Castell de Windsor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 85:
Els danys soferts per la fortalesa durant el seu segon setge van ser immediatament reparats, entre 1216 i 1221, per Cigogne en nom del successor de Joan, [[Enric III d'Anglaterra |Enric III]]. <ref name = "Brindle and Kerr, pàg .34 "> Brindle and Kerr, p.34. </ref> Aquest monarca va reforçar les defenses amb la reconstrucció en pedra de les muralles del recinte inferior i la creació entre 1224 i 1230 d'una porta fortificada en la ubicació de la futura ''porta d'Enric VIII''. <ref name = "EmeryP193"/> També es van construir tres noves torres: La ''Torre del Toc'', la ''Torre de la Garrotera'' i la ''Torre de Salisbury''. <ref name = "Tatton-BrownP24"/> El recinte central va ser reforçat amb una muralla pel costat sud, rematada per les dues noves torres d'[[Eduard III d'Anglaterra |Eduard III]] i Enric III en sengles extrems. <ref name = "EmeryP193"/>
El castell de Windsor va ser una de les tres residències favorites d'Enric III i com a tal, aquest va invertir molts recursos en la seva acomodació, més que en cap altra de les seves possessions. <ref> Brindle and Kerr, p.34; Robertson, p.15. </ref> Després del seu matrimoni amb [[Elionor de Provença]], Enric III va construir a Windsor un luxós palau entre 1240 i 1263, distribuït al voltant d'un pati al recinte superior. <ref> Nicolson, p.123; Emery, p.193. </ref> En principi aquesta ampliació pretenia ser la llar dels fills i l'esposa del rei, <ref name = "EmeryP193"/> mentre que per al seu ús propi ordenar crear una sèrie d'estances al llarg del mur sud, inclosa una capella de 21 m de longitud, després anomenada ''capella de la Mare de Déu''. <ref name = "Tatton-BrownP25"> Tatton-Brown, p.25. </ref> Aquesta va ser la més gran de les capelles construïdes per al rei i comparable a la [[Sainte Chapelle]] de París en dimensions i qualitat. <ref> Robertson, p.15. </ref> Enric III també va restaurar el ''Gran Saló'' situat al costat de la banda nord del recinte inferior i el va ampliar amb una nova cuina i un corredor cobert que comunicava el saló amb la cuina. <ref name = "Tatton-BrownP25"/> Les intervencions d'Enric III al castell es van caracteritzar pel caràcter religiós dels rics ornaments, que van constituir «un dels cims de l'art medieval anglès», <ref> Robinson, p.17. </ref> tot i que el cost d'aquests afegits va ascendir a 10 000 lliures. <ref name = "Brindle and Kerr, p.34"/> El resultat va ser la creació d'una divisió en el castell entre el més privat recinte superior i el recinte inferior dedicat a mostrar la cara pública de la monarquia. <ref name = "Tatton -Brown, p.26 "/> Al segle XIII el castell va rebre lleus intervencions arquitectòniques, però el ''Gran Saló'' del recinte inferior, destruït per un incendi en 1296, no va ser reconstruït. <ref name =" SteaneP110 "> Steane, pàg .110. </ref>
=== Segle XIV ===
[[Imatge:Puerta normanda del castillo de Windsor.jpg | thumb | La ''Porta Normanda'', construïda per [[Eduard III d'Anglaterra | Eduard III]] i remodelada al segle XIX.]]
