Història de la ciència-ficció: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 178:
=== La New Wave ===
[[Fitxer:2001 A Space Odyssey title.jpg|miniatura|459x459px|Trailer original de la pel·lícula ''[[2001: una odissea de l'espai|2001: Una odisea en el espai]]'' (1968), dirigida per [[Stanley Kubrick]].]]
La ''New Wave'' té el seu origen en la revista britànica ''New Worlds'', dirigida per [[Michael Moorcock]] que es va publicar des de 1964 fins a 1971. En ella participen alguns dels autors britànics que després serien els referents d'aquest moviment: [[Brian W. Aldiss]], [[James Graham Ballard|JG Ballard]], [[John Brunne]]<nowiki/>r o el mateix Michael Moorcock. Més tard el corrent canviaria de continent per influir poderosament en joves autors nord-americans entre els quals van destacar [[Robert Silverberg]], [[Thomas M. Disch]] o [[Harlan Ellison]], qui seria també recopilador de l'antologia de relats breus paradigmàtica de el moviment: [[Visions perilloses|''Visions perilloses'']].<ref>{{Ref-llibre|títol=I Have No Mouth and I Must Scream|url=https://books.google.es/books?id=6hI39buw5yEC&dq=harlan%20ellison&hl=ca&lr&source=gbs_book_other_versions|editorial=Orion|data=2012-03-05|isbn=978-0-575-12358-8|llengua=en|nom=Harlan|cognom=Ellison}}</ref>
 
Aquest moviment va comptar amb la influència del novel·lista britànic [[Kingsley Amis]] que el 1960 va publicar ''New Maps of Hell'', una història literària sobre la ciència ficció.<ref>{{Ref-llibre|títol=Understanding Kingsley Amis|url=https://books.google.es/books?id=yw_uwN7vqFYC&dq=Kingsley+Amis&lr=&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Univ of South Carolina Press|data=1993|isbn=978-0-87249-861-7|llengua=en|nom=Merritt|cognom=Moseley}}</ref> Aquesta atenció d’un escriptor popular i acceptat va resultar de gran ajuda per la bona reputació de la ciència ficció. Una altra fita va ser la publicació, el 1965, de ''[[Duna (novel·la)|Dune]]'' de [[Frank Herbert]]. Una complexa obra de ficció que presenta intriga política en una futura galàxia, creences religioses místiques i l'ecosistema del planeta desert [[Arrakis]].<ref>{{Ref-publicació|article=History and Historical Effect in Frank Herbert's "Dune"|url=https://www.jstor.org/stable/4240179|publicació=Science Fiction Studies|data=1992|issn=0091-7729|pàgines=311–325|volum=19|exemplar=3|nom=Lorenzo|cognom=DiTommaso}}</ref> També hi va ajudar l’aparició de l’obra de [[Roger Zelazny]], amb novel·com [[Senyor de la llum|''Lord of Light'']] i [[Les cròniques d’ambre|''The Chronicles of Amber,.'']] queAmbdues van demostrar que les influències entre ciència-ficció, fantasia, religió i comentaris socials podien ser molt profitoses.També el 1965, la pel·lícula [[Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution|''Alphaville, une étrange aventure de Lemmy Caution'']] del director francès [[Jean-Luc Godard]] va utilitzar el mitjà de [[Apocalipsi i postapocalipsi a la ficció|apocalipsi]] o [[Distopia|distòpia]] per explorar el llenguatge i la societat.<ref>{{Ref-web|títol=Zelazny, Roger|url=http://www.sf-encyclopedia.com/entry/zelazny_roger|consulta=2021-04-25|editor=SFE : Science Fiction Encyclopedia}}</ref>
[[Fitxer:Clockwork orangeA.jpg|esquerra|miniatura|337x337px|Poster de la pel·lícula ''[[La taronja mecànica (pel·lícula)|La Taronja mecànica]] (1971)'']]
A Gran Bretanya, la [[contracultura dels anys 60|generació de 1960]] d'escriptors batejada com " [[New Wave (ciència ficció)|New Wave]] ", experimentava amb diferents formes de ciència ficció, <ref name="britannica cites2">{{Ref-enciclopèdiallibre|títol=The movement and the sixties|url=http://wwwarchive.britannica.comorg/ebdetails/articleisbn_9780195074093|editorial=New York : Oxford University Press|data=1995|isbn=978-235714/science0-fiction19-507409-3|titlenom=ScienceTerry FictionH.|encyclopediacognom=Encyclopædia BritannicaAnderson}}</ref> estenent el gènere cap al [[surrealisme]], el drama psicològic i els corrents principals. La ''New Wave'' dels anys 60 es va centrar en la redacció de la revista ''[[Nous mons (revista)|New Worlds]]'' després que [[Michael Moorcock]] assumís el control editorial el 1963. William Burroughs va tenir una gran influència.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Wiley Blackwell Companion to Contemporary British and Irish Literature|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/9781118902264.ch10|editorial=John Wiley & Sons, Ltd|data=2020|isbn=978-1-118-90226-4|pàgines=85–93|doi=10.1002/9781118902264.ch10|llengua=en|nom=Mark|cognom=Williams|capítol=Michael Moorcock}}</ref> Els escriptors de la New Wave també es creien a si mateixos basant-se en el llegat del moviment artístic francès de la [[Nouvelle vague|Nouvelle vague.]] Tot i que la New Wave era en gran part un moviment britànic, hi va haver desenvolupaments paral·lels a la ciència ficció nord-americana. La relació de la New Wave britànica i nordamericana va quedar clara amb l’antologia original de [[Harlan Ellison|Harlan Ellison,]] ''[[Visions perilloses|Dangerous Visions]]'', que presentava escriptors de ciència ficció, tant nord-americans com britànics, escrivint històries que empenyien els límits del que era acceptable en una revista de ciència ficció. Isaac Asimov, escrivint una introducció a l'antologia, la va etiquetar com a ''Segona Revolució'', després de la primera revolució que va produir l'Edat d'Or.
 
