Restauració Meiji: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
La '''Restauració Meiji''' - 明治維新, Meiji-ishin {{ja}} - descriu una cadena d'esdeveniments que van canviar l'estructura política i social del [[Japó]] i que van tenir lloc entre [[1866]] i [[1869]],<ref name="beasley">{{ref-llibre|cognom =Beasley |nom =William G. | títol = The Meiji restoration |url=http://books.google.cat/books?id=k2FQEaQtWHIC&pg=PA247&dq=1866+meiji+restoration+1869&hl=ca&sa=X&ei=xISFUcWsHOqh7Aa95ICwDw&ved=0CFwQ6AEwCQ#v=onepage&q=1866%20meiji%20restoration%201869&f=false |llengua=anglès|editorial =Stanford University Press |data=1972 |pàgines=247 |isbn =0804779902}}</ref> un període de quatre anys que abasta part del [[Període Edo]] (també anomenat [[Shogunat Tokugawa tardà]]) i el començament de l'[[era Meiji]].
La formació el [[1866]] de l'aliança "Satcho" entre [[Saigō Takamori]], el líder del [[
El gener de [[1868]] en la [[Guerra Boshin]] o ''Guerra de l'any del drac''<ref group="nota">{{nihongo|Boshin|戊辰}} és la designació del cinquè any del cicle sexagenari en els calendaris orientals asiàtics. 戊辰 també es pot llegir com "tsuchinoe-tatsu" en japonès, literalment "Germà més vell del Drac de la Terra". En la terminologia [[xinès|xinesa]], es va traduir com "Drac de la Terra [[Yang]]", que s'associa amb aquest any en particular en el cicle sexagenari. Etimològicament, 戊 i 辰 no tenen res a veure amb "drac" o "germà més gran de la Terra", així doncs, la lectura "tsuchinoe-tatsu" s'ha de considerar com un tipus de [[kun'yomi]] associatiu. En termes de l'era, el conflicte va començar el quart any de [[Era Keiō|Keiō]], que també es va convertir en el primer any de Meiji l'octubre d'aquell any, i va acabar el segon any de Meiji.</ref> Choshu i Satsuma derrotaren l'exèrcit de l'anterior shogun. En realitat no es van tornar els poders a l'emperador sinó que el poder va passar del derrotat Shogun a una oligarquia de [[Dàimio|dàimios]]. Comença l'era Meiji, època en què van quedar abolits els privilegis especials dels samurais, i es donà a la població la possibilitat de portar cognom (privilegi fins llavors de l'aristocràcia, mentre que la gent portava el nom de la seva professió, per exemple, el capità d'un vaixell era anomenat "Anjin" - "capità" -). Aquests canvis van provocar la inestabilitat del país al començament de l'era Meiji. Hi va haver moltes revoltes, però es pot destacar la de Saigo Takamori, integrant del triumvirat ishin, amic i company de Toshimichi Ookubo. Saigo fou derrotat per Ōkubo i, segons algunes fonts, s'hauria suïcidat ritualment (''[[seppuku]]'').<ref>{{ref-web|url=http://www.emory.edu/EMORY_MAGAZINE/spring2004/precis_samurai.html|títol=The Real Last Samurai|obra=Emory Magazine|editor=Andrew M. Beierle|consulta=18 de maig del 2013}}</ref> L'era Meiji va aconseguir l'estabilitat total després de quatre dècades.
Línia 48:
A canvi de la terra, els [[dàimio]]s es van convertir en els caps de les oficines regionals del govern central, a sou de l'Estat. Si bé la terra dels hans va ser transferida formalment a l'Estat, els hans en si mateixos no van ser eliminats. Els seus dàimios van mantenir el dret de recaptar impostos i de formar exèrcits a les seves terres, i així es van mantenir semiautònoms. A causa d'aquestes tèbies polítiques del govern central, el descontentament a les regions era creixent.
El [[20 de gener]] del [[1869]] els [[dàimio]]s dels quatre hans pro-governamentals, [[
=== Reforma del govern ===
Juntament amb la reforma de l'administració es van produir canvis en l'estructura del govern. La base del nou executiu va ser presa directament de l'[[Ritsuryō|estructura]] de govern japonesa del {{segle|VIII|s}}. El [[15 d'agost]] de [[1869]] el govern es divideix en tres branques: el [[Daijō-kan]], el [[Sadaijin|Ministeri de l'Esquerra]] i el [[Udaijin|Ministeri de la Dreta]]. La Branca Principal fou el [[Gabinet Japonès|Gabinet]]. Consistia en un Canceller, ministres de l'esquerra i la dreta i assessors. La branca de l'esquerra era legislador i assessor de la branca principal. L'estructura de la branca dreta eren vuit ministeris, que estaven regits pels ministres i viceministres. La majoria dels càrrecs del govern van ser ocupats per gent procedent dels antics estats principescos, [[
{|align=center
|