Castell de Windsor: diferència entre les revisions

[[ImatgeFitxer:St. Georges Chapel, Windsor Castle (2).jpg| miniatura| La''[[Capella de Sant Jordi (Windsor) |Capella de Sant Jordi]]'', començada l'any 1475 per [[Eduard IV d'Anglaterra | Eduard IV]].]]

El castell de Windsor va seguir gaudint del favor reial al {{segle| XV}}, i això malgrat la violència política en què es va anar movent Anglaterra. <ref name = "RowseP28"> Rowse, pàg.28. </ref> [[Enric IV d'Anglaterra | Enric IV]] va aconseguir el poder l'any 1399, encara que no va ser capaç de capturar al seu oponent pel poder, el seu cosí [[Ricard II d'Anglaterra | Ricard II]], que havia escapat a Londres. <ref name = "RowseP28" /> Sota el regnat d'[[Enric V d'Anglaterra |Enric V]] el castell va albergar la visita de [[Segimon de Luxemburg]], [[emperador del Sacre Imperi Romà Germànic]], l'any 1417, un esdeveniment diplomàtic d'enormes proporcions que va portar al seu límit la capacitat d'allotjament del castell. <ref> Rowse, p.29. </ref>

A mitjans del segle XV Anglaterra estava cada vegada més dividida entre les faccions rivals de la [[Casa de Lancaster]] i la [[Casa de York]]. Castells com el de Windsor no van jugar un paper important en la resultant [[Guerra de les Dues Roses]] (1455-1485), que es va lliurar essencialment en forma de batalles campals entre les faccions rivals. <ref> Pounds, p.249 . </ref> [[Enric VI d'Anglaterra |Enric VI]], nascut a Windsor i conegut com ''Enric de Windsor'', va ser fet rei a la primerenca edat de nou mesos. <ref> Wolffe, pp.27-8 </ref> el seu llarg període de minoria, juntament amb les tensions cada vegada més grans entre els partidaris de la casa Lancaster i els dels York, va allunyar el centre d'atenció del castell de Windsor. <ref name = "RowseP30"> Rowse, pàg. 30. </ref> Les festes de l'[[Orde de la Lligacama]] i altres activitats cerimonials al castell es van fer menys freqüents i van gaudir de menys atenció. <ref name = "RowseP30"/>

[[ImatgeFitxer: Castell de Windsor - Capella de Sant Jordi.JPG | thumb miniatura| esquerra| [[Volta de creueria]] gòtica de l'interior de la capella de Sant Jordi.]]

[[Eduard IV d'Anglaterra |Eduard IV]] va prendre possessió del poder l'any 1461 i quan va capturar a [[Margarida d'Anjou]], esposa d'Enric, la va recloure al castell de Windsor. <ref> Rowse, p.31. </ref> Eduard va començar a reviure l'''Ordre de la Lligacama'' i va celebrar una festa particularment important l'any 1472. <ref> Rowse, p.39. </ref> També va ordenar l'inici de la construcció de l'actual [[Capella de Sant Jordi (Windsor) |Capella de Sant Jordi]] l'any 1475, per al que es van desmantellar nombrosos edificis del recinte inferior. <ref> Rowse, p.34. </ref> Amb la construcció d'aquesta nova capella, Eduard buscava demostrar que la seva nova dinastia era la governant permanent d'Anglaterra, al mateix temps que rivalitzava amb la similar capella que Enric VI havia manat erigir en el proper [[Col·legi Eton]]. <ref name = " RowseP30 "/> [[Ricard III d'Anglaterra | Ricard III]] només va fer un ús breu del castell abans de la seva derrota a la [[batalla de Bosworth]] l'any 1485, però havia ordenat portar el cos d'Enric VI des de l' [[Abadia de Chertsey]] fins al castell per facilitar la visita dels pelegrins. <ref> Rowse, p.41; Rubin, p.284. </ref>

