Sant Esteve de Llanars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.46.140.127. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 8:
 
== Descripció ==
Es tracta d'un edifici d'estil romànic que data del {{segle|XII}}. Té una nau única amb dues capelles d'època posterior que li donen forma de planta de creu llatina. La coberta és una volta d'arc apuntat rebaixat amb dos arcs torals i l'absis semicircular descentrat és situat al costat nord-est de la nau. Hi ha dues finestres a cada costat de l'església i tres a l'absis. El cos sud on se situa el baptisteri està cobert amb cúpula circular amb un llanternó a la part central. La capella del costat nord està coberta amb cúpula semicircular. Posteriorment al costat sud, en l'angle que forma el creuer s'hi afegeix un cos de planta quadrada destinat a sagristia, que distorsiona el plant de creu llatina.
 
La portada principal és d'[[arc de mig punt]] adovellat amb dues arquivoltes suportades per quatre columnetes amb capitells decorats i el timpà és llis. Els dos capitells més exteriors es troben molt deteriorats. Pel que fa a l'aparell presenta diferències que corresponen a les diferents etapes constructives. Els murs de la nau central són de carreus de pedra. L'asimetria de la nau es posa de manifest en l'aparell de les façanes sud respecte de la nord. En el primer cas, està fet amb carreus petits, ben escairats i sense polir, mentre que l'altre està fet a base de carreus de major dimensió, ben escairats i polits. Els murs de migdia i llevant presenten ornamentació de tipus llombard: ràfec amb dos frisos, un de dent de serra i l'altre de mènsules llises, mentre que el mur nord és llis llevat d'un senzilla cornisa. El campanar, situat a sobre de la façana principal, és de planta quadrada amb coberta piramidal. Originàriament era un campanar d'espadanya de dos ulls.<ref name="ipac"/> A l'interior hi ha el frontal d'altar de fusta policromada original dedicat a Sant Esteve, que data de la segona meitat del segle XII; és l'únic exemplar que es conserva "in situ" a la comarca.<ref name="ipac"/>