Gal·licisme: diferència entre les revisions

Un '''gal·licisme''', també anomenat '''francesisme''', és un [[Manlleu (lingüística)|estrangerisme]] provinent de la [[llengua francesa]]. Quan no és acceptat normativament, especialment quan ja existeix un equivalent en la llengua que l'adopta, és considerat un [[barbarisme]]. A la [[Catalunya del Nord]] la influència del francès és directa, pel fet que la llengua francesa subjuga el català en aquell territori; mentre que a les localitats [[Mallorca|mallorquines]] de [[Solleric (dialecte)|Sóller]] i [[s'Arracó#Llengua|l'Arracó]], als [[Valencià salat de Tàrbena i Vall de Gallinera|parlars mallorquinitzants de la Marina]] i al parlar dels [[Pied-noir|pieds-noir]]s [[català valencià|valencians]], [[català balear|balears]] i [[català septentrional|nord-catalans]] a Algèria de finals del {{segle|XIX}}, hi ha encara deixes lèxiques del francès. Generalment fan referència a l'alimentació (''carrota'' pastanaga, ''beta-rave'' o ''betrava'' remolatxa), l'administració, la indumentària (''jupa'' gonella, faldilla) i les tasques relacionades amb el camp. D'altres d'aquests són: ''arramassar'' (collir d'en terra), ''bullota'', ''cornixó'' (cogombret), ''pantufles'' (plantofes), ''peixa'' (pesca), ''retreta'' (retirada), ''vatura/vu(a)tura'' (automòbil), ''memé/pepé'' (iaio, iaia), ''picura'' (picad(ur)a), ''mala'' (bagul). Els casos de Mallorca{{sfn|Corbera|1981|p=83}}{{sfn|Montoya & Corbera|1998|p=145}} i dels [[pied-noir]]s valencians estan ben estudiats.{{sfn|Menages & Monjo|2012|p=36}}.