Castell de Windsor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 172:
Molts dels canvis en aquesta època es van fer en parcs i edificis de l'entorn. Es va remodelar la granja '' Royal Dairy '' a Frogmore amb estil jacobí l'any 1853, la '' George III s Dairy'' en estil [[Renaixement |renaixentista]] l'any 1859, la granja ''Flemish'' va ser reconstruïda i la ''Norfolk'' renovada. <ref> Robinson, pp.122-3. </ref> En el ''Camí Llarg'' es van replantar nous arbres per substituir els vells arbres malalts. <ref name = "RobinsonP122"> Robinson, p.122. </ref> L'''Acta del castell de Windsor i Localitats properes'', aprovada pel Parlament el 1848, va permetre el tancament i redirecció dels vells camins que creuaven el parc del castell en direcció a [[Datchet]] i el [[Vell Windsor]], <ref> Tighe i Davis, p.655. </ref> canvis que van permetre a la Família Reial la delimitació d'una gran zona dels parcs per crear el ''Home Park'' privat, sense camins públics que ho transitessin. <ref name = "TigheDavisP656"/> Com a part d'aquest acord, la reina va garantir l'accés públic a la resta de parc. <ref name = "TigheDavisP656"/>
=== Segle XX ===
{{Imatge múltiple
| posición_tabla = right
| direcció = vertical
| títol =
| imatge1 = St George's Hall Windsor from W.H. Payne's Royal Residences (1819).jpg | amplada1 = 220 | peu1 = L'aspecte canviant del ''Recinte superior''. L'estil barroc de la Sala de Jordi III en època de [[Carles II d'Anglaterra |Carles II]] ...
| imatge2 = WindsorStGeorgesHallJosephNashPub1848 edited.jpg | amplada2 = 220 | peu2 = ... les alteracions gòtiques fetes per [[Jeffry Wyattville]] per [[Jordi IV del Regne Unit | Jordi IV]] ...
| imatge3 = Windsor Castle - St George's Hall.jpg | amplada3 = 220 | peu3 = ... i el «gòtic downesià» de la reconstrucció després de l'incendi de 1992.
}}
[[Eduard VII del Regne Unit | Eduard VII]] va pujar al tron l'any 1901 i immediatament es va dedicar a modernitzar el castell de Windsor amb «entusiasme i ganes». <ref> Robinson, p.135; Hibbert, p.191. </ref> Moltes de les estades del recinte superior van ser reordenades i redecorades per primer cop en molts anys. El rei va intervenir «mirant en els armaris, obrint els calaixos, netejant les habitacions antigament usades pel príncep consort i que no es tocaven des de la seva mort, despatxant relíquies i ornaments a una habitació especial de la Torre Rodona ... destruint estàtues i bustos de [[John Brown (Escòcia) |John Brown]] ... tirant centenars de 'velles fotografies acolorides i ridícules' ... [i] reordenant imatges ». <ref> Robinson, p.135; Hibbert, pp.191-2. </ref> Es va instal·lar llum elèctrica i calefacció central en moltes habitacions, es van tendir línies telefòniques i es van crear garatges per als recent inventats automòbils. <ref> Robinson, pàg 135; Hibbert, p.192. </ref> A les [[Jocs Olímpics de Londres 1908 |Olimpíades de 1908]], celebrades a Londres, la carrera de [[marató]] va començar a la porta del castell de Windsor i amb això es va fixar la seva distància definitiva, els 42 195 metres que separaven el castell de l'estadi principal. A més, el 1911 el pioner de l'aviació Thomas Sopwith va aterrar amb un avió al castell per primera vegada. <ref> Senn, p.24; Rowse, p.247. </ref>
[[Jordi V del Regne Unit |Jordi V]] va continuar el procés de modernització gradual de la centenària fortalesa, assistit al menester per la [[Maria de Teck |reina Maria]], molt interessada en mobiliari i decoració. <ref> Robinson, p.136. </ref> Maria va recuperar o comprar mobles del castell que s'havien perdut o venut, entre ells molts dispersats per Eduard VII, a més d'adquirir noves obres d'art per engalanar les habitacions d'estat. <ref> Robinson , pp.136-7; Rowse, p.247. </ref> La reina Maria també estimava les miniatures i per a ella es va crear la famosa [[casa de nines de Windsor]], amb disseny de l'arquitecte [[Edwin Lutyens]] i mobiliari elaborat en els anys 1930 pels millors artesans i dissenyadors. <ref name = "RobinsonP138"> Robinson, p.138. </ref> Jordi V pretenia mantenir un nivell de vida alt en la cort del castell de Windsor i va adoptar el lema que tot anava a ser «del millor». <ref> Robinson, p.137. </ref> El castell encara comptava amb un nombrós servei compost per 660 servents que treballaven intramurs. <ref name = "RobinsonP138"/> Mentrestant, durant la [[Primera Guerra Mundial]], el sentiment antialemany va portar a la Família Reial a canviar el seu nom dinàstic de la [[Casa de Saxònia-Coburg i Gotha]] pel de [[Casa de Windsor]], nom que el rei Jordi V va prendre del castell l'any1917. <ref name = "Mackworth-YoungP85"> Mackworth-Young, p.85. </ref>
