[[Fitxer:Plaça Sant jaume Barcelona Mani CGT.jpg|miniatura|esquerra|Manifestació obrera a la Plaça Sant Jaume Barcelona ]]
La seva forma actual data de 1841. Antigament era la petita cruïlla que formava la intersecció dels dos eixos viaris que travessaven la ciutat de nord a sud i d'est a oest: Llibreteria-Escrivanies-Call i Bisbe-Ciutat-Regomir. Ja existia l'any 1261, quan hi donava al davant l'església de Sant Jaume, establerta el 1057. Al {{segle|XIV}} s'hi afegí un porxo en el qual s'ajuntaven els consellers de la ciutat quan havien d'assistir corporativament a un acte públic. L'any 1598 es va resoldre engrandir el Palau de la Generalitat fins a la placeta que donava al porxo de l'església. L'any 1823 acordà l'Ajuntament enderrocar l'església i altres edificis annexos per formar una gran plaça, l'actual, que s'obrí el 1840 amb el nom de plaça de la Constitució.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|767}}</ref> Durant el {{segle|XIX}}, tres feiners per setmana s'hi instal·laven [[Els Encants Vells]].<ref name=Folch>{{ref-llibre|cognom=Folch |nom=Ramon |títol=L'encant dels Encants |url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/lencant-dels-encants-2577089 |llengua= |editorial=El Periódico |data=15/8/2013 |pàgines=}}</ref>
