Pobles indígenes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
[[
Els '''pobles indígenes''', primers pobles, originaris, o [[Aborígen|aborígens]], són [[grups ètnics]] que són els habitants originals d'una [[regió]] determinada, en contrast amb els grups que s'han assentat, ocupat o colonitzat l'àrea més recentment.<ref>{{Ref-web|títol=Indígenes a l’Àfrica? {{!}} Museu de Cultures del Món|url=https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/montcada/nerin-indigena-africa|consulta=2021-03-17}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Dia Internacional dels Pobles Indígenes|url=https://www.diesinternacionals.cat/calendari/ultim-dia-internacional-dels-pobles-indigenes/2020-08-09/|consulta=2021-03-17|llengua=ca}}</ref> Especialment s'utilitza el terme si aquests pobles no han estat en contacte amb altres pobles i [[races]].<ref>{{Ref-web|títol=indígena - Diccionari Català - WordReference.com|url=https://www.wordreference.com/definicio/ind%C3%ADgena|consulta=2021-03-17|llengua=en}}</ref>
El terme ''indígena'' va ser el primer, en el seu context modern, utilitzat pels europeus, que el van utilitzar per diferenciar els [[Pobles indígenes d'Amèrica]] de les persones procedents de [[Amèrica|les Amèriques]] com a [[Esclavitud|esclaus]] d'[[Àfrica]]. Potser va ser utilitzat per primer cop en aquest context per [[Thomas Browne|Sir Thomas Browne]] el 1646, que va afirmar que "i tot i que en moltes parts hi ha actualment eixams de ''negres que'' serveixen als espanyols, tots van ser transportats des d'<nowiki/>''Àfrica'' des del descobriment de ''Colom''; i no són nadius indígenes o propis d'''Amèrica''".
Els pobles se solen descriure com a indígenes quan mantenen tradicions o altres aspectes d’una cultura primerenca associada a una regió determinada.<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://www.ilo.org/global/topics/indigenous-tribal/WCMS_503321/lang--en/index.htm|títol=Who are the indigenous and tribal peoples?|data=22 July 2016|obra=www.ilo.org}}</ref> No tots els pobles indígenes comparteixen aquesta característica, ja que molts han adoptat elements substancials d’una cultura colonitzadora, com ara el vestit, la religió o la llengua. Els pobles indígenes es poden establir en una regió determinada ([[Sedentarisme|sedentària]]) o poden presentar un [[Nòmada|estil de]] vida nòmada en un territori ampli, però generalment s’associen històricament a un territori específic del qual depenen. Les societats indígenes es troben a totes les zones climatològiques habitades i a tots els continents del món, excepte a l’Antàrtida.<ref>Acharya, Deepak and Shrivastava Anshu (2008): Indigenous Herbal Medicines: Tribal Formulations and Traditional Herbal Practices, Aavishkar Publishers Distributor, Jaipur, India. {{ISBN|978-81-7910-252-7}}. p. 440</ref> S'estima que hi ha aproximadament cinc mil nacions indígenes a tot el món.
Com a mínim des del segle XV, les pàtries dels pobles indígenes han estat envaïdes i ocupades per colonitzadors europeus, que inicialment per difondre el [[Cristianisme|cristianisme a]] través de la [[Doctrina del descobriment|Doctrina del Descobriment]].<ref name=":6">{{Ref-llibre|cognom=Miller|nom=Robert J.|títol=Discovering Indigenous Lands: The Doctrine of Discovery in the English Colonies|editorial=OUP Oxford|any=2010|isbn=9780199579815|pàgines=9–13}}</ref> Milers de nacions indígenes de tot el món continuen ocupades per prop de dos-cents [[País|estats]] que es van formar com a resultat del colonialisme.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Taylor Saito|nom=Natsu|url=https://www.google.com/books/edition/Settler_Colonialism_Race_and_the_Law/kFuODwAAQBAJ?hl=en&gbpv=0|títol=Settler Colonialism, Race, and the Law: Why Structural Racism Persist|editorial=NYU Press|any=2020|isbn=9780814708026|capítol=Unsettling Narratives|format=eBook}}</ref> Els pobles indígenes continuen enfrontant-se a amenaces per a la seva sobirania, el benestar econòmic, les llengües, les formes de conèixer i l'accés als recursos dels quals depenen les seves cultures. Els [[Drets dels pobles indígenes|drets dels indígenes]] han estat establerts en el dret internacional per les [[Organització de les Nacions Unides|Nacions Unides]], l’ [[Organització Internacional del Treball]] i el [[Banc Mundial]].<ref name="Sanders, Douglas 1999. pp. 4 - 13">{{Ref-publicació|doi=10.1017/S0940739199770591|cognom=Sanders, Douglas|any=1999|publicació=International Journal of Cultural Property|volum=8|pàgines=4–13}}</ref> El 2007, l’ONU va emetre una [[Declaració de les Nacions Unides sobre els drets dels pobles indígenes|Declaració sobre els drets dels pobles indígenes]] (UNDRIP) per orientar les polítiques nacionals dels estats membres cap als drets col·lectius dels pobles indígenes, inclosa la cultura, la identitat, la llengua i l’accés a l’ocupació, la salut, l’[[Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4|educació de qualitat]] i els recursos naturals.<ref>Bodley 2008:2</ref>
| |||