[[Eduard VIII del Regne Unit | Eduard VIII]] va passar poc temps en la fortalesa de Windsor <ref name = "Mackworth-YoungP85"/> doncs va preferir viure a la casa de camp ''Fort Belvedere'', dins el Gran Parc Windsor, on hi havia viscut mentre era príncep de Gal·les. <ref name = "Mackworth-YoungP85"/> Eduard va crear un petit [[aeròdrom]] al castell, a Smith 's Lawn, que en l'actualitat és un [[camp de golf]]. <ref name = "Mackworth-YoungP85"/> El seu regnat va ser de curta durada i va pronunciar des del castell l'any 1936 el discurs en què anunciava a l'[[Imperi Britànic]] la seva abdicació i el seu nou títol de [[Duc de Windsor]]. <ref name = "Mackworth-YoungP85"/> el seu successor [[Jordi VI del Regne Unit | Jordi VI]] també va preferir viure a la seva residència anterior, la ''Royal Lodge'' al Gran Parc, però va acabar mudant-se al castell amb la seva dona [[Elisabet Bowes-Lyon|Elisabet]]. <ref name = "Mackworth-YoungP85"/> Com rei, va reviure el Servei anual de la [[Orde de la Lligacama| Lligacama]], a la capella de Sant Jordi del castell, a partir dels registres del segle XVII d'[[Elias Ashmole]], però traslladant l'esdeveniment a juny, a la setmana del [[Royal Ascot]]. <ref> Robinson, pp.139- 140. </ref>
A l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]] l'any 1939, el castell va ser preparat per a les condicions de temps de guerra, de manera que molts servents del [[palau de Buckingham]] van ser traslladats a Windsor per posar-los fora de perill, la seguretat es va reforçar i les finestres es van cegar. <ref> Shawcross, p.487. </ref> Es va témer molt pels danys que pogués patir el castell durant la guerra, pel que les seves més valuoses obres d'art van ser tretes del castell fins a un lloc segur, els canelobres de valor es van baixar al sòl en previsió d'un possible impacte de bomba i es va encarregar a un pintor, [[John Piper (pintor) |John Piper]], que entre 1942 i 1944 plasmés en els seus quadres l'aspecte de castell. <ref> Robinson, pp. 138-9; Shawcross, p.487. </ref> El rei, la reina i les seves filles, les princeses [[Isabel II del Regne Unit |Isabel]] i [[Margarida del Regne Unit |Margarida]], van viure al castell per motius de seguretat i es va reforçar especialment el sostre sobre les seves habitacions per a protegir-les en cas d'atac. <ref name = "ShawcrossP527"> Shawcross, p.527. </ref> els monarques conduïen cada dia fins al proper [[Londres]] i tornaven a el castell per dormir, encara que això llavors era un secret ben guardat i per a efectes propagandístics i morals s'afirmava públicament que tots dos vivien a Buckingham. <ref name = "ShawcrossP527"/> Després del conflicte mundial el monarca va recuperar les «sopars i pernoctacions »a Windsor arran de comentaris sobre que el castell s'havia convertit en una cosa «gairebé com un museu buit». No obstant això, es van necessitar molts anys per tornar el castell al seu estat previ a la guerra. <ref> Shawcross, pp.604-5; p.594. </ref>
Al febrer de 1952 [[Isabel II del Regne Unit |Isabel II]] va pujar al tron i va decidir fer de Windsor el seu principal retir de cap de setmana. <Ref name = "Mackworth-YoungP88"> Mackworth-Young, p.88. </ref> Els apartaments privats que no havien estat ocupats des de l'època de la reina Maria van ser completament renovats i modernitzats perquè entressin a viure-hi la reina, el [[Felip d'Edimburg |príncep Felip]] i els seus dos fills. <ref name = "Mackworth-YoungP88"/> A inicis dels anys 1990 al recinte superior estava bastant deteriorat, en particular els ''Apartaments d'Estat'', <ref> Robinson, p.151. </ref> doncs les nombroses reparacions i reemplaçaments durant generacions havien resultat en «una disminució de la riquesa inicial de la seva decoració» i un «desgast gradual del seu efecte vibrant original, ja que cada canvi va repetir una versió més descolorida que l'anterior». <ref> Nicolson, p.183; Robinson, p.151. </ref> L'any 1988 va començar un programa de reparació per substituir la calefacció i el cablejat al recinte superior, <ref> Nicolson, p.4. </ref> així com el reforç dels fonaments de la ''Torre Rodona'' arran de la detecció d'un lleu enfonsament de la mateixa. <ref> Emery, p.193; Brindle and Kerr, p.5. </ref>
==== Incendi de 1992 ====
[[Imatge:Ceiling of St George's Hall, Windsor Castle.jpg| miniatura| Les noves voltes gòtiques de fusta de la Sala de Sant Jordi, creades després de l'incendi de 1992.]]
