Emboscada de Warrenpoint: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
ampliació |
||
Línia 1:
{{infotaula d'esdeveniment}}
L''''emboscada de Warrenpoint''' va ser un atac de l'[[IRA Provisional]] a l'exèrcit britànic a [[Warrenpoint]] el 27 d'agost de 1979,<ref>Taylor, Peter (1997). Behind the mask:The IRA and Sinn Féin. TV books. {{ISBN|1-57500-061-X}}</ref> en el qual causà 38 baixes als soldats, 18 dels quals morien, el mateix dia que va ser assassinat [[Lluís Mountbatten]], un membre
== Esdeveniments ==
L'exèrcit britànic transportava tropes des d'un castell anomenat Narrow Water Castle al [[riu Newry]]
Els britànics van enviar reforços del regiment d'infanteria [[Queen's Own Highlanders]]<nowiki/>s per carretera, i amb dos helicòpters, un Gazelle i un Wessex per endur-se els supervivents ferits. En aquest moment, 53 minuts després de la primera explosió, l'IRA va detonar un segon explosiu. La segona explosió va causar la mort de dotze soldats: deu del Regiment de Paracaigudistes i dos dels Queen's Own Highlanders.
Els britànics van enviar reforços i unitats mèdiques i l'IRA va fer esclatar un segon explosiu al segon pas, ja que la South Armagh Brigade havia comprovat com funcionava el protocol d'emergències en accions anteriors i preveia els moviments de les tropes.▼
▲
Entre les baixes mortals hi hagué el tinent coronel David Blair i el Major Peter Fursman, amb 16 soldats, a més de 20 soldats ferits de consideració. La unitat de l'IRA no va patir cap baixa.
Es va desencadenar una polèmica per l'actuació del reporter de premsa Peter Molloy, qui va arribar al lloc dels fets després de la primera explosió i va començar a treure fotos. Un soldat el volia disparar després d'increpar-lo per ocupar-se de les imatges en comptes d'ajudar els ferits, però els companys van intervenir i van aturar l'incident.
Linha 14 ⟶ 18:
L'emboscada va vendre's com un triomf de l'IRA, que ho va vendre com a represàlia pel [[Diumenge Sagnant (1972)|diumenge sagnant]], on van ser justament membres del cos de paracaigudistes els qui van matar els manifestants. L'acció va fer pujar la seva popularitat i va suposar un canvi en l'estratègia de l'exèrcit britànic a la regió. La policia irlandesa, la [[Garda Síochána]], va detenir dos sospitosos de l'atemptat però els va haver d'alliberar per manca de proves.<ref>[[#Harnden1999|Harnden 1999, p.198]]</ref>
En els dies posteriors a l'emboscada, els membres unionistes de l'[[Ulster Volunteer Force]] van dur a termes diversos actes violents de represàlia, entre ells l'assassinat d'un catòlic a qui van
Per altra banda, a partir d'aquest atac, afegit a d'altres produïts en diversos transports de tropes, les forces britàniques desplegades a Irlanda del Nord començaren a fer servir preferentment els transports aeris de tropes, amb helicòpters, evitant les carreteres, fet que donà a l'IRA molta més llibertat de moviment, sobretot a les àrees properes a la frontera com South Armagh.
La primera ministra britànica aleshores [[Margaret Thatcher]] reaccionà amb indignació, reclamant al [[Taoiseach|Taosieach]] Irlandès [[Jack Lynch]] un seguit d'exigències en matèria de seguretat contra l'IRA, a més d'amenaces amb actuar contra la població irlandesa immigrada al regne unit. La majoria foren rebutjades, si bé s'acordà reforçar la cooperació entre la [[Garda Síochána|Garda]] i el RUC de manera no pública, per no aixecar la reacció dels sector més republicans del partit Fianna Fail del mateix Lynch<ref>{{Ref-web|url=https://www.irishtimes.com/news/severe-actions-against-ira-considered-1.796172|títol=Severe actions against IRA considered|llengua=anglès|editor=Irish Times|data=30/12/2009}}</ref>.
== Referències ==
| |||