[[Enric VII d'Anglaterra |Enric VII]] va habitar més temps al castell i ja l'any 1488, poc després d'accedir al tron, va organitzar un gran festeig de l'''Orde de la Lligacama''. <ref name = "RowseP43"> Rowse, p.43. </ref> Va completar la coberta de la nova ''capella de Sant Jordi'' i va començar la conversió de la vella ''capella de la Mare de Déu'' en un santuari dedicat a Enric VI, de qui la canonització es considerava llavors imminent. <ref name = "RowseP43 "/> No obstant això, Enric VI no va ser canonitzat i el projecte va haver de ser cancel·lat, encara que el santuari va continuar sent un atractiu per als pelegrins. <ref> Rowse, p.43; Knox i Leslie pp.3-7, citat per Hoak, p.72. </ref> Sembla que Enric VII hauria remodelat la ''Cambra del Rei'' al palau i hauria fet reconstruir la volta de la ''Gran Cuina'' l'any 1489. <ref name = " BrindleKerrP46 "> Brindle i Kerr, p.46. </ref> També va ordenar construir una torre de tres pisos a l'extrem occidental del palau, que va ser acomodada per albergar les seves estances privades. <ref> Brindle i Kerr, p.46; Rowse, p.43. </ref> El castell de Windsor va començar a ser utilitzat per a esdeveniments diplomàtics internacionals, com la gran visita del rei castellà [[Felip I de Castella |Felip ''el Bell'']] l'any 1506. <ref name = " RowseP43 "/> [[William de la Pole]], un pretendent al tron ​​de la Casa de York supervivent, va ser empresonat al castell durant el regnat d'Enric VII i va romandre en ell fins a la seva execució l'any 1513. <ref> Rowse, pàg .46. </ref>

[[ImatgeFitxer:Windsor Castle, Henry VIII gate.JPG | thumb miniatura| La ''Porta d'[[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]]'' al recinte inferior.]]

El jove [[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]] va gaudir al castell de Windsor «exercitant diàriament en tir, cant, dansa, lluita, tocant la flauta, fent cançons o entonant balades». <ref> Rowse, p.47. </ref> la tradició de les festes de l'''Orde de la Lligacama'' es va mantenir i es va fer més extravagant, fins al punt que la mida de la comitiva que visitava Windsor va haver de restringir-se a causa del seu creixent nombre. <ref> Rowse, p.48. </ref> Durant el [[Pelegrinatge de Gràcia]], una revolta popular al nord d'Anglaterra l'any 1536 contra el govern d'Enric VIII, el rei va usar Windsor com a base segura al sud, des de la qual va gestionar la seva resposta militar. <ref> Rowse, pp.52-3. </ref> I durant tot el [[època Tudor|període Tudor]] el castell va ser un refugi impenetrable durant les epidèmies que afectaven Londres. <ref> Rowse, p.61. </ref>

Enric va ordenar reconstruir la porta principal del castell cap a l'any 1510. <ref> Brindle and Kerr, p.46; Rowse, p.47. </ref> També va construir una extensa terrassa de fusta, anomenada el ''North Wharf'' ('Terrassa Nord'), al llarg de l'exterior de la muralla del recinte nord amb la finalitat de proporcionar una vista immillorable dl [[riu Tàmesi]] des d'allà. <ref name = "BrindleKerrP46"/> El disseny incloïa una escala exterior des dels apartaments del rei, el que va fer més còmoda la vida del monarca en detriment de la seguretat del castell. <ref> Mackworth-Young, p.25 . </ref> Al principi del seu regnat Enric VIII havia donat la ''capella de la Mare de Déu'' al [[cardenal]] [[Thomas Wolsey]] per al futur mausoleu del religiós <ref> Rowse, p.55. </ref> L'arquitecte [[Benedetto Grazzini]] la va convertir en un disseny renaixentista italià abans que la caiguda del poder de Wolsey posés fi a un projecte que es va estimar havia costat 60&nbsp 000 lliures (295 milions actuals). <ref> Rowse, pàg .55; Hoak, p.101. </ref> Enric VIII va continuar amb l'obra, però aquesta estava inconclusa quan ell mateix va ser enterrat a la capella L'any 1547. <ref> Rowse, p.56. </ref>