La ''New Wave'' i els seus contemporanis van posar un èmfasi més gran en l’estil i en una forma més contundent de narrar històries. També van buscar controvèrsia en temes que els escriptors de ciència ficció més antics havien evitat. Per primera vegada la [[sexualitat]], que Kingsley Amis s'havia queixat que restava gairebé ignorada, va ser considerada seriosament per escriptors com [[Samuel R. Delany]], [[Ursula K. Le Guin]], [[Norman Spinrad]] i [[Theodore Sturgeon]] . També es va donar veu als problemes polítics contemporanis com la [[sobrepoblació]] i l'apocalipsi, donatexplicats en narracions quede [[John Brunner]] i [[James Graham Ballard|JG Ballard]].<ref>{{Ref-publicació|article=An ecocritical escriurestudy contesof sobreJ.G. laBallard’s [[sobrepoblació]]climate ifiction l'apocalipsinovels|url=http://acikerisim.pau.edu.tr:8080/xmlui/handle/11499/27184|data=2019|llengua=en|nom=Cenk|cognom=Tan|publicació=Thesis|pàgines=145}}</ref>
 
Asimov va assenyalar que la Segona Revolució era molt menys clara que la primera, atribuint-ho al desenvolupament de l'antologiales antologies, que va fer que les històries més antigues tinguessin més protagonisme. Però diversos escriptors de l’Edat d’Or van canviar el seu estil a mesura que que es va corroborar l'èxit de New Wave. [[Robert A. Heinlein]] va passar de les històries futuristes de Campbell a obres de ficció estilísticament aventureres,d'aventures i obertes sexualment explícites, en particular ''[[Desconegut en una terra estranya|Stranger in a Strange Land]]'' i ''[[La lluna és una senyora dura|The Moon Is a Harsh Mistress]]'' . Isaac Asimov va escriure obres a l'estil ''New Wave'' amb ''[[Fins i tot els déus]]'' . Molts altres també van continuar amb èxit a mesura que els estils van canviar.
 
Les pel·lícules de ciència ficció es van inspirar en els canvis del gènere. ''[[2001: una odissea de l'espai|2001 Una odissea de l’espai]]'' i ''[[La taronja mecànica (pel·lícula)|La taronja mecànica]] de'' [[Stanley Kubrick]] ''van'' donar forma visual alals noucanvis d'estil del gènere. Una infinitat d’altres pel·lícules, inclosescom ''[[THX 1138]] i [[Soylent Green]]'', van representar un futur [[Distopia|distòpic.]]<ref>{{Ref-tesi|títol=Kubrick y la transformación del cine americano. De Ben Hur a Star Wars. Una reinterpretación de la historia del cine a partir de 2001, una odisea del espacio.|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=220974|universitat=Universidad de Sevilla|tipus=http://purl.org/dc/dcmitype/Text|data=2019|llengua=es|nom=Sergio|cognom=Peral}}</ref>
 
