Castell de Windsor: diferència entre les revisions

[[ImatgeFitxer:Windsor Castle Upper Ward Quadrangle 2 - Nov 2006.jpg | thumb miniatura| Upright = 1.5 | Els ''Apartaments d'Estat'' al Recinte Superior. D'esquerra a dreta, l'entrada oficial, el ''Saló de Sant Jordi'' i l'entrada de convidats.]]

L'interior dels Apartaments d'Estat va ser dissenyat en la seva major part per Wyattville a principis de segle XIX. Aquest arquitecte va pretendre que cada estada representés un estil arquitectònic, amb mobles i decoració a joc amb cada període. <ref> Nicolson, p.79. </ref> Amb algunes alteracions al llarg dels anys, aquest concepte és el que domina en l'aspecte dels apartaments. Així, les diferents habitacions segueixen els estils [[Arquitectura neoclàssica|clàssic]], [[Arquitectura neogòtica|gòtic]] i [[rococó]], juntament amb alguns elements del gust [[Arquitectura jacobina |jacobí]]. <ref> Nicolson, pp.79, 172-3. </ref> En algunes de les cambres de l'extrem oriental del castell, que van haver de ser restaurades després de l'incendi de 1992, es van usar mètodes de «restauració equivalent», el que vol dir que se'ls va retornar el seu aspecte original però amb materials i millores estructurals modernes que no són visibles per no alterar l'aspecte de la decoració de segles passats. <ref name = "NicholsonP78"> Nicolson, p.78. </ref> Aquestes estades han rebut també un nou disseny, lleument diferent de l'anterior. L'historiador de l'art Hugh Roberts ha lloat els apartaments d'Estat perquè són «una seqüència magnífica i inigualable d'habitacions, àmpliament reconegudes com la millor i més completa expressió del gust [[Arquitectura georgiana|georgià tardà]]». <ref name = "Hugh Roberts p.79"/> D'altres, com l'arquitecte Robin Nicolson i el crític Hugh Pearman, opinen que són «clarament avorrides». <ref> Nicolson, p.70. </ref>

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle Crimson Drawing Room.jpg | miniatura| esquerra | Upright | El ''Saló Carmesí'' el 2007, després de l'incendi de 1992 i la posterior restauració.]]

La intervenció més famosa de Wyattville són les habitacions d'estil rococó. Aquestes cambres llueixen la fluïdesa i aspecte lúdic d'aquest moviment artístic de mitjans del segle XVIII, amb alguns elements decoratius de l'estil [[Lluís XV de França |Lluís XV]] projectats a una escala «molt exagerada». <ref> Ireland, pàg .93; Nicolson, p.191. </ref> Les investigacions posteriors a l'incendi de 1992 han demostrat, però, que molts aspectes rococó del castell modern, que es pensaven eren incorporacions divuitesques transferides des [[Carlton House]] o la mateixa França, són de fet imitacions vuitcentistes en escaiola i fusta dissenyades per integrar-se amb els elements originals. <ref> Nicolson, p.176. </ref> La ''Gran Sala de Recepció'' presenta el més destacat d'aquests dissenys rococó, amb els seus 30 m de longitud i 12 m d'alçada que ocupen l'espai de la gran sala d'Eduard III. <ref> Nicolson, pp.123, 174; Brindle and Kerr, pàg.28. </ref> Aquesta sala, restaurada després de l'incendi, es tanca amb una airosa volta d'estil rococó francès, sobre la qual Ian Constantinides, el seu restaurador en cap, diu que deixa «completament eclipsat pel seu efecte de total espectacularitat quan es mira des de lluny». <ref name =" NicholsonP190 "> Nicolson, p.190. </ref> la sala llueix també tapissos restaurats de la fàbrica francesa dels [[gobelins]]. <ref name = "NicholsonP190"/> el resultat, encara que decorat amb menys [[pa d'or]] que a principis de segle XIX, roman com «un dels grans exemples de l'''estil Regència''». <ref> brindle and Kerr, p.28; Nicolson, p.184. </ref> Els salons Blanc, Verd i Carmesí inclouen un total de seixanta-dos [[Trofeu (arquitectura) |trofeus]]: panells tallats i daurats que il·lustren armes i despulles de la guerra, molts amb simbologia [[Francmaçoneria |maçònica]]. <ref name = "NicolsonPP197-8"> Nicolson, pp.197-8. </ref> Aquests trofeus, restaurats o reemplaçats després del foc, són famosos per la seva «vitalitat, precisió i qualitats tridimensionals »i havien estat portats des de Carlton House l'any 1826, on uns eren originalment importats de França i altres tallats per [[Edward Wyatt]]. <ref name =" NicolsonPP197-8 "/> El delicat mobiliari d'aquests salons, encara que luxós, és més modest que els originals d'inicis del segle XIX. <ref> Nicolson, pp.206-7. </ref>