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle Hollar View From River.jpg | miniatura| Upright = 1.5 | esquerra | El castell de Windsor, cap a l'any 1670, des de la riba oposada del riu Tàmesi segons un gravat de Wenceslas Hollar. Es mostra la Terrassa Nord (esquerra) construïda per [[Isabel I d'Anglaterra |Isabel I]] al segle XVI.]]

En contrast, al jove [[Eduard VI d'Anglaterra |Eduard VI]] no li agradava el castell de Windsor. <ref name = "Williams1860P69"> Williams (1860), p.69. </ref> Les seves creences protestants van portar a fer més modestes les cerimònies de la Lligacama, a eliminar les seves festes anuals i a retirar totes les pràctiques catòliques de l'Orde. <ref> Rowse, p.57. </ref> Durant les rebel·lions i lluites polítiques de 1549, Windsor va tornar a ser un refugi segur per al rei i per a [[Edward Seymour]], duc de Somerset. <ref> Rowse, pp.57-60. </ref> Eduard va fer un comentari famós durant la seva estada a la fortalesa en aquest període: «Crec que estic en una presó, no hi ha galeries ni jardins per caminar». <ref name = "Williams1860P69"/> Durant el regnat d'Eduard i de la seva germana, [[Maria I d'Anglaterra|Maria I]], es van fer algunes obres modestes al castell, moltes d'elles usant recursos recuperats de les abadies angleses. <ref> Rowse, p.60. </ref> Es va dur aigua al recinte superior amb la creació d'una font <ref name = "BrindleKerrP46"/> i Maria va ordenar ampliar els edificis usats pels ''Cavallers de Windsor'' al recinte inferior emprant per a això pedres de l'abadia de Reading]]. <ref name = "BrindleKerrP46"/>

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle Hollar Birds Eye view.jpg | thumb miniatura| Upright = 1.5 | [[Vista aèria |Vista d'ocell]] del castell de Windsor a l'any 1658, fet per [[Václav Hollar |Wenceslas Hollar]], mostra l'estat abans de la reconstrucció practicada per Hugh May al recinte superior.]]

[[Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia |Jaume I]] va usar el castell de Windsor essencialment com a base per sortir a caçar, un dels seus passatemps favorits, i per socialitzar amb les seves amistats, <ref> Rowse, p.74; MacGregor, p.86. </ref> ocasions en les que es bevia en abundància, com va passar durant la visita del rei [[Cristià IV de Dinamarca |Cristià IV]] de [[Dinamarca]] l'any 1606, en la qual tots dos monarques es van emborratxar. <ref name = "RowseP74"> Rowse, p.74. </ref> l'escassetat d'espai al castell seguia sent problemàtica, el que desembocava en freqüents discussions del rei Jaume amb el seu seguici escocès sobre les habitacions. <ref name = "RowseP74"/>

[[Carles I d'Anglaterra |Carles I]] va ser un gran amant de l'art i va posar molta més atenció als aspectes estètics de l'castell que els seus predecessors. <ref> Rowse, p.76. </ref> El rei va encarregar a un equip en el qual estava [[Inigo Jones]] la supervisió de tota la fortalesa, però poques de les millores recomanades es van dur a terme. <ref name = "BrindleKerrP47"/> No obstant això, Carlos va demanar a [[Nicholas Stone]] millorar la galeria de la capella en estil [[Manierisme|manierista]] i construir una passarel·la a la ''Terrassa Nord''. <ref name = "BrindleKerrP47"/> Christian van Vianen, famós orfebre neerlandès, va ser contractat per a crear argenteria religiosa d'estil barroc per als serveis a la capella de Sant Jordi. En els seus últims anys de pau, Carles I va demolir la font del recinte superior amb la intenció de reemplaçar-la per una escultura d'estil classicista. <Ref name = "RowseP77"> Rowse, p.77. </ref>