[[Ursula K. Le Guin]] extrapolaria canvis socials i biològics de naturalesa antropològica.<ref name="soft sf period">{{Ref-publicacióllibre|títol=Ursula K. Le Guin: A Critical Companion|url=httphttps://wwwbooks.cwrlgoogle.utexas.edu/~tonyaes/Tonya/sf/history.html|cognombooks?id=Browning|nomikKrQOrEAnoC&dq=ursula+k+le+guin&hl=ca&source=Tonyagbs_navlinks_s|lloceditorial=UniversityGreenwood ofPublishing Texas in AustinGroup|anydata=19932006|consultaisbn=2007978-010-19313-33225-8|dataarxiullengua=8en|nom=Susan DecemberM.|cognom=Bernardo|nom2=Graham 2006J.|cognom2=Murphy}}</ref> [[Philip K. Dick]]<ref>Behrens, exploravaRichard; Allen B. Ruch (March 21, 2003). "[https://web.archive.org/web/20080412044539/http://www.themodernword.com/scriptorium/dick.html Philip K. Dick]". ''The Scriptorium''. The Modern Word.. Consjultat 25/04/2021.</ref> exploraria la metafísica de la ment en una sèrie de novel·les i històries que rarament semblaven dependents del seu contingut de ciència ficció. Le Guin, Dick i altres com ells es van associar més al concepte de [[ciència ficció suau]] que a la ''New Wave.''
 
La ciència ficció suau contrastavaes ambdistingia de la noció de [[Ciència-ficció dura|ciència ficció dura]] . Tot ien que laabodaba versemblançatemes científicade haviales estatciències unsocials principicom centrall'antropologia, delsociologia gènereo des de Gernsbackpsicologia, escriptorsen comlloc [[Larrydels Niven]]temes icientífico-tècnics [[Poul Anderson]] van donar una nova vida ade la ciència ficció dura. I, elaborantper històriesaltra ambbanda unno estilpretenia d’escripturaser méscientíficament sofisticatprecisa ini protagonistesrigorosa profundamentcom caracteritzats,la totseva conservantoponent.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Purkar|nom=Namrata|article=Dystopian unWriting altas nivella dePart sofisticacióof científica.Science .<ref nameFiction|publicació="hardThe sfCriterion: def">{{Ref-webAn International Journal in English|url=httphttps://www.magicdragonthe-criterion.com/UltimateSFV4/timeline1970n5/Namrata.htmlpdf|títoldata=SFOctober TIMELINE 1960–19702013|editorpàgines=Magic Dragon Multimedia4|datavolum=2003-12-24|consulta=2007-01-174}}</ref>
 
Tot i que la versemblança científica havia estat un principi central del gènere des de Gernsback, escriptors com [[Larry Niven]]<ref>{{Ref-web|títol=Niven, Larry|url=http://www.sf-encyclopedia.com/entry/niven_larry|consulta=2021-04-25|editor=SFE : Science Fiction Encyclopedia}}</ref> i [[Poul Anderson]]<ref>{{Ref-web|títol=Anderson, Poul|url=http://www.sf-encyclopedia.com/entry/anderson_poul|consulta=2021-04-25|editor=SFE : Science Fiction Encyclopedia}}</ref> van donar una nova vida a la ciència ficció dura, elaborant històries amb un estil d’escriptura més sofisticat i protagonistes profundament caracteritzats, conservant un alt nivell de rigor científic.
 