Del disseny de Wyattville es conserven tres habitacions, originalment construïdes al segle XVII per Hugh May en col·laboració amb el pintor [[Antonio Verrio]] i l'escultor [[Grinling Gibbons]]. La ''Cambra de la Presència de la Reina'', la ''Cambra d'Audiències de la Reina'' i el ''Menjador del Rei'' estan decorats en estil [[barroc]], caracteritzat per «interiors daurats enriquits amb florits murals», i primerament introduït a Anglaterra a mitjan el segle XVII a [[Wilton House]]. <ref> Watkin, p.345. </ref> Les pintures de Verrio estan «amarades d'al·lusions medievalistes» i imatges classicistes. <ref> Nicolson, p.128. </ref > Aquestes habitacions pretenien mostrar un innovador «barroc fusió» anglès d'arts separades com l'arquitectura, la pintura i l'escultura. <ref> Rowse, p.95. </ref>

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle Private Chapel.jpg | miniatura| Un esbós de l'arquitecte Giles Downes per a la coberta de la nova ''Capella Privada''. En ell s'aprecia l'orgànic i fluid disseny gòtic.]]

Diverses sales dels moderns ''Apartaments d'Estat'' reflecteixen els gustos tant del segle XVIII com del gòtic victorià. Per exemple, el ''Menjador d'Estat'', el disseny actual data de la dècada de 1850 i va resultar molt danyat en l'incendi de 1992, ha estat restaurat al seu estat de 1920, abans que li fossin retirats els seus daurats a les pilastres. <ref > Nicolson, p.191 .; Brindle and Kerr, p.56. </ref> La ''Gran Escala'', d'Anthony Salvin, data també del gòtic victorià i ascendeix fins a una sala de doble alçada il·luminada per una [[Llanterna (arquitectura) |llanterna]] -anomenada el ''Gran vestíbul''- dissenyada al segle XVIII per [[James Wyatt]] i executada per [[Francis Bernasconi]]. <ref> Robinson, p.74. </ref> Aquesta escalinata ha estat criticada per l'historiador John Robinson per tenir un disseny clarament més pobre que l'escala anterior construïda tant per Wyatt com per May. <ref> Robinson, p.118. </ref>

Algunes zones dels ''Apartaments d'Estat'' van resultar completament destruïdes en l'incendi de 1992 i van ser reconstruïdes en l'estil anomenat «gòtic downesiano», pel nom del seu arquitecte, [[Giles Downes]]. <ref> Nicolson, p.212. </ref> Aquest estil presenta «una coherència freda i sistemàtica de modernitat cosida dins d'una reinterpretació de la tradició gòtica», <ref> Nicolson, p.233. </ref> tot i que Downes diu que el seu disseny evita una "decoració florida », emfatitzant en el seu lloc una estructura gòtica orgànica i fluida. <ref> Nicolson, p.234. </ref> Downes va remodelar o construir tres estances del castell de Windsor. La nova volta que va dissenyar per al ''Saló de Sant Jordi'' és la major estructura de fusta de roure construïda des de l'Edat Mitjana, decorada a més amb brillants i coloristes escuts que celebren els elements heràldics de l'[[Orde de la Lligacama]], un disseny que intenta crear una il·lusió d'altura addicional a través d'un enteixinat gòtic al llarg de tot el sostre. <ref> Nicolson, pp.211, 214, 218. </ref> el ''Vestíbul de la Llanterna'' es decora amb fluïdes columnes de roure que sustenten una coberta voltada que imita la forma d'una flor de lliri. <ref> Nicolson, p.235. </ref> la nova ''Capella Privada'' és relativament petita, amb espai per a sol trenta fidels, però combina elements arquitectònics del ''Saló de Sant Jordi'', altres del ''Vestíbul de la Llanterna'' i una estructura d'arc esglaonat com la volta de la Capella d'[[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]] a [[Hampton Court]]. <ref> Nicolson, pp.244 -6. </ref> El resultat és una «xarxa de traceria extraordinària, contínua i f inamente modelada», complementada amb noves vidrieres a les finestres que recorden l'incendi segons dissenys de [[Joseph Nuttgen]]. <ref> Nicolson, pp.246, 264. </ref> La ''Gran Cuina'', amb la seva llanterna recentment exposada a la vista, al costat de les xemeneies i taules que construís Wyattville, és també producte de la reconstrucció realitzada després del gran foc dels anys 90. <ref> Nicolson, p.146; Brindle i Kerr, p.26. </ref>