L'any 1642 va esclatar la [[guerra civil anglesa]], que va dividir a el país entre els realistes favorables a Carles i les forces [[Parlamentari (Anglaterra) |parlamentàries]]. Després de la [[batalla d'Edgehill]] els parlamentaris van témer un possible avanç dels realistes contra Londres, <ref name = "RowseP79"> Rowse, p.79. </ref> pel que [[John Venn]] va prendre el control del castell de Windsor amb dotze companyies d'infanteria per protegir la ruta delm[[riu Tàmesi]], i es va convertir en governant dl castell durant tota la contesa. <ref name = "RowseP79"/> El contingut de la Capella de Sant Jordi era, segons l'opinió dels parlamentaris, massa valuós i inadequat per a un temple tan important, <ref name = "RowseP79"/> de manera que immediatament va començar el seu saqueig: la capa enjoiada d'[[Eduard IV d'Anglaterra|Eduard IV]] va ser robada, els òrgans, vidrieres i llibres destruïts i la ''capella de la Mare de Déu'' despullada de tot luxe, entre ells algunes parts de la inconclusa tomba d'[[Enric VIII d'Anglaterra |Enric VIII]]. < ref> Rowse, pp.56, 79; Hoak, p.98. </ref> A la fi del conflicte s'havien robat més de 100 kg d'or. <ref name = "RowseP79"/>

El [[Rupert del Rhin|príncep Rupert]], destacat general realista, va intentar prendre el castell de Windsor al novembre de 1642, <ref name = "RowseP79"/> i encara que la seva cavalleria es va fer amb el control de la vila de Windsor, va ser incapaç de traspassar les muralles de la fortalesa i va haver de retirar-se. <ref name = "RowseP80"> Rowse, p.80. </ref> Cap a l'hivern de 1642-1643 el castell s'havia convertit en quarter general de [[Robert Devereux]], III [[comte d'Essex]], un veterà general de les forces parlamentàries. <ref name = "RowseP80"/> El ''Claustre de Ferradura'' va ser usat com a presó dels realistes capturats i els canonges residents van ser expulsats. <ref name = "RowseP80"/> la ''capella de la Mare de Déu'' va ser reconvertida en magatzem de municions. <ref> Mackworth-Young, p.36. </ref> El saqueig del castell per part de la guarnició mal pagada va continuar sent un problema: es van caçar cinc-cents cérvols de les reserves reials durant l'hivern i les tanques de fusta es van cremar com a llenya. <ref name = "RowseP80"/>

L'any 1647 el rei Carles I, ja llavors presoner dels parlamentaris, va ser empresonat al castell durant un temps, abans de ser portat a [[Palau de Hampton Court|Hampton Court]]. <Ref name = "RowseP80"/> A l'any següent els realistes van ordir un pla, mai materialitzat, per prendre la fortalesa. <ref name = "RowseP84"> Rowse, p.84. </ref> el Consell de l'exèrcit Parlamentari es va traslladar a Windsor al novembre i va decidir jutjar a Carles per traïció. <ref name = "RowseP84"/> El rei va ser portat a Windsor de nou i va passar allà els tres últims mesos del seu regnat. Després de ser portat a Londres el gener de 1649, per a ser executat davant de [[Casa del Banquet|Banqueting House]], de el ja desaparegut [[palau de Whitehall]], <ref> (en anglès) [http://www.hrp.org .uk / learninganddiscovery / Discoverthehistoricroyalpalaces / Monarchs / charlesfirst Fitxa de la Casa del Banquet] {{Wayback | url = http: //www.hrp.org.uk/learninganddiscovery/Discoverthehistoricroyalpalaces/monarchs/charlesfirst | date = 20121114190626}} [[Historic Royal Palaces]]. Consultat el 29 de desembre del 2012. </ref> El seu cos va ser retornat al castell aquellta mateixa nit enmig d'una tempesta de neu i enterrat sense cerimònia a la [[cripta]] sota la ''Capella de Sant Jordi''. <Ref> Rowse , p.85. </ref>

