Shuar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 2:
Els '''shuars''' (també coneguts com a '''jívaros''') són un poble amerindi que viu a la [[selva amazònica]] del [[Perú]] i l'[[Equador]]. Els shuar de l'Equador estan assentats a les províncies de Morona Santiago, Zamora Chinchipe i en menor nombre a les províncies de Napo, Orellana, Sucumbíos i Guayas.<ref name=:0>{{Ref-web|url=http://www.flacsoandes.edu.ec/lenguas-culturas/lenguas/shuar-chicham/informacion-general/|títol=» Información General Archivo de Lenguas y Culturas del Ecuador|consulta=2017-12-18}}</ref>
La denominació jívaro té una connotació fortament despectiva en el seu ús perquè és un sinònim de “salvatge” o “bàrbar”. Aquest terme és rebutjat pels shuar.<ref name=:1>{{Ref-llibre|cognom=Mader|nom=Elke|títol=Metamorfosis del poder. Persona, mito y visión en la sociedad Shuar y Achuar (Ecuador y Perú)
La paraula “shuar” no vol dir només ''jívaro'', com s’ha dit a vegades, sinó “home”, “homes” o “gent” i és usada per tots els grups shuar -exceptuats els [[aguaruna]]s- per a indicar qualsevol indígena o grup indígena sense considerar la seva afiliació cultural o lingüística.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=Harner|nom=Michael J.|títol=Shuar, pueblo de las cascadas sagradas
== Llengua i família lingüística ==
La llengua dels shuar és el shuar-chicham i actualment, també parlen el castellà. Formen part de la família lingüística chicham, la qual també pertanyen els grups ètnics achuar, shiwiar, wampis i awajun. Chicham és la denominació que els és pròpia, però al llarg de la història el món de la ciència, de manera errònia, els ha denominat família lingüística ''jívara.'' <ref name=:0/>
L’any 2001, segons el "Instituto Nacional de Estadísticas y Censos" equatorià, la segona llengua més important era el shuar-chicham representat en el 8,8% del total de llengües indígenes.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ecuadorencifras.gob.ec/documentos/web-inec/Bibliotecas/Estudios/Estudios_Socio-demograficos/Poblacion_Indigena_del_Ecuador.pdf|títol=Instituto Nacional de Estadística y Censos
== Història ==
Línia 43:
=== Matrimoni, vida sexual i la dona shuar ===
El matrimoni shuar és endogàmic i generalment, es casen entre parents. Tot i això, hi ha graus de consanguinitat dins dels qual està prohibit el matrimoni. El costum estableix que un parent proper és preferit a un altre més llunyà.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Karsten|nom=Rafael|títol=La vida y la cultura de los Shuar
Per una banda, els cosins de part masculina no es poden casar respecte ego. Aquests són vistos com un germà/germana i el matrimoni entre ells seria considerat incest. Per altra banda, no hi ha prohibició matrimonial entre els fills d'un germà i una germana o de dues germanes. Tot al contrari, tals matrimonis són entesos com una cosa perfectament natural. En la mateixa línia, encara que un tiet patern no es pugui casar amb la seva neboda, no té prohibit casar-se amb la filla d'una germana.
| |||