[[ImatgeFitxer: Windsor Lower Ward.jpg | miniatura| Upright = 1.5 | Recinte Inferior. D'esquerra a dreta, la ''Capella de Sant Jordi'', la ''Capella de la Mare de Déu'', la ''Torre Rodona'', els allotjaments dels ''Cavallers Militars de Windsor'' i la residència del seu governador. ]]

El ''Recinte Inferior'' s'estén a l'oest de la ''Torre Rodona'' i en un nivell inferior, a què s'accedeix a través de la ''Porta Normanda''. Encara que va conservar el seu disseny medieval en gran part, la majoria de recinte inferior va ser remodelat o reconstruït a mitjans de l'era victoriana per [[Anthony Salvin]] i [[Edward Blore]], amb la intenció de crear una «composició gòtica consistent» . <ref name = "Robinson, p.121"> Robinson, p.121. </ref> El ''Recinte Inferior'' acull la ''[[Capella de Sant Jordi (Windsor) | Capella de Sant Jordi]]'' i molts dels edificis relacionats amb l'''Orde de la Lligacama''.

A la banda nord d'aquest recinte trobem la ''Capella de Sant Jordi'', un edifici de grans dimensions que és la llar espiritual de l'[[Orde de la Lligacama |Orde dels Cavallers de la Lligacama]]. Data dels segles XV i XVI i s'insereix dins de l'estil del [[Gòtic perpendicular |gòtic perpendicular anglès]]. <ref> Mackworth-Young, p.20. </ref> Els ornaments de fusta del cor són disseny de segle XV, encara que aquest va ser restaurat i ampliat per Henry Emlyn al segle XVIII i avui presenta una decoració única de planxes de bronze que llueixen les armes dels Cavallers de la Lligacama en els últims sis segles. <ref> Robinson, pp.18, 28. </ref> A la banda occidental de la capella es troba una porta i una gran escala victoriana, usades només en ocasions cerimonials. <ref name = "Mackworth-YoungP80"> Mackworth-Young, p.80 . </ref> La [[vitrall |vidriera]] de l'extrem est és d'estil victorià i la [[Bay window |finestra en voladís]] de la part nord va ser construïda per [[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]] per la seva dona [[Caterina d'Aragó]]. <ref> Mackworth-Young, p.22. </ref> Sota la volta i davant l'altar es troben enterrats Enric VIII, [[Jane Seymour]] i [[Carles I d'Anglaterra |Carles I]], i molt a prop hi ha el sepulcre d'[[Eduard IV d'Anglaterra |Eduard IV]]. <ref> Mackworth-Young, p.22; Rowse, p.37. </ref> L'historiador John Robinson considera aquesta capella un «dels èxits suprems del disseny del gòtic perpendicular anglès». <ref name = "Robinson, p.27" />

[[ImatgeFitxer: Windsor horseshoe cloister 01.JPG | miniatura| esquerra| Upright | El ''Claustre de Ferradura'', construït el 1480 i reconstruït al segle XIX.]]