Amb la [[Restauració anglesa |Restauració de la monarquia]] l'any 1660, es van fer les primeres remodelacions al castell de Windsor en molt de temps. La guerra civil i els anys d'interregne havien causat molts danys als palaus anglesos, <ref name = "ThurleyP214"> Thurley, p.214. </ref> al que calia afegir que els «requeriments funcionals, patrons de moviment , maneres de transport, gust estètic i estàndards de confort» entre els cercles reials havien canviat significativament les qualitats buscades en un bon palau. <ref name =" ThurleyP214 "/> Windsor va ser l'únic palau reial que va ser completament modernitzat per [[Carles II d'Anglaterra | Carles II]] en els anys de la Restauració. <ref name = "ThurleyP214"/>

No obstant això, durant l'interregne el castell havia estat habitat per ocupants il·legals, el que va produir que «la casa del rei fos un enderroc. El fanàtic, el lladregot i l'ocupant il·legal havien estat actuant ... Els indigents havien morat en moltes torres i estances ». <ref> Dixon, p.269. </ref> Poc després del seu retorn a Anglaterra, Carles va nomenar al [[Rupert del Rhin| príncep Rupert]], un dels seus pocs familiars propers supervivent, [[conestable]] de el castell de Windsor l'any 1668. <ref> Spencer, p.326. </ref> Aquest va començar immediatament a reordenar les defenses del castell, reparar la ''Torre Rodona'' i reconstruir la pista reial. <ref> Spencer, pp.327-9. </ref> Carles també va tractar de repoblar el ''Gran Parc de Windsor'' amb cérvols portats d'[[Alemanya]], però els seus ramats mai van aconseguir la mida previa a la guerra. <ref name = "RowseP80"/> Rupert va crear apartaments per al seu ús propi a la ''Torre Rodona'', decorats amb una «extraordinària» quantitat d'armes i escuts i «plens de tapissos amb imatges curioses i afeminades». <ref name =" Spencer, p.331 "> Spencer, p.331. </ref>

[[ImatgeFitxer: Windsor Castle East View Pote.jpg | thumb miniatura| Upright = 1.5 | El recinte superior vist des de l'est, després de la reconstrucció de Hugh May. En primer pla hi ha la nova ''Terrassa de l'Est'' feta per May.]]

Carles admirava les obres del rei [[Lluís XIV de França]] i per això va imitar l'estil francès en el seu palau de Winchester i a l'''Hospital Reial'' de [[Chelsea (Londres) |Chelsea]]. <ref name = "WatkinsP335"> Watkin, p.335. </ref> A Windsor el rei va crear «els interiors barrocs més extravagants mai executats a Anglaterra», <ref name = "WatkinsP335"/> obres que en gran part van ser finançades amb l'augment dels impostos reials procedents d'Irlanda en la dècada de 1670. <ref> Barnard, p.257. </ref> L'etiqueta a la cort francesa de l'època requeria de nombrosos salons alineats amb la finalitat de satisfer els protocols de la cort, i la demanda d'espai necessari per a això va forçar a l'arquitecte [[Hugh May]] a expandir-se cap la ''Terrassa Nord'', que va ser reconstruïda i ampliada en el procés. <ref name = "BrindleKerrP50"> Brindle and Kerr, p.50. </ref> Aquesta nova construcció va ser anomenada ''Star Building'', per la gran estrella daurada de la Lligacama que Carles II va ordenar col·locar en un lateral. <ref name = "BrindleKerrP50"/> May també va enderrocar i reconstruir els murs de la sala d'[[Eduard III d'Anglaterra |Eduard III]] i la capella per obrir grans finestrals, però sense alterar l'altura i dimensions de l'edifici medieval. <ref name = "BrindleKerrP50"/> Tot i que ja era prou gran per donar cabuda a tota la cort, Windsor no va ser equipat amb estades per al ''Consell del Rei'' com les que sí que hi havia al [[palau de Whitehall]]. <ref name = " ThurleyP229 "> Thurley, p.229. </ref> en el seu lloc, Carles va aprofitar la bona xarxa de carretes que partia del castell per celebrar les seves reunions amb el consell a [[Palau de Hampton Court|Hampton Court]] mentre ell habitava a Windsor. <ref name = "ThurleyP229"/> El resultat de les intervencions de May va ser «exemplar» per a tots els edificis reals anglesos en els següents vint anys, <ref> Newman, p.81. </ref> i encara que algunes vegades va ser criticat per seva «poca traça», amb la seva inclinació medievalista, la reconstrucció de May va ser tant respectuosa amb el castell existent com un intent deliberat per crear una austera versió de segle XVII d'un castell «neo-normand». <ref> Nicolson, pp.128-9; Rowse, p.95. </ref>