== Ciència ficció als anys vuitanta ==
=== Ciberpunk ===
[[Fitxer:SonyCenterAtNight.jpg|miniatura|[[Sony Center]] de Berlin. Obert el 2000, se l'ha descrit com un exemple d'estètica [[ciberpunk]]]]
A principis dels anys vuitanta, el mercat de la fantasia era molt més gran que el de gairebé tots els autors de ciència ficció.<ref name="wollheim200606">{{Cite magazine|url=http://www.locusmag.com/2006/Issues/06Wollheim.html|title=Locus Online: Betsy Wollheim interview excerpts|magazine=Locus|date=June 2006|access-date=2017-12-06}}</ref> La New Wave s’havia esvaït com una presència important en el panorama de ciència ficció. A mesura que les [[Tecnologies de la informació i la comunicació|noves tecnologies]] de la informàtica personal van esdevenir una part integral de la societat, els escriptors de ciència ficció van sentir la necessitat de fer declaracions sobre la seva influència en el panorama cultural i polític. Basant-se en el treball de la New Wave, el [[Ciberpunk|moviment Cyberpunk]] es va desenvolupar a principis dels anys 80. Tot i que va exercir la mateixa influència en l'estil que va fer la New Wave, va desenvolupar el seu propi estil únic, centrant-se normalment en els "punks" del seu futur món subterrani imaginat. Autors del [[ciberpunk]] com [[William Gibson]] es van desviar de l’optimisme tradicional i del suport al progrés de la ciència ficció tradicional.<ref name="gibson cyber">{{Ref-llibre|url=http://www.stanford.edu/class/history34q/readings/Cyberspace/HaywardSituatingCyberspace.html|títol=Future Visions: New Technologies of the Screen|cognom=Philip Hayward|pàgines=180–204|editorial=British Film Institute|any=1993}}</ref> ''[[Neuromàntic|Neuromancer]] de'' Gibson, publicat el 1984, va anunciar el moviment ciberpunk al món literari més gran i va tenir un èxit comercial enorme. Altres escriptors clau del moviment van ser [[Bruce Sterling]], [[John Shirley]] i més tard [[Neal Stephenson]] . Tot i que el Cyberpunk es pol·linitzaria amb altres estils de ciència ficció, al principi semblava haver-hi alguna noció de puresa ideològica. John Shirley va comparar el moviment Cyberpunk amb una tribu.<ref>Cadigan, Pat. The Ultimate Cyberpunk iBooks, 2002.</ref>
A principis dels anys vuitanta, el mercat de la fantasia era molt més gran que el de gairebé tots els autors de ciència ficció. <ref>{{Ref-web|títol=Betsy Wollheim interview excerpts|url=http://www.locusmag.com/2006/Issues/06Wollheim.html|consulta=2021-04-25|editor=Locus Online|data=2006}}</ref>La ''New Wave'' s’havia esvaït en el panorama de ciència ficció. A mesura que les [[Tecnologies de la informació i la comunicació|noves tecnologies]] de la informàtica personal van esdevenir una part integral de la societat, els escriptors de ciència ficció van sentir la necessitat de fer declaracions sobre la seva influència en el panorama cultural i polític.
 
El [[Ciberpunk|moviment Cyberpunk]] es va desenvolupar a principis dels anys 80 a partir de les avanços tecnològics i científics de la [[intel·ligència artificial]] i [[cibernètica]], juxtaposats amb un cert grau de canvi radical en l’[[ordre social]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Burning Chrome|url=https://books.google.es/books?id=dy6KCwAAQBAJ&dq=Sterling,+Bruce.+Preface.+Burning+Chrome&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Orion|data=2017-02-23|isbn=978-1-4732-1745-4|llengua=en|nom=William|cognom=Gibson}}</ref> Gran part del ciberpunk té les seves arrels en el moviment de ciència ficció ''New Wave'' dels anys seixanta i setanta, quan escriptors com Philip K. Dick, Roger Zelazny, John Brunner, JG Ballard, Philip José Farmer i Harlan Ellison van examinar l'impacte de la [[cultura de les drogues]], la tecnologia, i la [[revolució sexual]] tot evitant les tendències utòpiques de la ciència ficció anterior.<ref>{{Ref-llibre|títol=New Boundaries in Political Science Fiction|cognom2=|capítol=Science fiction and politics: Cyberpunk science fiction as political philosophy|pàgines=65-77|cognom4=|nom4=|cognom3=|nom3=|nom2=|url=https://books.google.es/books?id=-8iD6iuO-iAC&dq=New+Boundaries+in+Political+Science+Fiction.&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|cognom=Michaud|nom=Thomas|llengua=en|isbn=978-1-57003-736-8|data=2008|editorial=Univ of South Carolina Press|editor=Hassler Hassler, Donald M. Hassler, Clyde Wilcox}}</ref>
Durant la dècada de 1980, es va produir un gran moviment de treballs de [[manga]] i [[anime]] ciberpunk al Japó. El mes notable és el manga ''[[Akira (manga)|Akira]]'' del 1982 i la seva adaptació cinematogràfica del 1988 [[Akira (pel·lícula)]]. L'anime ''[[Megazona 23|Megazone 23]]'' del 1985 i el manga ''[[Ghost in the Shell (manga)|Ghost in the Shell]]'' del 1989 que també van ser adaptats al cinema [[Ghost in the Shell (pel·lícula de 1995)|''Ghost in the Shell'']] el 1995.
 
