Revisió del 20:19, 27 jul 2008 modifica Loupeter (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Administradors 48.648 edits iw ← Edició anterior		Revisió del 19:24, 2 oct 2008 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 3: Fou una petita ciutat que en temps del califa Umar va fer un tractat amb Iyad ben Ghamn, que va permetre l'arribada d'àrabs, i el [[772]] va integrar-se en els dominis de l'emir qaisita de [[Manazkert]]. El [[918]] fou atacada pel bizantí Joan Curcuas. El [[939]] va entrar a la ciutat l'[[hamdànida]] [[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan\|Sayf al-Dawla]]. El [[964]] fou ocupada per Nadja. El kurd [[marwànida]] ~~Badr~~Badh la va ocupar el [[983]] i va restar a les ~~seves~~ mans de la dinastia fins el [[1071]] any en què, després de la [[batalla de Manzikert]], fou ocupada personalment pel seljúcida [[Alp Arslan]]. El [[1100]] fou ocupada pel turc Sukman al-Kutbi i durant més d'un segle va ser possessió dels Shah Arman ([[Shah-i ~~Armen~~Arman]]) fins el [[1207]] en què la va ocupar l'[[~~ayyúbida~~aiúbida]] Al-Awhad, fill d'[[Al-Adil]]; a la seva mort el [[1212]] va passar al seu fill Al-Ashraf, període durant el qual fou ocupada temporalment per dues vegades ([[1208]] i [[1210]]) pels georgians. El [[1230]] fou ocupada pel [[Khwarizmshah]] Djalal a-Din Mangburni, però tot seguit el mateix [[~~1232~~1230]] fou derrotat per Al-Ashraf, aliat amb el seljúcida Ala al-Din [[Kaikubad I]] a [[Erzindjan]] i el [[1233]] aquest darrer va ocupar la ciutat. Fou ocupada pels mongols el [[1244]] i concedida en feu a una princesa georgiana. Va patir un terratrèmol el [[1246]]. Després de la conquesta de Bagdad el [[1258]] els mongols van incorporar aquestes terres i tota la regió. Akhlat va quedar en el domini dels [[~~IlKhan~~Il-khan]], i després dels seus successors els [[~~Jalaírides~~djalayírides]] i [[Ak Koyunlu]]. El [[1548]] va ser ocupada pels [[otomans]] però després la van perdre davant el perses (Shah Thamasp I) i fou arrasada. Els otomans la van recuperar i hi van construir una ciutadella acabada vers el [[1555]] i van reconstruir la ciutat. En els següents anys la ciutat va estar sota domini de caps kurds dependents del sultà, fins que fou posada sota administració directa el [[1847]]. Fou cap d'un ''Kada'' (''Ilče'') o districte del vilaiat de [[Bitlis]].

Ahlat: diferència entre les revisions