A l'extrem est de la ''capella de Sant Jordi'' hi ha la ''Capella de la Mare de Déu'', construïda originalment per [[Enric III d'Anglaterra |Enric III]] en el segle XIII i convertida en la ''Capella Memorial Albert'' entre 1863 i 1873 per [[George Gilbert Scott]]. <ref name = "Mackworth-YoungP80" /> Creada per honrar la vida del [[Albert de Saxònia-Coburg-Gotha |príncep Albert]], l'ornament d'aquesta capella presenta una profusa decoració amb talles de marbre, vidrieres i bronze elaborades per [[Henri de Triqueti]], [[Susan Durant]], [[Alfred Gilbert]] i [[Antonio Salviati]]. <ref name = "Mackworth-YoungP80"/> la porta est de la capella, tancada per una bella reixa, és original de 1246. <ref name = "Tatton-Brown, p.26"> Tatton-Brown, p.26. </ref>

A l'extrem oest del ''Recinte inferior'' està el ''Claustre de Ferradura'', anomenat així per la seva forma semicircular. Construït l'any 1480 per donar cabuda al clergat, avui serveix d'habitatge als coristes de la capella. <ref name = "RobinsonP26P121"> Robinson, pp.26, 121. </ref> S'afirma que aquest edifici corb, de maó i fusta, va ser dissenyat per assemblar-se a una pota de cavall, un símbol usat per [[Eduard IV d'Anglaterra | Eduard IV]]. George Gilbert Scott va remodelar profundament l'edifici l'any 1871, i per això gairebé no es conserva res de l'estructura original. <ref name = "RobinsonP26P121" /> Al costat de la ferradura queden altres estructures de l'època d'[[Eduard III d'Anglaterra |Eduard III]], recognoscibles per la seva [[traceria]] pètria perpendicular, <ref name = "RobinsonP26"> Robinson, p.26. </ref> i que alberguen oficines, una biblioteca i habitatges del [[degà]] i els [[canonge]]s. <ref name = "RobinsonP26" />

Darrere del ''Claustre de Ferradura'' hi ha la ''Torre Curfew'', una de les estructures supervivents més antigues del ''Recinte Inferior'', ja que data del segle XIII. <ref name = "Mackworth-YoungP80" /> En el seu interior es conserva una masmorra i les restes d'un antic accés, una sortida secreta per als habitants del castell en cas de setge. <ref> Mackworth-Young, p.81. </ref> En la seva planta superior es troben les campanes, que hi són des de 1478, i el rellotge del castell, instal·lat l'any 1689. la seva [[teulada cònica]] d'estil francès va ser construïda per Anthony Salvin al segle XIX en un intent per imitar la moda de la recreació medievalista que l'arquitecte francès [[Eugène Viollet-le-Duc]] havia fet a [[Carcassona]]. <ref> Robinson, pp.14, 121. </ref>

L'emplaçament del palau de Windsor en un turó restringeix la mida dels seus jardins, <ref> Mackworth-Young, p.42. </ref> que s'estenen a l'est del castell per un terreny dissenyat en terrasses al segle XX. <ref> Mackworth-Young, p.72. </ref> Un extens parc envolta l'exterior del recinte palatí, l'àrea oriental és una creació paisatgística de segle XIX coneguda com ''Home Park'', <ref name = " RobinsonP122 "> Robinson, p.122. </ref> que inclou jardins i dues granges, a més de diverses cases de camp ocupades per treballadors de la [[Frogmore House]]. El ''Camí Llarg'', una avinguda de doble via plena d'arbres, s'estén quatre km al sud en línia recta i té 75 m d'ample. <ref> Cantor, p.105. </ref> Els [[om]]s originals de segle XVII han estat reemplaçats per l'alternança de [[Castanea | castanyer]]s i [[Platanaceae |platanàcies]] després de la replantació a gran escala que hi va haver d'escometre per culpa de l'impacte de la [[grafiosi]] a partir de 1945. <ref> Robinson, pp.55, 122; </ref>

El ''Home Park'' confina amb l'extrem nord del més extens ''Gran Parc Windsor'', que ocupa 1900 [[hectàrea|hectàrees]] i conté alguns dels [[Boscos temperats de frondoses mixtos|boscos temperats de frondoses]] més antics d'Europa. <ref> Brown (1989), p.230; Cantor, p.105. </ref> En el ''Home Park'', al nord del castell, se situa una escola privada, l'''Escola de Sant Jordi'', a la qual assisteixen els coristes de la capella. El cèlebre ''[[Col·legi Eton]]'' es troba a menys d'un quilòmetre del castell de Windsor, a l'altre costat del [[riu Tàmesi]].

