Mehmet Talat Paixà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
→‎Mehmet Talat Paixà: Errada i precisió terminològica
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil Android app edit
Línia 2:
''' Mehmet Talat Paşa ''' (Kırcaali, [[Província d'Edirne|Edirne]], [[Turquia]], [[1 de setembre]] de [[1874]] - [[Berlín]], [[15 de març]] de [[1921]]) va ser un membre del moviment dels [[Joves Turcs]], estadista, [[Gran visir otomà|gran visir]] (1917) i un dels principals dirigents de l'[[Imperi Otomà]] entre [[1913]] i [[1918]].
 
Mehmet Talat era fill d'un destacat militar de l'[[Imperi Otomà]]. Gràcies a la seva posició social, va rebre una acurada educació. Es va graduar a l'institut d'[[Edirne]], i va començar a treballar en la companyia de [[telègraf]]s de la ciutat, però va ser arrestat el 1893 per activitats subversives, doncsja que estava implicat en el moviment de resistència contra el règim despòtic del soldà [[Abdul Hamid II]]. Alliberat dos anys més tard, fou nomenat secretari en cap de correus i telègrafs a [[Salònica]], des d'on va prestar importants serveis a la causa dels [[Joves Turcs]]. Entre 1898 i 1908 va ocupar diferents càrrecs en l'Oficina de Correus de Salònica.
 
Va ser acomiadat el 1908 per ser membre del [[Comitè d'Unió i Progrés]], nucli del moviment dels Joves Turcs. Després de la revolució de 1908, però, va arribar a ser diputat per Edirne al Parlament Otomà, i el juliol de 1909 va ser nomenat ministre d'interior. Va ser també ministre de correus i secretari general del CUP, el 1912.
Línia 10:
Abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], Talat era partidari de les [[Aliats de la Primera Guerra Mundial|potències aliades]]. El 1914, però, sota la influència d'[[Enver Pasha]], ministre de la guerra, l'Imperi Otomà va entrar en el conflicte com a aliat de l'[[Imperi Alemany]]. Com a ministre d'interior, Talat va ser el principal responsable de la deportació i massacre (mitjançant les caravanes de la mort) dels [[Armènia|armenis]] de les províncies orientals de l'Imperi,<ref name=EP>{{ref-web |cognom=Monet |nom=Xavier |url=https://www.elperiodico.cat/ca/internacional/20150417/operacio-nemesi-ull-per-ull-4113263 |consulta=7 març 2021 |títol='Operació Nèmesi': ull per ull |editor=El Periódico |data=17 de d’abril del 2015}}</ref> on podien col·laborar amb [[Rússia]], cap a [[Síria]] i [[Mesopotàmia]]; alguns historiadors consideren que la deportació formava part d'una estratègia d'[[genocidi armeni|extermini massiu]] de la població armènia de l'Imperi Otomà. Existeix controvèrsia sobre una sèrie de [[telegrama|telegrames]] dirigits per Talat al governador d'[[Alep]] amb ordres inequívoques d'acabar amb els armenis.
 
El 1917, Talat va esdevenir [[Gran visir otomà|gran visir]], però, després de patir derrotes a la [[Teatre d'operacions del Caucas (Primera Guerra Mundial)|Campanya del Caucas]] amb el 3r Exèrcit otomà va dimitir el [[14 d'octubre]] de [[1918]], poc abans de la capitulació otomana davant els aliats i de l'[[armistici de Mudros]]. Al novembre, es va exiliar a [[Berlín]], juntament amb [[Enver Paşa]] i [[Cemal Paşa]]. Va ser executatassassinat durant l'[[Operació Nèmesi]] el març de 1921 per un armeni anomenat [[Soghomon Tehlirian]], que el considerava responsable d'haver ordenat la massacre del seu poble. Tres dies abans de morir havia tingut una trobada amb el diplomàtic britànic [[Aubrey Herbert]].
 
Va ser sepultat al cementiri turc de [[Berlín]]. El 1943, les seves restes van ser traslladades a [[Istanbul]], i inhumades de nou a [[Şişli]]. Les seves memòries sobre la guerra es van publicar després de la seva mort.