Problema dels universals: diferència entre les revisions

Tant [[Siger de Brabant]] com [[Tomàs d'Aquino]] adopten una postura intermèdia entre el realisme i el nominalisme. Per Siger de Brabant, l'universal és un concepte que s'adquireix a partir de l'abstracció del particular. Té un fonament en la naturalesa de les coses que queda reflectit en els judicis. Tomàs d'Aquino afirma que els universals existeixen com a formes presents en l'intel·lecte diví. Les formes es troben en tots els individus d'una espècie, però són diferents, individuals i concretes per a cadascun.

 

Al {{segle|XIV}}, [[Guillem d'Ockham]] proposa un nominalisme extrem: l'universal no existeix en si mateix ni en cap altra cosa, i existeixen únicament els individus singulars. La seva proposta d'eliminar completament els conceptes universals no era tan sols per aplicar-lo a la lingüística, les conseqüències ontològiques suposaven una simplificació enorme. El principi responia al famós ''entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem'', la [[navalla d'Ockham]].