Autors del [[ciberpunk]] com [[William Gibson]] es van desviar de l’optimisme tradicional i del suport al progrés de la ciència ficció tradicional.<ref name="gibson cyber">{{Ref-llibre|url=http://www.stanford.edu/class/history34q/readings/Cyberspace/HaywardSituatingCyberspace.html|títol=Future Visions: New Technologies of the Screen|cognom=Philip Hayward|pàgines=180–204|editorial=British Film Institute|any=1993}}</ref> ''[[Neuromàntic|Neuromancer]] (1984) de'' Gibson, va anunciar el moviment ciberpunk al món literari oficial i va tenir un èxit comercial enorme. Altres escriptors clau del moviment van ser [[Bruce Sterling]], [[John Shirley]] i més tard [[Neal Stephenson]]. Tot i que el Cyberpunk es combinaria amb altres estils de ciència ficció, al principi semblava haver-hi alguna noció de puresa ideològica. [[John Shirley]] va comparar el moviment Cyberpunk amb una tribu.<ref>{{Ref-llibre|títol=Dark Horizons: Science Fiction and the Dystopian Imagination|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=YoREAgAAQBAJ&oi=fnd&pg=PA69&dq=Cyberpunk+pat+cadigan&ots=0Qmdaq6PSG&sig=0kQyJNNykRvAVZw7lPtxcRljORI&redir_esc=y#v=onepage&q=Cyberpunk%20pat%20cadigan&f=false|editorial=Routledge|data=2013-12-02|isbn=978-1-317-79355-7|llengua=en|nom=David|cognom=Seed|nom2=Raffaella|cognom2=Baccolini|pàgines=69-90|capítol=Cyberpunk and dystopia: Pat Cadigan's networks|editor=Tom Moylan, Raffaella Baccolini}}</ref>
== La ciència ficció contemporània ==
La ciència ficció contemporània ha estat marcada per la difusió del ciberpunk a altres parts de les ideologies. El ciberpunk ja no és una tribu gueto dins de la ciència ficció, sinó una part integral del camp les interaccions amb altres parts, del qual han estat el tema principal de la ciència ficció al començament del segle XXI.
 
Durant la dècada de 1980, es va produir un gran moviment de treballs de [[manga]] i [[anime]] ciberpunk al Japó. El mes notable és el manga ''[[Akira (manga)|Akira]]'' del 1982 i la seva adaptació cinematogràfica del 1988 [[Akira (pel·lícula)]]. L'anime ''[[Megazona 23|Megazone 23]]'' del 1985 i el manga ''[[Ghost in the Shell (manga)|Ghost in the Shell]]'' del 1989 que també van ser adaptats al cinema [[Ghost in the Shell (pel·lícula de 1995)|''Ghost in the Shell'']] el 1995.<ref>{{Ref-publicació|article=Japanimation. Las conexiones de "Matrix" con el animé japonés|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1113259|publicació=Revista Latente: Revista de Historia y Estética del Audiovisual|data=2004|issn=1697-459X|pàgines=37–44|exemplar=2|nom=Alexis|cognom=Lorenzo}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Transgresión, fusión y posibilidad peligrosa. Las claves gráficas de Ghost in the Shell|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6860954|publicació=Con A de animación|data=2019|issn=2173-3511|pàgines=10|exemplar=9|nom=Celia|cognom=Cuenca García}}</ref>
Cal destacar que el ciberpunk ha influït en el cinema, en obres com la sèrie ''[[Johnny Mnemonic]]'' i ''[[La sèrie Matrix|The Matrix]]'', en [[anime]] com ''[[Akira (pel·lícula)|Akira]]'' i ''[[Ghost in the Shell]]'' i en [[Videojoc|videojocs]], amb les sèries ''[[Deus Ex]]'' i [[Metal Gear|''Metal Gear'']] . Aquesta entrada del ciberpunk a la cultura dominant ha conduït a la introducció de motius estilístics del ciberpunk a les masses, particularment a l’estil de la [[Moda ciberpunk|moda ciberpunk.]] També ha conduït a altres desenvolupaments, com ara [[Steampunk]]: un subgènere de ciència ficció i fantasia que incorpora dissenys tecnològics i estètics inspirats en maquinària industrial de vapor del segle XIX). [[Dieselpunk]], combina l’estètica de la tecnologia basada en dièsel d’entreguerres fins a la dècada de 1950 amb tecnologia [[retro-futurista]] i sensibilitats postmodernes.
 
