Regla de Hückel: diferència entre les revisions

:''Els anells coplanars que contenen (4n + 2) electrons π, on n = 0, 1, 2,... presenten aromaticitat''.<ref name=Solomons>{{Ref-llibre |cognom=Solomons |nom=T.W.G |títol=Química orgánica |llengua=castellà |editorial=Limusa |lloc=Mèxic |data=1982 |isbn=968-18-0982-3 }}</ref>

Si es resol l'[[equació de Schrödinger]], aplicant el [[Mètode d'Orbitals Moleculars]], pel sistema d'un [[poliè]] monocíclic regular, pla, les energies calculades dels [[orbital molecular|orbitals moleculars]] tenen una distribució característica molt simple. Existeix sempre un orbital molecular de menor energia, seguit de parelles d'orbitals moleculars d'energia creixent i, finalment, d'un sol orbital d'energia més alta. Aquests sistemes tenen estabilitat aromàtica o de capa saturada si s'omplen tots els orbitals moleculars d'energia més baixa, que són enllaçants. Així passa amb el [[benzè]] que té 6 orbitals moleculars (1, 2, 2, 1) omplint els seus 6 [[electró|electrons]] π els tres orbitals de més baixa energia. El [[ciclooctatetraè]] té vuit orbitals moleculars (1, 2, 2, 2, 1) i segons la regla de Hückel no és aromàtica, la qual cosa és degut al fet que hi ha dos electrons que no poden ocupar orbitals moleculars enllaçants perquè estan ocupats pels altres sis.<ref name=Allinger>{{Ref-llibre |cognom=Allinger |nom=N.L |coautors=''et al.'' |títol=Química orgánica |llengua=castellà |editorial=Reverté |lloc=Barcelona |data=1984 |volum=I |isbn=84-291-7016-2 }}</ref>

La regla de Hückel va ser descoberta pel químic alemany [[Erich Hückel]] el 1931<ref>{{ref-publicació|cognom= Hückel |nom= Erich |enllaçautor= Erich Hückel |article= Quantentheoretische Beiträge zum Benzolproblem I. Die Elektronenkonfiguration des Benzols und verwandter Verbindungen |publicació= Z. Phys. |data= 1931 |volum= 70 |exemplar= 3/4 |pàgines= 204–86 }}.{{ref-publicació|cognom= Hückel |nom=Erich |enllaçautor= Erich Hückel |article= Quanstentheoretische Beiträge zum Benzolproblem II. Quantentheorie der induzierten Polaritäten |publicació= Z. Phys. |data= 1931 |volum= 72 |exemplar= 5/6 |pàgines= 310–37 }}.{{ref-publicació|cognom= Hückel |nom= Erich |enllaçautor= Erich Hückel |article= Quantentheoretische Beiträge zum Problem der aromatischen und ungesättigten Verbindungen. III |publicació= Z. Phys. |data= 1932 |volum= 76 |exemplar= 9/10 |pàgines= 628–48 }}</ref><ref>{{Ref-llibre |cognom= Hückel |nom= E. |enllaçautor= Erich Hückel |títol= Grundzüge der Theorie ungesättiger und aromatischer Verbindungen |editorial= Verlag Chem |lloc= Berlin |llengua=alemany |any= 1938 |pàgines= 77–85}}</ref> quan aplicà la [[teoria d'orbitals moleculars]] en l'estudi del [[benzè]], els seus derivats i altres anells. Hückel proposà el mètode conceptual de separar el sistema d'enllaços [[pi (lletra grega)|π]] d'una molècula insaturada i plana del sistema d'enllaços [[sigma|σ]] i aplicar al sistema π el mètode de Combinació Lineal d'Orbitals Atòmics (LCAO).<ref name=Allinger />