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle from the Air wideangle.jpg | thumbminiatura|upright=3|centre | Vista aèria del castell de Windsor. D'esquerra a dreta, el ''Recinte Inferior'', el ''Recinte Central'' i la ''Torre Rodona'', el ''Recinte Superior'' i una part del ''Camí Llarg'' a la part inferior dreta. A la part superior esquerra s'aprecia el riu Tàmesi.]]

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle, 2015-05-09.jpg | thumb miniatura| La ''Torre Rodona'' al Recinte Central, construïda per [[Enric II d'Anglaterra |Enric II]] i remodelada al segle XIX.]]

La construcció de castell de Windsor va ser iniciada per [[Guillem I d'Anglaterra |Guillem I el Conqueridor]] en la dècada posterior a la [[conquesta normanda d'Anglaterra]], l'any 1066. <ref name = "Mackworth-YoungP6"> Mackworth -Young, p.6. </ref> Guillem va crear un anell de [[mota castral|motes castrals]] i fortificacions al voltant de Londres, totes a un dia de marxa de la ciutat i de la fortificació més propera (és a dir, a poc més de 30 km) amb la finalitat de facilitar el control i enviament de reforços en cas de perill. <ref name = "Mackworth-YoungP6"/> El castell de Windsor formava part d'aquest anell defensiu i era estratègicament molt important per la seva proximitat tant al [[riu Tàmesi]], camí clau cap a Londres, com al '[[bosc de Windsor]], una reserva reial de caça ja usada pels reis saxons. <ref> Rowse, p.12; Robinson, p.13. </ref> El castell primigeni de fusta consistia en una fortificació a la part alta d'una [[Mota castral |mota]] o monticle artificial, a uns 30 m sobre el riu i protegida per una estacada. < ref> Emery, p.193; Tatton-Brown, p.18; Robinson, p.11. </ref> Després es va construir una segona estacada a l'est, germen del posterior ''Recinte superior''. <ref name = "EmeryP193"> Emery, p.193. </ref> A finals de segle ja s'havia creat una altra [[muralla]] a l'oest, amb el que quedava delimitada la forma essencial del castell modern. <ref name = "EmeryP193"/> Per la seva traça, Windsor era molt semblant al [[castell d'Arundel]], una altra poderosa fortificació normanda no gaire llunyana, però el disseny de doble muralla també es va usar en els castells de [[Castell de Rockingham |Rockingham]] i [[Castell d'Alnwick |Alnwick]]. <ref> Brown (1989), p.227 ; Robinson, p.11. </ref>

En principi el castell de Windsor no va ser usat com a residència reial, ja que els reis normands van preferir habitar l'anterior palau d'[[Eduard el Confessor]] al [[Vell Windsor]]. <ref> Brindle and Kerr, p.32. </ref> El primer monarca a residir al castell de Windsor va ser [[Enric I d'Anglaterra | Enric I]], que va celebrar ''[[Pentecosta|Whitsuntide]]'' a la fortificació l'any 1110 en una època de molta inseguretat. <ref name = "asc"> South, p.35. </ref> El matrimoni d'Enric amb [[Adela de Louvain |Adela]], filla de [[Godofreu I de Lovaina]], va tenir lloc al castell en 1121. En aquesta època la fortificació va patir un col·lapse important, ja que les excavacions arqueològiques mostren que el costat sud de la mota va disminuir la seva alçada uns dos metres, <ref> Brindle and Kerr, pp.32-3. </ref> es van clavar pilars de fusta per sustentar i la vella estacada va ser substituïda per una muralla pètria, probablement amb una porta, també de carreus de pedra, oberta cap al nord-est. <ref name = "Bri ndleKerrP33 "> Brindle and Kerr, p.33. </ref> Així mateix, el conjunt es va envoltar amb un nou muret de pedra a la part baixa de la mota. <ref name =" BrindleKerrP33 "/>