== La ciència ficció contemporània ==
[[Fitxer:Digital rain animation medium letters shine.gif|esquerra|miniatura|268x268px|[[Pluja digital]] o codi màtrix o pluja verda de la pel·lícula ''[[Matrix]].'']]
La ciència ficció contemporània ha estat marcada per la difusió del ciberpunk a altres partspensaments de lesi ideologies. El ciberpunk ja no és una tribu [[gueto]] dins de la ciència ficció, sinó una part integral del camp les interaccions amb altres partsmoviments, del qualque han estat el tema principal de la ciència ficció al començament del segle XXI.<ref>{{Ref-publicació|article=De la estética cyberpunk al vaporwave: Un estudio de las prácticas digitales contemporáneas|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7640584|publicació=Tsantsa: Revista de investigaciones artísticas|data=2018|issn=1390-8448|pàgines=85–114|exemplar=6|nom=Pablo|cognom=Prieto Hames}}</ref>
 
Cal destacar que elEl ciberpunk ha influït en el cinema, en obres com la sèrie ''[[Johnny Mnemonic]]'' i ''[[La sèrieThe Matrix (sèrie)|The Matrix]]'', en [[anime]] com ''[[Akira (pel·lícula)|Akira]]'' i ''[[Ghost in the Shell]]'' i en [[Videojoc|videojocs]], amb les sèries ''[[Deus Ex]]'' i [[Metal Gear|''Metal Gear'']] . Aquesta entrada del ciberpunk a la cultura dominant ha conduït a la introducció de motius estilístics del ciberpunk a les masses, particularment a l’estil de la [[Moda ciberpunk|moda ciberpunk.]]<ref>{{Ref-llibre|títol=Virtual Geographies: Cyberpunk at the Intersection of the Postmodern and Science Fiction|url=https://books.google.es/books?id=GdeR5DgzLC4C&dq=cyberpunk+fashion&lr=&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Rodopi|data=2003|isbn=978-90-420-0986-8|llengua=en|nom=Sabine|cognom=Heuser}}</ref> També ha conduït a altres desenvolupaments, com ara [[Steampunk]]: un subgènere de ciència ficció i fantasia que incorpora dissenys tecnològics i estètics inspirats en maquinària industrial de vapor del segle XIX).<ref>{{Ref-publicació|article=Steampunk: el futurisme vuitcentista|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7577221|publicació=Quadern de les idees, les arts i les lletres|data=2016|issn=1695-9396|pàgines=13|exemplar=203|nom=Xavi|cognom=Quero}}</ref> El [[Dieselpunk]], combina l’estètica de la tecnologia basada en dièsel d’entreguerres fins a la dècada de 1950 amb tecnologia [[retro-futurista]] i sensibilitats postmodernes.<ref>{{Ref-web|títol=Dieselpunk for beginners: Welcome to a world where the '40s never ended|url=https://www.dailydot.com/parsec/fandom/dieselpunk-steampunk-beginners-guide/|data=2013-10-08|consulta=2021-04-25|llengua=en-US|editor=Daily.dot|nom=Aja|cognom=Romano}}</ref>
Els temes emergents a la dècada de 1990 incloïen qüestions mediambientals, les implicacions d'Internet global i l'[[Infoxicació|univers de la informació]] en expansió, qüestions sobre [[biotecnologia]] i [[nanotecnologia]], així com un interès post- [[Guerra Freda|guerra freda]] per les societats de [[Escassetat|postescassetat;]] ''[[L’època del diamant|The Diamong Age]] de'' [[Neal Stephenson]] explora exhaustivament aquests temes. Les novel·les de [[saga Vorkosigan]] de [[Lois McMaster Bujold]] van tornar a posar en relleu la història impulsada pels personatges.<ref name="bujold char">{{Ref-web|url=http://www.nesfa.org/press/Books/Bujold-2.htm|títol=Shards of Honor|editor=NESFA Press|data=2004-05-10|consulta=2007-01-17}}</ref>
 
