Diferència entre revisions de la pàgina «Pobles indígenes»

6.033 bytes afegits ,  fa 5 mesos
cap resum d'edició
[[File:BushmenSan.jpg|thumb|Persones [[san]] de Botswana fan foc amb les mans.]]
Els '''pobles indígenes''', també coneguts com aprimers pobles, originaris, pobleso [[Aborígen|aborígens]] o pobles natius, són [[grups ètnics]] que són els habitants originals d'una [[regió]] determinada, en contrast amb els grups que s'han assentat, ocupat o colonitzat l'àrea més recentment.<ref>{{Ref-web|títol=Indígenes a l’Àfrica? {{!}} Museu de Cultures del Món|url=https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/montcada/nerin-indigena-africa|consulta=2021-03-17}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Dia Internacional dels Pobles Indígenes|url=https://www.diesinternacionals.cat/calendari/ultim-dia-internacional-dels-pobles-indigenes/2020-08-09/|consulta=2021-03-17|llengua=ca}}</ref> Especialment, si no ha estat en contacte amb altres pobles i [[races]].<ref>{{Ref-web|títol=indígena - Diccionari Català - WordReference.com|url=https://www.wordreference.com/definicio/ind%C3%ADgena|consulta=2021-03-17|llengua=en}}</ref>
 
El terme ''indígena'' va ser el primer, en el seu context modern, utilitzat pels europeus, que el van utilitzar per diferenciar els [[Pobles indígenes d'Amèrica]] de les persones procedents de [[Amèrica|les Amèriques]] com a [[Esclavitud|esclaus]] d'[[Àfrica]]. Potser va ser utilitzat per primer cop en aquest context per [[Thomas Browne|Sir Thomas Browne]] el 1646, que va afirmar que "i tot i que en moltes parts hi ha actualment eixams de ''negres que'' serveixen als espanyols, tots van ser transportats des d'<nowiki/>''Àfrica'' des del descobriment de ''Colom''; i no són nadius indígenes o propis d'''Amèrica''". <ref name=":4">{{Ref-llibre|cognom=Mathewson|nom=Kent|títol=Dangerous Harvest: Drug Plants and the Transformation of Indigenous Landscapes|editorial=Oxford University Press|any=2004|isbn=9780195143195|pàgines=13|capítol=Drugs, Moral Geographies, and Indigenous Peoples: Some Initial Mappings and Central Issues}}</ref> <ref name=":5">{{Ref-web|cognom=Browne|nom=Sir Thomas|data=1646|títol=Pseudodoxia Epidemica, Chap. X. Of the Blackness of Negroes.|url=http://penelope.uchicago.edu/pseudodoxia/pseudo610.html|consulta=3 March 2021|obra=University of Chicago}}</ref>
 
Els pobles se solen descriure com a indígenes quan mantenen tradicions o altres aspectes d’una cultura primerenca associada a una regió determinada.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.ilo.org/global/topics/indigenous-tribal/WCMS_503321/lang--en/index.htm|títol=Who are the indigenous and tribal peoples?|data=22 July 2016|obra=www.ilo.org}}</ref> No tots els pobles indígenes comparteixen aquesta característica, ja que molts han adoptat elements substancials d’una cultura colonitzadora, com ara el vestit, la religió o la llengua. Els pobles indígenes es poden establir en una regió determinada ([[Sedentarisme|sedentària]]) o poden presentar un [[Nòmada|estil de]] vida nòmada en un territori ampli, però generalment s’associen històricament a un territori específic del qual depenen. Les societats indígenes es troben a totes les zones climatològiques habitades i a tots els continents del món, excepte a l’Antàrtida.<ref>Acharya, Deepak and Shrivastava Anshu (2008): Indigenous Herbal Medicines: Tribal Formulations and Traditional Herbal Practices, Aavishkar Publishers Distributor, Jaipur, India. {{ISBN|978-81-7910-252-7}}. p. 440</ref> S'estima que hi ha aproximadament cinc mil nacions indígenes a tot el món. <ref name=":16">{{Ref-llibre|cognom=LaDuke|nom=Winona|títol=People, Land, and Community: Collected E.F. Schumacher Society Lectures|editorial=Yale University Press|any=1997|isbn=9780300071733|pàgines=24–25|capítol=Voices from White Earth: Gaa-waabaabiganikaag}}</ref>
 
