Guifré II de Barcelona: diferència entre les revisions

m (Tipografia)
}}
 
El [[898]] es casà amb [[Gersenda de Tolosa]], filla d'[[Eudes de Tolosa]], de la qual no tingué descendència masculina. Varen tenir una filla, [[Riquilda de Narbona]], casada amb [[Odó I de Narbona|Odó I]] el [[vescomte de Narbona]] el 933.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Roca i Costa|nom = Maria Carme|títol=Abadesses i Priores a la Catalunya Medieval|data = |editorial = ed. Base|lloc = |pàgines = pàg. 38|isbn = 978-84-16166-22-0}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = Débax|nom = Hélène|títol=Vicomtes et vicomtés dans l'occident médiéval|url = https://books.google.cat/books?id=xrVKwcpupxwC&pg=PA251&dq=ISBN+:+9782858169429&hl=ca&sa=X&ei=8SSlVN3PBYOtafHYgdAC&ved=0CDUQuwUwAA#v=onepage&q=Richilde%20de%20Barcelone&f=false|llengua = francès|data = 2008|editorial = Presses Univ. du Mirail|lloc = |pàgines = pàg. 51-52|isbn = 9782858169429}}</ref>
 
A la mort de Guifré I els seus fills eren joves, segons [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Abadal]] Guifré II tenia uns 23 anys,{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 186}} de fet, ja casat amb la seva muller Garsenda. Ell va heretar els seus honors i estats de Barcelona-Osona, no obstant això, els territoris barcelonins havien quedat trasbalsats a la mort del comte, de fet la mateixa Barcelona havia estat evacuada a causa de l'amenaça sarraïna, i Guifré II sembla residir durant aquests anys a GironaIgualada.<ref name="GEC">{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0031565.xml|títol=Guifré II de Barcelona| editor= enciclopèdia.cat| obra = [[Gran Enciclopèdia Catalana]]}}</ref> No obstant això, sembla que a la capital va restar una guarnició militar, i finalment en no ser presa la ciutat la seva població va tornar el 898.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 187}} Dels seus altres germans, Guifré es va encarregar de la tutela del seu germà petit [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer]], que encara era menor, a qui se li va atribuir la successió al comtat de Besalú després de la mort del comte [[Radulf I de Besalú|Radulf]], germà de Guifré I. A l'altra germà de Guifréosorol II, Miró, li va correspondre el [[comtat de Cerdanya]] i les comarques del [[Conflent]] i el [[Berguedà]], i, finalment, a [[Sunifred II d'Urgell|Sunifred]] el d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]].<ref name="Sobrequés"/>
== Successió ==
A la mort de Guifré I els seus fills eren joves, segons [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Abadal]] Guifré II tenia uns 23 anys,{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 186}} de fet, ja casat amb la seva muller Garsenda. Ell va heretar els seus honors i estats de Barcelona-Osona, no obstant això, els territoris barcelonins havien quedat trasbalsats a la mort del comte, de fet la mateixa Barcelona havia estat evacuada a causa de l'amenaça sarraïna, i Guifré II sembla residir durant aquests anys a Girona.<ref name="GEC">{{Ref-web|url = http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0031565.xml|títol=Guifré II de Barcelona| editor= enciclopèdia.cat| obra = [[Gran Enciclopèdia Catalana]]}}</ref> No obstant això, sembla que a la capital va restar una guarnició militar, i finalment en no ser presa la ciutat la seva població va tornar el 898.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 187}} Dels seus altres germans, Guifré es va encarregar de la tutela del seu germà petit [[Sunyer I de Barcelona|Sunyer]], que encara era menor, a qui se li va atribuir la successió al comtat de Besalú després de la mort del comte [[Radulf I de Besalú|Radulf]], germà de Guifré I. A l'altra germà de Guifré II, Miró, li va correspondre el [[comtat de Cerdanya]] i les comarques del [[Conflent]] i el [[Berguedà]], i, finalment, a [[Sunifred II d'Urgell|Sunifred]] el d'[[Comtat d'Urgell|Urgell]].<ref name="Sobrequés"/>
 
== Contactes carolingis ==
 
== Govern ==
També va participarMort[[Fitxer:Sant-pau-del-camp-repor-int-guifre-DSCF0209.jpg|miniatura|Làpida del sarcòfag de Guifré II al [[Monestir de Sant Pau del Camp]] ([[Barcelona]]). La inscripció diu: <br />SUB. AC. TRIBUNA. IACIT. CORPUS. CONDAM. <br /> WIFREDI. COMITIS. FILIUS. WIFREDI. SIMILI. <br />MODO. CONDAM. COMITIS. BONE. MEMORIAE. <br> DIMITTAT. EIS. DNS. AMEN. QUI. OBIIT. VI. KL. <br /> MADII. SUB. ERA. DCCCCLII. ANNI. DNI. <br /> DCCCCXIIII. ANNI. XIIII. REG. KARULO. <br>REGE POST. ODONEM. Α†Ω<ref name="Flórez">Henrique Flórez, [http://books.google.ca/books?id=3W0OAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false ''España Sagrada'', tom XXIX], p. 167-170 {{es}}</ref>]]
També va participar en les assemblees eclesiàstiques de Barcelona ([[906]]) i Girona ([[908]]). Des de l'any 908, de fet, l'economia del comtat sembla estar refeta i Guifré II va continuar i ampliar l'obra de repoblament iniciada pel seu pare al [[Lluçanès]], entre el 900 i el 909, amb la del [[Baix Llobregat]], concretament al Congost el 898, a vora dreta del riu Llobregat el 904, de la qual es va fomentar la defensa.<ref name="Sobrequés"/><ref name="GEC"/>
 
== Mort ==
[[Fitxer:Sant-pau-del-camp-repor-int-guifre-DSCF0209.jpg|miniatura|Làpida del sarcòfag de Guifré II al [[Monestir de Sant Pau del Camp]] ([[Barcelona]]). La inscripció diu: <br />SUB. AC. TRIBUNA. IACIT. CORPUS. CONDAM. <br /> WIFREDI. COMITIS. FILIUS. WIFREDI. SIMILI. <br />MODO. CONDAM. COMITIS. BONE. MEMORIAE. <br> DIMITTAT. EIS. DNS. AMEN. QUI. OBIIT. VI. KL. <br /> MADII. SUB. ERA. DCCCCLII. ANNI. DNI. <br /> DCCCCXIIII. ANNI. XIIII. REG. KARULO. <br>REGE POST. ODONEM. Α†Ω<ref name="Flórez">Henrique Flórez, [http://books.google.ca/books?id=3W0OAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false ''España Sagrada'', tom XXIX], p. 167-170 {{es}}</ref>]]
Va morir el [[26 d'abril]] de [[911]], segurament a Barcelona, va ser enterrat a [[Sant Pau del Camp]],<ref name="Sobrequés"/> monestir que havia fundat o bé restaurat, tot i que documental no consta; a més el [[Monestir de Santa Maria de Ripoll|monestir de Ripoll]] havia passat a la branca cerdana de la família i els comtes no tornarien a enterrar-s'hi fins al regnat de Ramon Berenguer III, que va incorporar els territoris del comtat de Cerdanya.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 191}} En el seu testament va disposar del dret de moneda a favor de l'Església de Vic, si bé sempre sota reserva expressa de l'aprovació reial.{{sfn|Coll i Alentorn|any = 1992|p = 154}} A la seva mort sense descendència masculina directa, el va succeir el seu germà Sunyer, amb el consentiment de Miró, que ja havia rebut els comtats de Besalú i el Ripollès.<ref name="GEC"/>
 
Usuari anònim