Els temes emergents a la dècada de 1990 incloïenincorporen qüestions mediambientals, les implicacions d'Internet global i l'[[Infoxicació|univers de la informació]] en expansió, qüestions sobre [[biotecnologia]] i [[nanotecnologia]], així com un interès post- [[Guerra Freda|guerra freda]] per les societats de [[Escassetat|postescassetat;]] ''[[L’època del diamant|The Diamong Age]] de'' [[Neal Stephenson]]<ref>{{Ref-web|títol=The Diamond Age - Neal Stephenson|url=https://www.complete-review.com/reviews/stephenn/diamond.htm|consulta=2021-04-25|editor=Complete-review.com|nom=Neal|cognom=Stephenson}}</ref> explora exhaustivament aquests temes. Les novel·les de la [[saga Vorkosigan]] de [[Lois McMaster Bujold]] van tornar a posar en relleu la història impulsada pels seus personatges.<ref name="bujold char">{{Ref-webllibre|títol=Biology and Manners: Essays on the Worlds and Works of Lois Mcmaster Bujold|url=httphttps://wwwbooks.nesfagoogle.org/presses/Books/Bujold-2.htm|títolbooks?id=Shards of HonorAlfwDwAAQBAJ&dq=The+Vorkosigan+Companion&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editoreditorial=NESFAOxford University Press|data=20042020-0506-1017|consultaisbn=2007978-011-1778962-173-0|llengua=en|nom=Regina Yung|cognom=Lee|nom2=Una|cognom2=McCormack}}</ref>
La dependència del ciberpunk en la ciència ficció del futur proper s’ha aprofundit. A la novel·la de William Gibson del 2003, ''[[Reconeixement de patrons (novel·la)|Pattern Recognition]]'', la història és un relat ciberpunk explicada en el present, amb límit final de l’extrapolació del futur proper.
 
La dependència del ciberpunk en la ciència ficció del futur proper s’ha aprofundit. A la novel·la de [[William Gibson]] del 2003, ''[[Reconeixement de patrons (novel·la)|Pattern Recognition]]'', és la història és un relat ciberpunk explicada en el present, amb límit final de l’extrapolació del futur proper.<ref>{{Ref-publicació|article=Stories about the Future: From Patterns of Expectation to Pattern Recognition|url=https://www.jstor.org/stable/4241464|publicació=Science Fiction Studies|data=2006|issn=0091-7729|pàgines=452–472|volum=33|exemplar=3|nom=Veronica|cognom=Hollinger}}</ref>
Les idees de Cyberpunk s’han estès en altres direccions. Els escriptors d’òpera espacial han escrit treballs amb motius ciberpunk, incloses les sèries ''[[Gent del forn|Kiln People]]'' de David Brin i la sèrie Fall Revolution de [[Ken MacLeod|Ken MacLeod.]] Aquesta fusió dels dos fils de ciència ficció dispars als anys vuitanta ha produït una literatura extrapolacional en contrast amb les històries tecnològiques explicades en el present.
 
Les idees de Cyberpunk s’han estès en altres direccions. Els escriptors d’òperade espacialles [[space opera]] han escrit treballs amb motius ciberpunk, inclosescom les sèries ''[[Gent del forn|Kiln People]]'' de [[David Brin]] i la sèrie ''Fall Revolution'' de [[Ken MacLeod|Ken MacLeod.]]<ref>{{Ref-web|títol=Anarchies, States, and Utopias: The science fiction of Ken MacLeod.|url=https://reason.com/2000/11/01/anarchies-states-and-utopias/|data=2000-11-01|consulta=2021-04-25|llengua=en-US|editor=Reason: free minds & free markets|nom=Jesse|cognom=Walker}}</ref> Aquesta fusió dels dos fils de ciència ficció dispars als anys vuitanta ha produït una literatura [[Mètode d'extrapolació|extrapolacional]] en contrast amb les històries tecnològiques explicades en el present.
[[John Clute]] escriu que la ciència ficció al començament del segle XXI es pot entendre de dues maneres: "''una visió del triomf de la ciència ficció com a gènere i com una sèrie de textos destacats que van representar a la nostra mirada els futurs significatius que, durant aquells anys, es van produir&nbsp;... [o] ... indesxifrable del món durant aquells anys&nbsp;... fatalment indistingible del món que va intentar adumbrar, significa''r ".
 
== Referències ==