El 20 de novembre de 1992 es va declarar un incendi al castell de Windsor que va trigar quinze hores a ser extingit i va causar quantiosos danys al ''Recinte Superior''. <ref> Robinson, p.143; Nicolson, p.30. </ref> S'estava renovant llavors la ''Capella Privada'' a la cantonada nord-est dels ''Apartaments d'Estat'' com a part d'un programa a llarg termini dins el castell, i es creu que un dels focus emprats en les obres va calar foc a una cortina a l'altar durant el matí. <ref name = "RobinsonP114"> Robinson, p.144. </ref> el foc es va estendre ràpidament, va destruir totalment nou de les principals habitacions d'estat i va danyar unes cent més . <ref name = "RobinsonP114"/> els bombers van tirar aigua a les flames mentre els treballadors de l'castell posaven fora de perill les nombroses obres d'art que conté al seu interior, <ref> Nicolson, p.11. </ref> tot i que moltes de les habitacions properes al focus de l'incendi estaven buides a causa precisament dels treballs, el que va contribuir a la salvació reeixida de la majoria de la col·lecció. <ref name = "RobinsonP114"/> El foc es va expandir pels espais buits de les voltes i els esforços per a la seva extinció van continuar durant tota la nit, un risc enorme per als dos-cents bombers que lluitaven contra ell. <ref> Nicolson, pp.23, 25. </ref> Fins a la tarda el foc no va estar controlat, tot i que els treballs van continuar durant la foscor i fins al matí següent no es va declarar la seva total extinció. Als danys causats pel foc i el fum s'hi va haver de sumar els de l'aigua utilitzada per a la seva extinció, alguns dels quals van ser més difícils de reparar que els de les flames. <ref> Nicolson, p.110. </ref>
Després de l'incendi van sorgir dues qüestions importants sobre el castell de Windsor. El primer va ser el debat polític al Regne Unit sobre qui havia de pagar les reparacions. <ref name = "NicholsonP55"> Nicolson, p.55. </ref> Tradicionalment, com a propietat de [[La Corona]], Windsor era mantingut, i si era necessari reparat, pel govern britànic, al que calia afegir que de la mateixa manera que altres edificis estatals, no estava assegurat. <ref name = "NicholsonP55"/> No obstant això, quan va succeir aquesta catàstrofe la premsa britànica va pressionar amb fermesa perquè fos la reina qui corregués amb les despeses. <ref name = "NicholsonP55"/> Es va trobar una solució segons la qual el [[Palau de Buckingham]] obriria les portes algunes vegades a l'any i el preu de les seves entrades podria pagar les reparacions, a més de gravar l'aparcament d'automòbils en els parcs que envolten Windsor. <ref> Nicolson, p.58. </ref> La segona qüestió important concernia a com restaurar el castell. Alguns van suggerir que tot el destruït hauria de tornar al seu aspecte anterior, però altres volien que les reparacions servissin per introduir dissenys moderns. <ref> Robinson, p.145; Nicolson, p.71. </ref> Es va prendre la decisió de seguir els dissenys previs a l'incendi amb alguns canvis que reflectissin els gustos moderns, però res més iniciar-se les obres va sorgir el problema de si atenir-se a uns estàndards de restauració «autèntica» o «equivalent». <ref name = "NicholsonP78"/> Finalment es van usar mètodes moderns per reproduir l'aparença del castell anterior a el foc, en part a causa del seu menor preu, <ref> Nicolson, pp.78-9. </ref> i el programa de restauració es va estendre fins a 1997 amb un cost total de 37 milions de lliures (més de 50 milions actuals). <ref> Nicholson, p.260. </ref>
== Referències ==
| |||