Com a mínim des del segle XV, les pàtries dels pobles indígenes han estat envaïdes i ocupades per colonitzadors europeus, que inicialment per difondre el [[Cristianisme|cristianisme a]] través de la [[Doctrina del descobriment|Doctrina del Descobriment]].<ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom=Miller|nom=Robert J.|títol=Discovering Indigenous Lands: The Doctrine of Discovery in the English Colonies|editorial=OUP Oxford|any=2010|isbn=9780199579815|pàgines=9–13}}</ref> Milers de nacions indígenes de tot el món continuen ocupades per prop de dos-cents [[País|estats]] que es van formar com a resultat del colonialisme.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Taylor Saito|nom=Natsu|url=https://www.google.com/books/edition/Settler_Colonialism_Race_and_the_Law/kFuODwAAQBAJ?hl=en&gbpv=0|títol=Settler Colonialism, Race, and the Law: Why Structural Racism Persist|editorial=NYU Press|any=2020|isbn=9780814708026|capítol=Unsettling Narratives|format=eBook}}</ref> Els pobles indígenes continuen enfrontant-se a amenaces per a la seva sobirania, el benestar econòmic, les llengües, les formes de conèixer i l'accés als recursos dels quals depenen les seves cultures. Els [[Drets dels pobles indígenes|drets dels indígenes]] han estat establerts en el dret internacional per les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]], l’ [[Organització Internacional del Treball]] i el [[Banc Mundial]].<ref name="Sanders, Douglas 1999. pp. 4 - 13">{{Ref-publicació|doi=10.1017/S0940739199770591|cognom=Sanders, Douglas|any=1999|publicació=International Journal of Cultural Property|volum=8|pàgines=4–13}}</ref> El 2007, l’ONU va emetre una [[Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes|Declaració sobre els drets dels pobles indígenes]] (UNDRIP) per orientar les polítiques nacionals dels estats membres cap als drets col·lectius dels pobles indígenes, inclosa la cultura, la identitat, la llengua i l’accés a l’ocupació, la salut, l’[[Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4|educació de qualitat]] i els recursos naturals.<ref>Bodley 2008:2</ref>
 
Les estimacions de la població mundial total de pobles indígenes oscil·la entre els 250 i els 600 milions.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Muckle|nom=:>:>Robert J.|títol=Indigenous Peoples of North America: A Concise Anthropological Overview|editorial=University of Toronto Press|any=2012|isbn=9781442604162|pàgines=18}}</ref> Això es deu al fet que les designacions i terminologies oficials sobre qui es considera indígena varien àmpliament entre [[País|països]]. Als estats colons colonitzats per europeus, com a [[Amèrica]], [[Austràlia]], [[Nova Zelanda]] i [[Oceania]], l'estatus indígena generalment s'aplica sense problemes als grups descendents de pobles que hi vivien abans de la invasió i l'assentament europeu. A [[Àsia]] i Àfrica, on viuen la majoria de pobles indígenes, les xifres de població indígena són menys clares i poden fluctuar dràsticament, ja que els estats tendeixen a subinformar la població dels pobles indígenes o definir-los amb una terminologia diferent.<ref>{{Ref-publicació|cognom=McIntosh|nom=Ian|data=September 2000|url=https://www.culturalsurvival.org/publications/cultural-survival-quarterly/are-there-indigenous-peoples-asia|publicació=Cultural Survival Quarterly Magazine}}</ref>
 
== Referències ==
134.906

modificacions