romanes|XV}}, època queen la qual els humanistes, reis, prínceps i grans senyors es van dedicar directament —o–o per mitjà d'agents especials—especials– a recórrer països d'Europa a la recerca de manuscrits, cartes, autògrafs, incunables, i altres tipus de llibres rars.<ref name="domingogec"/>
| editor = Marymar
 
El bibliòfil clàssic, exemplificat per [[Samuel Pepys]], és ununa individupersona que estima la [[lectura]], així com l'admirar i col·leccionar llibres, que sovint crea una gran i especialitzada col·lecció. Sap, a més, distingir-les i identificar-les, ja siga per la puresa del seu [[text]], la seua [[tipografia]], la [[qualitat]] del [[paper]] o per l'[[enquadernació]].<ref name="domingogec"/> Els bibliòfils no necessàriament busquen posseir el llibre que estimen; com a alternativa, tenen admirar-los en antigues [[Biblioteca|biblioteques]]. No obstant això, el bibliòfil és sovint un àvid [[Col·leccionisme|col·leccionista]] de llibres, algunes vegades cercant [[erudició]] acadèmica sobre la col·lecció, i altres vegades posant la forma per sobre el contingut amb una èmfasi en llibres cars, antics o rars, primeres edicions, llibres amb enquadernació inusual o especial i còpies signades.
|títol= Diccionario de Bibliotecología
|edició= 2º ed. aumentada
 
|any= 1976
 
|lloc= Buenos Aires
 
|pàgines= 465
}}</ref>
 
La bibliofília, en el sentit específic que avui s'atribueix a la paraula, d'amor al llibre com objecte de [[col·lecció]], sorgeix pròpiament amb el [[Renaixement]], en els [[segle XIV|segles XIV]] i {{Romanes|XV}}, època que els humanistes, reis, prínceps i grans senyors es van dedicar directament —o per mitjà d'agents especials— a recórrer països d'Europa a la recerca de manuscrits, cartes, autògrafs, incunables, i altres tipus de llibres rars.<ref name="domingo"/>
 
El bibliòfil clàssic, exemplificat per [[Samuel Pepys]], és un individu que estima la [[lectura]], així com l'admirar i col·leccionar llibres, que sovint crea una gran i especialitzada col·lecció. Sap, a més, distingir-les i identificar-les, ja siga per la puresa del seu [[text]], la seua [[tipografia]], la [[qualitat]] del [[paper]] o per l'[[enquadernació]].<ref name="domingo"/> Els bibliòfils no necessàriament busquen posseir el llibre que estimen; com a alternativa, tenen admirar-los en antigues [[Biblioteca|biblioteques]]. No obstant això, el bibliòfil és sovint un àvid [[Col·leccionisme|col·leccionista]] de llibres, algunes vegades cercant [[erudició]] acadèmica sobre la col·lecció, i altres vegades posant la forma per sobre el contingut amb una èmfasi en llibres cars, antics o rars, primeres edicions, llibres amb enquadernació inusual o especial i còpies signades.
 
El terme bibliòfil pot algunes vegades aplicar-se a un individu que té una predilecció obsessiva pels llibres, tal vegada arribant a un grau de [[bibliomania]]. Açò és sovint observat en [[bibliòfag|acaparadors compulsius]], identificables pel fet de tenir en possessió un nombre sempre creixent de llibres que no han llegit en relació amb el nombre d'aquells que posseeixen i han llegit.
 
Els bibliòfils s'agrupen amb freqüència en societats com la prestigiosa "«Association Internationale de Bibliophilie",».<ref>{{ref-publicació| article = Association internationale de bibliophilie |publicació= Bulletin des bibliothèques de France (BBF)|data= 1964|exemplar =1 |pàgines = 28-29 |url= https://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-1964-01-0028-005 |issn= 1292-8399|llengua= francès}}</ref> És una autèntica Acadèmiaacadèmia Internacionalinternacional en la qual anualment es reuneixen els més savis investigadors i els més acabalats col·leccionistes, i d'altres de caràcter més local, com laper ''Societatexemple de[[La BibliòfilsProtecció Xilens''Literària]] fundadacreada ena Barcelona el 19451876.
 
Per altra banda, en els nostres dies el col·leccionisme de llibres antics, com en el cas de l'[[art]] i d'altres [[Antiguitat (objecte)|antiguitats]], és un instrument alternatiu d'[[inversió]].
 
== Vegeu també ==
* [[La Protecció Literària]]
 
== Referències ==
Linha 33 ⟶ 18:
 
== Enllaços externs ==
* [{{ref-web| url =https://www.upf.edu/bibtic/expo/llovet/ | títol = L'amor als llibres: una mostra de la donació del professor Jordi Llovet] Exposició virtual de| laeditor= Biblioteca/CRAI de la Universitat Pompeu Fabra| [Data consulta: 22 generdata= 2016]2011}}
 
{{Llibres}}
{{Autoritat}}