[[Eduard III d'Anglaterra | Eduard III]] va néixer al castell de Windsor i li va donar molt ús durant el seu regnat. <ref name = "SteaneP110"/> El 1344 el rei va anunciar en aquest castell la fundació de la nova ''Ordre de la Taula Rodona''.<ref name = "BrindleKerrP39"> Brindle and Kerr, p.39. </ref> Al temps, començava a construir un nou edifici dins de la fortificació que servís de seu d'aquesta ordre, però mai va ser acabat. <ref name = "BrindleKerrP39"/> Els cronistes descriuen que era un edifici de planta circular, de 61 m de diàmetre, i probablement situat al centre del recinte superior. <ref> Tatton-Brown, p.23; Barber, p.41. </ref> Poc després el rei Eduard va abandonar aquesta nova ordre per raons gens clares, i en el seu lloc va crear l'[[Orde de la Lligacama]] (''Order of the Garter'' en anglès), que també tindria la seva llar al castell de Windsor. <ref name = "BrindleKerrP39"/> Com a part d'aquest procés, Eduard va decidir reconstruir el castell, en particular el palau d'[[Enric III d'Anglaterra |Enric III]], en un intent per crear una fortificació que fos símbol de poder real i cavallerositat. <ref name = "NicolsonPP118-9"> Nicolson, pp.118-9. </ref> El rei Eduard estava influït tant pels èxits militars del seu avi, [[Eduard I d'Anglaterra | Eduard I]], com pel declivi de l'autoritat reial sota el seu pare, [[Eduard II d'Anglaterra |Eduard II]], i per això el seu objectiu era produir una innovadora «arquitectura marcial d'estètica auto conscient i musculosa». <ref name = "NicolsonP121"> Nicolson, p.121. </ref>
Eduard va posar al càrrec de tot el disseny i reconstrucció del nou castell a [[William de Wykeham]], qui es va allotjar a la ''Torre Rodona'' mentre treballava en això. <ref name = "SteaneP110"/> Entre 1350 i 1377 Eduard va gastar 51 000 lliures a renovar el castell de Windsor, la quantitat més gran de diners emprada per qualsevol monarca medieval d'Anglaterra en un sol projecte arquitectònic, i una vegada i mitja els ingressos anuals d'Eduard, que eren d'unes 30 000 lliures. <ref name = "Nicolson, p.106"> Nicolson, p.106. </ref> Una part de les despeses van ser sufragats pels rescats de guerra de les victòries d'Eduard en les batalles de [[Batalla de Crécy|Crécy]], [[Setge de Calais |Calais]] i [[Batalla de Poitiers (1356) |Poitiers]]. <ref name = "SteaneP110"/> El castell de Windsor ja era una gran fortificació abans de la substancial reconstrucció d'Eduard III, i la seva intervenció el va fer encara més impressionant, ja que gran part de la despesa es va fer en mobiliari i decoració luxosa. <ref> Br own (1984), p.91; Nicolson, p.122. </ref> Així, el castell de Windsor va ser «el projecte arquitectònic secular més car de tota l'edat mitjana a Anglaterra». <Ref name = "BrindleKerrP39"/>
[[Imatge: Windsor Castle Edwardian Frontage.jpg | thumb | left | Upright = 1.5 | Reconstrucció de la Sala de Sant Jordi construïda per Eduard III. D'esquerra a dreta: la ''Porta Spicerie'', la ''Capella'', el ''Saló'' i la ''Porta de la Cuina''.]]
El nou palau d'Eduard tenia tres patis al llarg de la banda nord del ''recinte superior'', anomenats ''Claustre Petit'', ''Claustre del Rei'' i ''Pati de la Cuina''. <Ref name = "EmeryP196"> Emery, p.196. </ref> En la part davantera del palau estava el ''saló de Sant Jordi'', que combinava un nou saló i una nova capella. Aquest edifici tenia dos accessos simètrics, la ''Porta Spicerie'', la principal, i la ''Porta de la Cuina'', que donava accés al seu pati. <ref> Nicolson, p.121; Emery, p.196. </ref> El gran saló tenia enormes finestrals cap al pati del recinte superior <ref> Nicolson, p.124. </ref> i estava cobert per una gran volta de creueria, més alta que la resta dl palau per dotar-lo de distinció. <ref> Nicolson, p.120; Brindle and Ward, p.40. </ref> La ''Torre Rosa'', dissenyada per a l'ús privat del rei, s'alçava a la cantonada oest del conjunt. <ref name = "EmeryP196"/> El resultat va ser «un gran palau d'arquitectura aparentment homogènia ... uniforme per tot arreu, en la seva coberta, finestrals, línia de cornisa, pis i sostre». <ref> Steven Brindle, cited Nicolson, p.125. </ref> Amb l'excepció de la sala, la Capella i la ''Gran Cambra'', tots els nous interiors compartien una mateixa altura. <ref name = "BrindleKerrP44"> Brindle and Kerr, p.44. </ref> No obstant això, els aspectes defensius només eren un teló, possiblement per donar un marc adequat a les justes desenvolupades entre les dues meitats de l'Ordre de la Lligacama. <ref name = "NicolsonP121"/>
== Referències ==
| |||