[[Guillem III d'Anglaterra | Guillem III]] va contractar a [[Nicholas Hawksmoor]] i a [[Christopher Wren]] per a realitzar una profunda i última remodelació classicista del recinte superior, però la prematura mort del monarca va cancel·lar els plans. <ref name = "RobinsonMackworth-YoungP55P45"> Robinson, p.55; Mackworth-Young, p.45. </ref> La [[Anna de la Gran Bretanya |reina Anna]] estava a gust al castell i va tractar de dotar-lo d'un bon jardí i per això va encarregar a [[Henry Wise]] que comencés a treballar al jardí Maastricht sota la ''Terrassa Nord'', però mai va ser completat. <ref name = "RobinsonMackworth-YoungP55P45"/> Anna també va crear la carrera de cavalls d'[[Hipòdrom d'Ascot|Ascot]] i va donar inici a la tradicional processó anual ''Royal Ascot'' des del castell. <ref> Mackworth-Young, p.45. </ref>

[[ImatgeFitxer: Paul Sandby - Windsor Castle from Datchet Lane on a rejoicing night, 1768 - Google Art Project.jpg | miniatura| '' El castell de Windsor des de 'Datchet Lane' en una nit de festa '', pintura de [[Paul Sandby ]] (1768).]]

[[Jordi I de Gran Bretanya|Jordi I]] va habitar molt poc al castell de Windsor, ja que preferia els seus altres palaus de [[Palau de St. James| St. James]], [[Palau d'Hampton Court|Hampton Court]] i [[Palau de Kensington|Kensington]], <ref name = "Tite, p.110"> Tite, p.110. </ref> igual que el seu successor [[Jordi II de Gran Bretanya|Jordi II]], que també preferia Hampton Court. <ref> Tite, p.24; Robinson, p.57. </ref> En aquesta època, varis dels apartaments del recinte superior van ser lliurats com «[[cases de Gràcia i Favor]]» per a ús de vídues de l'alta societat o amistats de la corona. <ref name = "RobinsonP57"> Robinson, p.57. </ref> el [[duc]] [[Guillem August de Cumberland]] va fer l'ús més gran de la propietat en el seu càrrec de guarda major del ''Gran Parc de Windsor''. <ref > Robinson, pp.57-8. </ref> Cap a la dècada de 1740 el castell ja era una primerenca atracció turística per a visitants adinerats que tenien interès per veure curiositats com la banya de [[Monodon monoceros |narval]] que hi havia al castell. En la dècada de 1750 ja es venien les primeres guies de visita de Windsor, creades per [[George Bickham]] l'any 1753 i [[Joseph Pote]] el 1755. <ref> Tite, p.110; Robinson, p.60; Bickham; Pot. </ref> La condició dels ''Apartaments d'Estat'' es va deteriorar fins al punt que fins i tot el públic general va tenir l'oportunitat de visitar-los regularment. <ref name = "Robinson, p.59"> Robinson, p.59. </ref>