[[Enric II d'Anglaterra |Enric II]] va pujar al tron l'any 1154 i va ampliar enormement el castell de Windsor entre 1165 i 1179. <ref name = "EmeryP193"/> L'estacada del recinte superior es va substituir amb una muralla de pedra reforçada per torres en les seves cantonades i es va construir també la primera ''Porta de Rei''. <ref name = "EmeryP193"/> La primera muralla de pedra va començar a deteriorar-se en el seu vessant sud <ref name = "BrindleKerrP33"/> i el rei Enric va ordenar el seu reemplaçament per un mur alt i un altre baix, però va traslladar les muralles lluny de la base de la mota per alleujar la pressió en el monticle i el va reforçar en la seva base amb fonaments petris. <ref name = "BrindleKerrP33"/> Dins el castell, va ordenar remodelar les estances reals. <ref name = "EmeryP193" /> Gairebé totes les addicions es van fer amb pedra ''Bagshot Heath'', mentre que en els interiors es va emprar pedra de [[Bedfordshire]]. <ref> Robinson, p.14. </ref>

[[ImatgeFitxer: Curfew Tower, Windsor Castle.jpg | thumb miniatura| left esquerra| Upright | La Torre Curfew (torre del [[toc de queda]]), part del ''recinte inferior'' i construïda durant el regnat d'[[Enric III d'Anglaterra | Enric III]]. Va ser molt remodelada al segle XIX.]]

El rei [[Joan I d'Anglaterra |Joan Sense Terra]] va dur a terme algunes intervencions al castell de Windsor, més enfocades a les seves comoditats que als seus aspectes defensius. <ref name = "Tatton-BrownP24"> Tatton-Brown, p.24. </ref> La fortificació va jugar el seu paper en la [[Primera Guerra dels Barons]], ja que va ser assetjada en 1214 i a més el rei Joan la va emprar com la seva base durant les negociacions prèvies a la signatura de la [[Carta Magna]] l'any 1215 a la pròxima [[Runnymede]]. <ref name = "Tatton-BrownP24"/> L'any 1216 el castell va ser assetjat de nou per tropes franceses i dels barons, sota comandament del comte de Nevers, però el [[conestable]] de Joan, [[Engelard de Cigogne]], el va defensar amb èxit. <ref name = "Tatton-BrownP24"/>

Els danys soferts per la fortalesa durant el seu segon setge van ser immediatament reparats, entre 1216 i 1221, per Cigogne en nom del successor de Joan, [[Enric III d'Anglaterra |Enric III]]. <ref name = "Brindle and Kerr, pàg .34 "> Brindle and Kerr, p.34. </ref> Aquest monarca va reforçar les defenses amb la reconstrucció en pedra de les muralles del recinte inferior i la creació entre 1224 i 1230 d'una porta fortificada en la ubicació de la futura ''porta d'Enric VIII''. <ref name = "EmeryP193"/> També es van construir tres noves torres: La ''Torre del Toc'', la ''Torre de la Garrotera'' i la ''Torre de Salisbury''. <ref name = "Tatton-BrownP24"/> El recinte central va ser reforçat amb una muralla pel costat sud, rematada per les dues noves torres d'[[Eduard III d'Anglaterra |Eduard III]] i Enric III en sengles extrems. <ref name = "EmeryP193"/>

