Telescopi òptic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs, formatat unes refs correctament |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 25:
A Catalunya els [[fenicis]] arribaren cap al 1100 aC,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Fontanals|nom=Núria|article=Una hipòtesi verificada, 45 anys dels “fenicis a Catalunya”: Maluquer de Motes entre fenicis i grecs|publicació=Revista d'Arqueologia de Ponent|url=https://www.raco.cat/index.php/RAP/article/view/28358|data=2013|pàgines=437-42|enllaçautor=Núria Rafel i Fontanals}}</ref> i amb ells, probablement, les tècniques de fabricació del vidre. En [[època romana]] ja hi havia forns de vidre.<ref name="MartínCereza2005">{{ref-llibre|nom=Francisco Germán|cognom=Rodríguez Martín|nom2=Eduardo |cognom2=Alonso Cereza |títol=Lucernas|url=https://www.worldcat.org/oclc/77115967|editorial=Real Academia de la Historia|data=2004-2005|lloc=Madrid|isbn=84-95983-40-0}}</ref> Els romans conegueren el vidre transparent, des de l'època de [[Neró]].<ref name="Mellado1855">{{ref-llibre|autor=Francisco de Paula Mellado|títol=Enciclopedia moderna: v. de diccionario alfabético|url=https://books.google.cat/books?id=gf7YjuFipHAC&pg=RA3-PA259|any=1855|editorial=Establecimiento Tipográfico de Mellado|pàgines=3–}}</ref> Les [[invasions bàrbares]] suposaren la pràctica desaparició de la fabricació de vidre. A Catalunya hi ha topònims antics relacionats amb el vidre: devers 840-875. Valle Vitraria ([[Rosselló]])<ref name="Pyrénées-Orientales1873">{{ref-llibre|autor=Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-Orientales|títol=Bulletin de la Société agricole, scientifique & littéraire des Pyrénées-Orientales|url=https://books.google.cat/books?id=H51rutIJGPkC&pg=PA308|any=1873|editorial=J. Comet|pàgines=308–}}</ref> i devers 998. [[Vallvidrera]] .<ref name="Rey1982">{{ref-llibre|autor=Enric Moreu Rey|títol=Els nostres noms de lloc|url=https://books.google.cat/books?id=NXagAAAAMAAJ|any=1982|editorial=Moll}}</ref> En l'[[època medieval]] hi ha diverses referències de forns de vidre, des de l'any [[1188]].<ref>Els forns de vidre a Barcelona i la seva rodalia. Sílvia Cañellas i Martínez. http://cch.cat/pdf/forn_vidre.pdf</ref>
[[Ramon Llull]] va parlar de vidre transparent i dels forns de vidre en diverses obres.<ref name="Llull1915">{{ref-llibre|autor=Ramón Llull|títol=Obres de Ramon Lull|url=https://books.google.cat/books?id=quaEAAAAIAAJ|any=1915|editorial=Comissió editora Lulliana}}</ref><ref name="()1992">{{ref-llibre|autor=Ramon Llull (Beato, ()|títol=Obres de Ramón Llull: Libre de contemplació en Deu|url=https://books.google.cat/books?id=RTUTAQAAMAAJ|any=1992|editorial=Miquel Font|isbn=978-84-86366-74-2}}</ref><ref name="Llull1906">{{ref-llibre|autor=Ramon Llull|títol=Obres doctrinals: Doctrina pueril, Libre del orde de cavalleria (text original y antiga versió francesa) Art de confessió|url=https://books.google.cat/books?id=LQM4AQAAMAAJ|any=1906|editorial=Comissió Editora Lulliana}}</ref> El primer tractat important a considerar en la fabricació de vidre transparent és català: La ''Sedacina'', obra del [[frare]] [[Carmelites|carmelità]] Guillem Sedacer, de Barcelona, datada el [[1378]].<ref>{{Ref-llibre|títol=La sedacina, ou L'oeuvre au crible : l'alchimie de Guillaume Sedacer, carme catalan de la fin du XIVe siècle|url=https://www.worldcat.org/oclc/52135855|editorial=S.É.H.A.|data=2002|lloc=
La ''Sedacina'' és important perquè parla d'aspectes reals amb detalls escrits a peu de forn. Un dels aspectes cabdals és la fabricació d'un ''vidre molt transparent'', susceptible de ser emprat en casos concrets (ampolleta nàutica, ulleres i lents, lupes i telescopis). Un dels objectius de Sedacer era la fabricació de gemmes de diversos colors, la base de les quals era un vidre transparent. Un altres aspecte a destacar són les diverses fórmules de Sedacer basades en el [[plom]].<ref name="Cannella2006">{{ref-llibre|autor=Anne-Françoise Cannella|títol=Gemmes, verre coloré, fausses pierres précieuses au Moyen Âge: le quatrième livre du "Trésorier de philosophie naturelle des pierres précieuses" de Jean d'Outremeuse"|url=https://books.google.cat/books?id=k0IFNhxWj6gC&pg=PA144|any=2006|editorial=Librairie Droz|isbn=978-2-87019-288-7|pàgines=144–}}</ref> Cal tenir en compte que les històries «oficials» daten el «cristallo» inventat a [[Venècia]] per Barovier al [[1463]], i el [[vidre flint]] a base de plom, patentat a [[Anglaterra]] per Ravencroft al [[1672]]. L'obra de Sedacer es va avançar en totes dues innovacions.
| |||