Diferència entre revisions de la pàgina «Josep Maria Gran Cirera»

cap resum d'edició
{{Infotaula persona}}
'''Josep Maria Gran Cirera''' ([[Barcelona]], [[27 d'abril]] de [[1945]] - [[Xe Ixoq Vitz]], [[El Quiché]], [[Guatemala]], [[54 de juny]] del [[1980]]) va ser un missioner català del Sagrat Cor que va ser assassinat pels militars el 1980 a Guatemala. L'[[Catolicisme|Església catòlica]] va promulgar el seu decret de beatificació el gener del 2020 dins d'una causa amb deu màrtirs víctimes de la defensa dels drets humans a Guatemala<ref>{{Ref-web|títol=El Papa Francisco reconoce como mártires a 3 sacerdotes asesinados tras el estallido de la Guerra Civil|url= https://www.cope.es/religion/actualidad-religiosa/vaticano/papa-francisco/noticias/papa-francisco-reconoce-como-martires-sacerdotes-asesinados-tras-estallido-guerra-civil-20200124_602820|data=2020-01-24| consulta=2020-01-28|llengua= castellà|nom=Redacción|cognom=Religión}}</ref> i tots ells foren beatificats el 23 d'abril de 2021 a [[Santa Cruz del Quiché]], a [[Guatemala]].<ref name=":0">{{Ref-web|títol=El missioner català Josep M. Gran Cirera, amb vincles a Riudoms i Mont-roig, és proclamat beat|url=https://www.arquebisbattarragona.cat/news/el-missioner-catala-josep-m-gran-cirera-amb-vincles-a-riudoms-i-mont-roig-es-proclamat-beat/|consulta=|llengua=ca|editor=Arquebisbat de Tarragona|data=2021-04-26}}</ref>
 
Fou novici a [[Canet de Mar]] des del 1965 i ordenat sacerdot a Valladolid el 9 de juny del 1972.<ref name="Lima2004">{{ref-llibre|autor=Flavio Rojas Lima|títol=Diccionario histórico biográfico de Guatemala|url= https://books.google.cat/books?id=dwRuAAAAMAAJ|any=2004| editorial=Asociación de Amigos del País, Fundación para la Cultura y el Desarrollo|isbn=978-99922-44-01-2|pàgina=464}}</ref> El 1975 es va traslladar a Guatemala per treballar com a missioner voluntari a les parròquies de Santa Cruz del Quiché, Zacualpa i San Gaspar Chajul. Aquesta darrera parròquia era la que patia una més forta repressió per part de les forces armades, grups paramilitars i guàrdies blanques.<ref>{{Ref-web|títol=A José María Gran Cirera solamente pudieron matarle el cuerpo y no el alma|url= https://es.aleteia.org/2020/01/28/a-jose-maria-gran-cirera-solamente-pudieron-matarle-el-cuerpo-y-no-el-alma/|data=2020-01-28| consulta=2020-01-28|llengua= castellà|nom=Jaime|cognom=Septién}}</ref> L'exèrcit s'enduia els joves a la força, grups de dones van organitzar una protesta i el missioner va donar suport a la protesta i va obrir-los les portes de l'església.<ref>{{Ref-publicació|article=Testimonios españoles de una tragedia|url= https://elpais.com/diario/2000/03/29/internacional/954280823_850215.html|publicació=El País|data=2000-03-29|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua= castellà|nom=Ediciones El|cognom=País}}</ref>
12.461

modificacions