Saltiri (instrument): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
referència afegida |
||
Línia 76:
Segons Amades<ref>[[Joan Amades i Gelats|Amades, Joan]]: ''[[Costumari Català]]: [[Auca|Auques]], [[Instrument musical|instruments musicals]] i [[Nadal]]''. Salvat Editores, S.A., [[Barcelona]], [[1997]]. {{ISBN|84-345-9682-2}}, plana 138.</ref> a [[Catalunya]] hi havia un instrument que recordava la forma del saltiri, anomenat també [[guitarra]] de fusta, fet d'unes làmines de [[fusta]] muntades en sentit horitzontal damunt de dos bastonets, de tal manera que semblava una escala, i duia un [[cordill]] lligat per penjar-lo al [[coll (anatomia)|coll]]. Es feia sonar colpejant-lo amb una maceta, a l'extrem de la qual hi havia una boleta. Era un instrument molt característic de les colles de [[caramella|caramelles]] del Pla de [[Barcelona]] i del [[Llobregat]]. En tot cas, es tractava d'un instrument [[idiòfon]] de so indeterminat.
També rep el nom de saltiri -entre altres- l'instrument de cordes percudides que es fa servir per acompanyar la flauta de tres forats en moltes contrades a ambdós vessants dels [[Pirineus]], des de la [[Vall d'Aran]], diverses contrades d'[[Osca]] (on també rep el nom de Chicotén) i del [[Bearn]] (d'aquí el nom francès de ''tambour de Bearn'' o en [[Occità bearnès|bearnès]] ''tamborin''){{Sfn|Vergara|1987|p=10, 25}} fins al [[País Basc]] (on se'l coneix com a Ttun-Ttun). Normalment està afinat en la [[Tònica (música)|tònica]] i la [[dominant]]; la seva funció és marcar el ritme bo i reforçant la tonalitat. Per això sovint de l'anomena ''tambor de cordes'' malgrat que no sigui realment un [[tambor]].
Finalment, també cal parlar de l'anomenat [[saltiri d'arc]], un instrument de corda en forma de saltiri triangular que es toca fregant les cordes amb un arc i que va ser inventat al {{segle|XX}}.
Línia 88:
* B. Kenyon de Pascual: ‘Los salterios españoles del siglo XVIII’, RdMc, viii/2 (1985), 303–21
* Michels, U. Atlas de música, II. Alianza Editorial, Madrid, 1992.
*{{Ref-llibre|cognom=Vergara|nom=Ángel|títol=La música tradicional en el Aragón|url=https://www.iea.es/documents/449827/510300/La+m%C3%BAsica+tradicional+en+el+Altoarag%C3%B3n.pdf/1827feb6-f1d8-6132-b60c-e3c1a51e225f?t=1565776140815|llengua=castellà|data=1987|editorial=Instituto de Estudios Altoaragoneses|lloc=Saragossa|col·lecció=Cosas nuestras}}
== Vegeu també ==
| |||