El castell de Windsor va ser una de les tres residències favorites d'Enric III i com a tal, aquest va invertir molts recursos en la seva acomodació, més que en cap altra de les seves possessions. <ref> Brindle and Kerr, p.34; Robertson, p.15. </ref> Després del seu matrimoni amb [[Elionor de Provença]], Enric III va construir a Windsor un luxós palau entre 1240 i 1263, distribuït al voltant d'un pati al recinte superior. <ref> Nicolson, p.123; Emery, p.193. </ref> En principi aquesta ampliació pretenia ser la llar dels fills i l'esposa del rei, <ref name = "EmeryP193"/> mentre que per al seu ús propi ordenar crear una sèrie d'estances al llarg del mur sud, inclosa una capella de 21 m de longitud, després anomenada ''capella de la Mare de Déu''. <ref name = "Tatton-BrownP25"> Tatton-Brown, p.25. </ref> Aquesta va ser la més gran de les capelles construïdes per al rei i comparable a la [[Sainte Chapelle]] de París en dimensions i qualitat. <ref> Robertson, p.15. </ref> Enric III també va restaurar el ''Gran Saló'' situat al costat de la banda nord del recinte inferior i el va ampliar amb una nova cuina i un corredor cobert que comunicava el saló amb la cuina. <ref name = "Tatton-BrownP25"/> Les intervencions d'Enric III al castell es van caracteritzar pel caràcter religiós dels rics ornaments, que van constituir «un dels cims de l'art medieval anglès», <ref> Robinson, p.17. </ref> tot i que el cost d'aquests afegits va ascendir a 10&nbsp;000 lliures. <ref name = "Brindle and Kerr, p.34"/> El resultat va ser la creació d'una divisió en el castell entre el més privat recinte superior i el recinte inferior dedicat a mostrar la cara pública de la monarquia. <ref name = "Tatton -Brown, p.26 "/> Al segle XIII el castell va rebre lleus intervencions arquitectòniques, però el ''Gran Saló'' del recinte inferior, destruït per un incendi en 1296, no va ser reconstruït. <ref name =" SteaneP110 "> Steane, pàg .110. </ref>

[[ImatgeFitxer:Puerta normanda del castillo de Windsor.jpg | thumb miniatura| La ''Porta Normanda'', construïda per [[Eduard III d'Anglaterra | Eduard III]] i remodelada al segle XIX.]]

[[Eduard III d'Anglaterra | Eduard III]] va néixer al castell de Windsor i li va donar molt ús durant el seu regnat. <ref name = "SteaneP110"/> El 1344 el rei va anunciar en aquest castell la fundació de la nova ''Ordre de la Taula Rodona''.<ref name = "BrindleKerrP39"> Brindle and Kerr, p.39. </ref> Al temps, començava a construir un nou edifici dins de la fortificació que servís de seu d'aquesta ordre, però mai va ser acabat. <ref name = "BrindleKerrP39"/> Els cronistes descriuen que era un edifici de planta circular, de 61 m de diàmetre, i probablement situat al centre del recinte superior. <ref> Tatton-Brown, p.23; Barber, p.41. </ref> Poc després el rei Eduard va abandonar aquesta nova ordre per raons gens clares, i en el seu lloc va crear l'[[Orde de la Lligacama]] (''Order of the Garter'' en anglès), que també tindria la seva llar al castell de Windsor. <ref name = "BrindleKerrP39"/> Com a part d'aquest procés, Eduard va decidir reconstruir el castell, en particular el palau d'[[Enric III d'Anglaterra |Enric III]], en un intent per crear una fortificació que fos símbol de poder real i cavallerositat. <ref name = "NicolsonPP118-9"> Nicolson, pp.118-9. </ref> El rei Eduard estava influït tant pels èxits militars del seu avi, [[Eduard I d'Anglaterra | Eduard I]], com pel declivi de l'autoritat reial sota el seu pare, [[Eduard II d'Anglaterra |Eduard II]], i per això el seu objectiu era produir una innovadora «arquitectura marcial d'estètica auto conscient i musculosa». <ref name = "NicolsonP121"> Nicolson, p.121. </ref>

