Rachele Guidi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Manteniment de plantilles
Línia 27:
Al [[28 d'abril]] de [[1945]], Rachele no estava amb Mussolini quan ell i la seva amant, [[Clara Petacci]] van ser capturats i afusellats pels guerrillers italians. Rachele va poder fugir d'Itàlia després de la [[Segona Guerra Mundial]] però el 1945 va ser detinguda en [[Suïssa]] pels [[Resistència italiana|partisans italians]]. Va ser entregada als [[Estats Units d'Amèrica|estatunidencs]] i, després de diversos mesos, Rachele i els seus fills [[Romano Mussolini|Romano]] i [[Anna Maria Mussolini|Anna Maria]] van ser confinats a l'[[Ischia|illa d'Ischia]], on van romandre fins al [[1957]].
 
[[Fitxer:Predappio, cimitero di san cassiano, cripta, tomba di rachele mussolini 01.JPG|miniatura|esquerra|<center>Tomba de Rachele Guidi en el cementiri de San Cassiano</center>]]Aquesta data també marca el retorn de les restes de Mussolini a Predappio, en resposta a diverses instàncies de Rachele. Després d'aquesta data, es va retirar a [[Vila Carpena]] (actualment convertit en un museu), en la [[província de Forlì-Cesena]], on va trobar a la [[solidaritat]] de les persones i els mitjans per a viure en el seu famós «orto e pollaio» (hort i galliner), un restaurant propi on cuinava ella mateixa. El seu restaurant es va convertir en un lloc de peregrinació per als seguidors polítics del feixisme. Amb el suport d'altres persones, va escriure diversos llibres sobre el temps que va viure amb Benito Mussolini. Així va aparèixer en 1974 sota el títol «Mussolini: una biografia íntima», la seva [[biografia]] que va escriure amb Albert Zarca, l'autor d'una biografia de Benito Mussolini.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Guidi |nom=Rachelle|títol=Mussolini: An Intimate Biography |editorial=William Morrow & Company |llengua=anglès |data=1974 |isbn=978-0688002664 }}</ref>
 
Donna Rachele va rebre una [[pensió de viudetat]], que va ascendir a 600.000 [[Lira italiana|lires]] al mes (en la pràctica, el [[salari]] d'un [[Treballador|empleat]] del moment), només a partir de [[1975]]; va resultar que Mussolini no havia rebut cap mena de salari de l'Estat i per tant, en no contribuir, no tenia accés a cap pensió. Finalment va poder rebre la pensió gràcies a l'interès del Secretari del [[Moviment Social Italià|MSI]] [[Giorgio Almirante]].<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={6D4BC88E-C83A-421F-90DA-0A26B2A52FE3} Diario Vasco, 16 de març de 1966]</ref>