[[Jordi III del Regne Unit |Jordi III]] va acabar amb aquesta tendència després de la seva arribada al tron l'any 1760. <ref name = "RobinsonP57"/> A aquest monarca no li agradava Hampton Court i l'atreia el parc del castell de Windsor, <ref name = "RobinsonP57"/> però quan va intentar traslladar-se a la casa del 'Guarda major' es va trobar amb l'oposició del seu germà [[Enric de Cumberland]], que ja vivia allà i es negava a marxar. <ref name = " RobinsonP58 "> Robinson, p.58. </ref> en el seu lloc, el rei va haver d'instal·lar-se en una casa del recinte superior, després batejada com a ''Allotjament de la Reina'', i va començar el llarg procés de renovar la fortalesa i els parcs circumdants. <ref name = "RobinsonP58"/> En principi l'ambient del castell va ser molt informal, amb els nens corrent pels seus recintes superior i inferior i la família reial passejant freqüentment pels seus voltants. <ref name = "Robinson, p.59 "/> Amb el pas el temps, però, l'accés dels visitants es va restringir. <ref name =" Tite, p.110 "/>

[[ImatgeFitxer: WindsorCastleEastSide.jpg | miniatura | esquerra| Façana est.]]

El gust arquitectònic de Jordi III va canviar amb els anys. <ref> Robinson, p.71. </ref> De jove preferia l'estil clàssic, especialment el [[pal·ladianisme]], però amb el temps es va decantar pel [[neogòtic]] tant a conseqüència que el pal·ladianisme va començar a estar molt vist com perquè el gòtic va començar a interpretar-se com una moda més honesta, l'estil nacional anglès durant els temps de la [[Revolució Francesa]]. <ref> Robinson, pàg. 72. </ref> D'acord amb l'arquitecte [[James Wyatt]], el rei Jordi va intentar «transformar l'exterior dels edificis del recinte superior en un palau gòtic, però mantenint el caràcter dels salons d'estat que va dissenyar Hugh May». <ref name =" RobinsonP76 "> Robinson, p.76. </ref> Les façanes van ser remodelades en estil gòtic, amb noves torrasses i [[merlet]]s, <ref name =" RobinsonP76 "/> mentre que en els interiors es van escometre obres de manteniment i es van crear noves estances, entre elles una nova escalinata gòtica que va reemplaçar a la que May havia construït al segle XVII, completada a més amb la volta del Gran Vestíbul. <ref> Robinson, pp.74-5. </ref> Es van adquirir noves pintures per al castell i es van traslladar a la fortalesa col·leccions d'altres possessions reials per ordre del rei. <ref> Robinson, p.81. </ref> el cost d'aquests treballs va ser de 150&nbsp;000 lliures (uns 100 milions actuals). <ref> Robinson, p.75. </ref> el rei també va escometre reformes als jardins del castell, on va crear les noves granges ''Norfolk'' i ''Flemish'' i va arreglar el llac Virginia (''Virginia Water Lake''), grutes i [[Capritx (arquitectura)|capricis]]. <ref> Robinson, pp.60- 2. </ref>

Cap a finals d'aquest període el castell de Windsor es va convertir en lloc de confinament reial. L'any 1788 el rei va emmalaltir durant un sopar al castell, se li va diagnosticar [[bogeria]] i va ser retirat del seu lloc durant un temps en què es va traslladar a [[Kew]], on es va recuperar temporalment. <ref> Clarke and Ridley, p.46. </ref> Després de patir recaigudes els anys 1801 i 1804, la seva situació es va fer insostenible de 1810 d'ara endavant i va ser reclòs als ''Apartaments d'Estat'' del castell de Windsor, on els treballs de construcció van cessar a l'any següent. <ref> Clarke i Ridley, p.48; Robinson, p.71. </ref>