Eduard va posar al càrrec de tot el disseny i reconstrucció del nou castell a [[William de Wykeham]], qui es va allotjar a la ''Torre Rodona'' mentre treballava en això. <ref name = "SteaneP110"/> Entre 1350 i 1377 Eduard va gastar 51&nbsp;000 lliures a renovar el castell de Windsor, la quantitat més gran de diners emprada per qualsevol monarca medieval d'Anglaterra en un sol projecte arquitectònic, i una vegada i mitja els ingressos anuals d'Eduard, que eren d'unes 30&nbsp;000 lliures. <ref name = "Nicolson, p.106"> Nicolson, p.106. </ref> Una part de les despeses van ser sufragats pels rescats de guerra de les victòries d'Eduard en les batalles de [[Batalla de Crécy|Crécy]], [[Setge de Calais |Calais]] i [[Batalla de Poitiers (1356) |Poitiers]]. <ref name = "SteaneP110"/> El castell de Windsor ja era una gran fortificació abans de la substancial reconstrucció d'Eduard III, i la seva intervenció el va fer encara més impressionant, ja que gran part de la despesa es va fer en mobiliari i decoració luxosa. <ref> Br own (1984), p.91; Nicolson, p.122. </ref> Així, el castell de Windsor va ser «el projecte arquitectònic secular més car de tota l'edat mitjana a Anglaterra». <Ref name = "BrindleKerrP39"/>

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle Edwardian Frontage.jpg | thumb miniatura| left esquerra| Upright = 1.5 | Reconstrucció de la Sala de Sant Jordi construïda per Eduard III. D'esquerra a dreta: la ''Porta Spicerie'', la ''Capella'', el ''Saló'' i la ''Porta de la Cuina''.]]

El nou palau d'Eduard tenia tres patis al llarg de la banda nord del ''recinte superior'', anomenats ''Claustre Petit'', ''Claustre del Rei'' i ''Pati de la Cuina''. <Ref name = "EmeryP196"> Emery, p.196. </ref> En la part davantera del palau estava el ''saló de Sant Jordi'', que combinava un nou saló i una nova capella. Aquest edifici tenia dos accessos simètrics, la ''Porta Spicerie'', la principal, i la ''Porta de la Cuina'', que donava accés al seu pati. <ref> Nicolson, p.121; Emery, p.196. </ref> El gran saló tenia enormes finestrals cap al pati del recinte superior <ref> Nicolson, p.124. </ref> i estava cobert per una gran volta de creueria, més alta que la resta dl palau per dotar-lo de distinció. <ref> Nicolson, p.120; Brindle and Ward, p.40. </ref> La ''Torre Rosa'', dissenyada per a l'ús privat del rei, s'alçava a la cantonada oest del conjunt. <ref name = "EmeryP196"/> El resultat va ser «un gran palau d'arquitectura aparentment homogènia ... uniforme per tot arreu, en la seva coberta, finestrals, línia de cornisa, pis i sostre». <ref> Steven Brindle, cited Nicolson, p.125. </ref> Amb l'excepció de la sala, la Capella i la ''Gran Cambra'', tots els nous interiors compartien una mateixa altura. <ref name = "BrindleKerrP44"> Brindle and Kerr, p.44. </ref> No obstant això, els aspectes defensius només eren un teló, possiblement per donar un marc adequat a les justes desenvolupades entre les dues meitats de l'Ordre de la Lligacama. <ref name = "NicolsonP121"/>

Eduard III també va concebre altres luxes, com allotjaments per a la seva cort, en els límits est i sud del recinte superior, de manera que va conformar el quadrangle actual d'aquesta zona del castell. <ref name = "Nicolson, p.123"/> Per guardar l'entrada oest de la fortificació es va aixecar la ''Porta Normanda''. <ref name = "SteaneP110"/> Al recinte inferior es va remodelar la capella i es va ampliar amb edificis adjacents per als canonges. <ref name = "SteaneP110"/> L'any 1354 Eduard va instal·lar a la ''Torre Rodona'' el primer rellotge mecànic impulsat per pes de tota Anglaterra. <ref> Brown (1989), p.230. </ref> William de Wykeham construiria després el ''New College'' de la '[[Universitat d'Oxford]] i el ''Winchester College'', on la influència del castell de Windsor és evident. <ref name = "SteaneP110"/>

El nou castell va ser la presó dels presoners francesos fets a Poitiers l'any 1357, entre ells el rei [[Joan II de França]], que va ser alliberat després del pagament d'un rescat. <ref> Ritchie, p.100. </ref> Més tard, en aquest segle el castell també va ser afavorit per [[Ricard II d'Anglaterra | Ricard II]], que va restaurar la Capella de Sant Jordi amb direcció de [[Geoffrey Chaucer]], diplomàtic i secretari de les obres del Rei.