Diferència entre revisions de la pàgina «Josep Maria Gran Cirera»

cap resum d'edició
{{Infotaula persona}}
'''Josep Maria Gran Cirera''' ([[Barcelona]], [[27 d'abril]] de [[1945]] - [[Xe Ixoq Vitz]], [[El Quiché]], [[Guatemala]], [[5 de juny]] del [[1980]]) va ser un missioner català del Sagrat Cor que va ser assassinat pels militars el 1980 a Guatemala. L'[[Catolicisme|Església catòlica]] va promulgar el seu decret de beatificació el gener del 2020 dins d'una causa amb deu màrtirs víctimes de la defensa dels drets humans a Guatemala<ref>{{Ref-web|títol=El Papa Francisco reconoce como mártires a 3 sacerdotes asesinados tras el estallido de la Guerra Civil|url= https://www.cope.es/religion/actualidad-religiosa/vaticano/papa-francisco/noticias/papa-francisco-reconoce-como-martires-sacerdotes-asesinados-tras-estallido-guerra-civil-20200124_602820|data=2020-01-24| consulta=2020-01-28|llengua= castellà|nom=Redacción|cognom=Religión}}</ref> i tots ells foren beatificats el 23 d'abril de 2021 a [[Santa Cruz del Quiché]], a [[Guatemala]].<ref name=":0">{{Ref-web|títol=El missioner català Josep M. Gran Cirera, amb vincles a Riudoms i Mont-roig, és proclamat beat|url=https://www.arquebisbattarragona.cat/news/el-missioner-catala-josep-m-gran-cirera-amb-vincles-a-riudoms-i-mont-roig-es-proclamat-beat/|consulta=|llengua=ca|editor=Arquebisbat de Tarragona|data=2021-04-26}}</ref>
 
Fou novici a [[Canet de Mar]] des del 1965 i ordenat sacerdot a Valladolid el 9 de juny del 1972.<ref name="Lima2004">{{ref-llibre|autor=Flavio Rojas Lima|títol=Diccionario histórico biográfico de Guatemala|url= https://books.google.cat/books?id=dwRuAAAAMAAJ|any=2004| editorial=Asociación de Amigos del País, Fundación para la Cultura y el Desarrollo|isbn=978-99922-44-01-2|pàgina=464}}</ref> El 1975 es va traslladar a Guatemala per treballar com a missioner voluntari a les parròquies de Santa Cruz del Quiché, Zacualpa i San Gaspar Chajul. Aquesta darrera parròquia era la que patia una més forta repressió per part de les forces armades, grups paramilitars i guàrdies blanques.<ref>{{Ref-web|títol=A José María Gran Cirera solamente pudieron matarle el cuerpo y no el alma|url= https://es.aleteia.org/2020/01/28/a-jose-maria-gran-cirera-solamente-pudieron-matarle-el-cuerpo-y-no-el-alma/|data=2020-01-28| consulta=2020-01-28|llengua= castellà|nom=Jaime|cognom=Septién}}</ref> L'exèrcit s'enduia els joves a la força, grups de dones van organitzar una protesta i el missioner va donar suport a la protesta i va obrir-los les portes de l'església.<ref>{{Ref-publicació|article=Testimonios españoles de una tragedia|url= https://elpais.com/diario/2000/03/29/internacional/954280823_850215.html|publicació=El País|data=2000-03-29|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua= castellà|nom=Ediciones El|cognom=País}}</ref>
 
Des del gener del 1980 era vigilat per l'exèrcit nacional. El seu cadàver es trobà en un camí de la regió d'El Quiché el 5 de juny del 1980, en concret al poble XeixojbitzXe Ixoq Vitz.<ref name="Humanos2003">{{ref-llibre|autor=Catholic Church. Archdiocese of Guatemala (Guatemala). Oficina de Derechos Humanos|títol=Testigos de la fe por la paz: vidas ejemplares de la Iglesia Catolica de Guatemala|url= https://books.google.cat/books?id=PlEmAQAAIAAJ|any=2003| editorial=Oficina de Derechos Humanos del Arzobispado de Guatemala|pàgina=105}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=La Iglesia contará con 13 nuevos beatos, varios españoles|url= https://www.revistaecclesia.com/la-iglesia-contara-con-13-nuevos-beatos-varios-espanoles/|data=2020-01-25| consulta=2020-01-28|llengua= castellà}}</ref> El dictàmen forense va concloure que fou disparat per l'esquena. Quan tornava a cavall amb el sagristà Domingo del Barrio Batz després de celebrar una festivitat religiosa a la seva parròquia de Chajul va ser víctima d'una emboscada.<ref>{{Ref-publicació|article=Cartas al director {{!}} Era mi primo|url= https://elpais.com/diario/1999/12/10/opinion/944780412_850215.html|publicació=El País|data=1999-12-10|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua= castellà|nom=Ediciones El|cognom=País}}</ref> El sacerdot havia rebut set trets i el seu acompanyant dos.
 
Un carrer porta el seu nom a [[Mont-roig del Camp]]., <ref>{{Ref-web|títol=Carrer Josep Maria Gran i Cirera - Callejero de Mont-roig del Camp - Callejero.net|url= https://mont-roig-del-camp.callejero.net/carrer-josep-maria-gran-i-cirera.html| consulta=2020-01-28|llengua= castellà}}</ref><ref name="SerraRom2003">{{ref-llibre|autor1=Francesc Rom Serra|autor2=Martí Rom|títol=El Centre Obrer de Mont-roig del Camp (1911-1925)|url= https://books.google.cat/books?id=WHzQHAGcZTgC&pg=PA13|any=2003| editorial=Cossetània Edicions|isbn=978-84-96035-34-8|pàgines=13–}}</ref> localitat amb la qual tenia vincles familiars. La seva família també tenia vincles amb Riudoms i estava emparentat amb el també beat [[Bonaventura Gran]].<ref name=":0" />
 
== Referències ==
12.461

modificacions