Ostrobòtnia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Minúscules
Línia 9:
La primera presència humana a Ostrobòtnia data del 120.000 aC, un antic assentament prop de [[Kristinestad]], probablement aixoplugà homes de [[Neanderthal]] abans de la glaciació. Els éssers humans moderns van arribar fa uns 9000 anys, tan aviat com la capa de gel va desaparèixer i la terra s'havia elevat prou sobre el nivell del mar.
 
Durant l'[[Edatedat del Bronzebronze]] i l'[[Edat de Ferro]] s'hi formà una societat d'economia agrària al sud d'Ostrobòtnia, mentre que l'economia tradicional de cacera va sobreviure molt més temps a l'interior i nord. Durant l'antiga [[Edat Mitjana]], els colons de Suècia habitaven la franja costanera del sud i Ostrobòtnia Central, formant unitats administratives sota dominació sueca. La corona sueca establí [[Korsholm]] com a centre administratiu. Al mateix temps, gran part del territori van ser colonitzats per colons finlandesos de [[Savonia]]. Al {{segle|XVI}}, els assentaments finlandesos i l'agricultura havien arribat a la costa septentrional i oriental del [[Golf de Bòtnia]] (al nord de [[Kalajoki]]). Això va donar lloc a greus enfrontaments amb els cristians ortodoxos [[carelians]], que van rebre el suport dels seus sobirans de [[Rússia]]. Al llarg de finals del {{segle|XVI}}, tots dos bàndols eren empescats en una constant guerra de desgast contra la població civil, encara que també hi va haver períodes de pau. Per exemple, a l'hivern de [[1590]], els homes d'[[Ii]] i [[Liminka]] van assaltar el [[monestir de Petxenga]] a l'[[Oceà Àrtic]], i com a resposta els carelians arrasaren Ii i Liminka. La guerra va decaure a poc a poc després del [[Tractat de Tyavzino]] de [[1595]].
 
Durant les últimes etapes de la guerra, la corona sueca havia estacionat tropes regulars a la província per ajudar a la població en la defensa. Això estava en marcat contrast amb la pràctica anterior en la qual la província havia estat responsable de la seva pròpia defensa. Després de la guerra, els ostrobotnians es van revoltar contra l'estacionament de soldats regulars suecs a la província, provocant l'anomenada [[Guerra dels Garrots]], l'últim aixecament camperol en la història de Finlàndia. La guerra resultà ser una pèrdua devastadora per als camperols i va marcar el final definitiu de la província com a entitat semi-independent, a la frontera no reglamentada.