Verb transitiu: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m neteja i estandardització de codi
Línia 2:
Un '''verb transitiu''' [[verb]] que accepta un o més [[Complement verbal|complements]]. Això contrasta amb els [[Verb intransitiu|verbs intransitius]], que no tenen complements. La '''transitivitat''' es considera tradicionalment una propietat global d'una frase, per la qual l'activitat es transfereix d'un agent a un pacient.<ref>{{cite journal|last1=Hopper|first1=Paul J|last2=Thompson|first2=Sandra A|title=Transitivity in grammar and discourse|journal=Language|date=June 1980|volume=56|issue=2|pàgines=251-299|url=http: //latina.phil2.uni-freiburg.de/raible/Lehre/2006/Materialien/Hopper_Thompson.pdf|access-date=24 gener 2016|doi=10.1353 / lan.1980.0017}}</ref>
 
Els verbs transitius es poden classificar pel nombre de complements que requereixen. Els verbs que accepten només dos arguments, un [[Subjecte (gramàtica)| subjecte]] i un únic [[objecte directe]], són monotransitius. Els verbs que accepten dos complements, un de directe i un d'indirecte, s'anomenen ''[[Verb ditransitiu|ditransitius]]'', <ref>{{cite book|last1=Kempen|first1=Gerard|last2=Harbusch|first2=Karin|editor=Walter de Gruyter|editor2=Christopher Habel|title=Aproximacions multidisciplinàries a la producció de llengües|any=2004|isbn=978-3-11-017840-1|pàgines=173–181|capítol=Un estudi de corpus sobre la variació de l’ordre de les paraules en les oracions subordinades alemanyes: l’animació afecta la linealització independentment de l’assignació de funcions gramaticals|quote=Distingim dos tipus de clàusules transitives: les que només inclouen un parell [objecte directe] són «monotransitius»; les clàusules que contenen [subjecte, objecte directe i objecte indirecte] són '' ditransitives ''.}}</ref> o menys comunament ''bitransitius''. <ref><nowiki>{{cite book | last = Maslova | first = Elena | editor = Vladimir P. Nedjilkov | title = Reciprocal Constructions, Volume 1 | year = 2007 | editor = John Benjamins Publishing | isbn = 978-90-272-2983-0 | pages = 1835–1863 | chapter = Reciprocals in Yukaghir languages} }</nowiki></ref>
 
El verb transitiu exigeix [[complement directe]] per completar el seu significat, com "dir" (es diu alguna cosa), encara que pugui aparèixer sense aquest complement. Un exemple de verb ditransitiu és "donar". El fet de reclamar un o més complements depèn del [[significat]] del verb, expressat per la seva arrel. Per això hi poden haver diferències entre llengües, ja que res en la gramàtica fa predir que un determinat verb demani uns complements (també anomenats arguments) o uns altres.