Teodor II Làscaris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais inseparables |
|||
Línia 22:
El moment successori va ser aprofitat pels [[Segon Imperi Búlgar|búlgars]], que van envair [[Tràcia]] guiats pel jove i inexpert [[Miquel Assèn]]. Teodor es va posar immediatament al capdavant d'un exèrcit i, inesperadament per un home que tenia preferència pels estudis, en va sortir reeixit amb una victòria. Durant una segona expedició el [[1256]], va aconseguir acordar un tractat de pau favorable a l'Imperi de Nicea i que potser fos la causa de la crisi de govern a [[Segon Imperi Búlgar|Bulgària]].
La victòria amb els búlgars va posar en alerta Miquel de l'[[Despotat de l'Epir|Epir]], el qual per assegurar la pau amb el seu veí, va proposar un matrimoni entre el seu fill Nicèfor i Maria, filla de Teodor. L'emperador de Nicea va acceptar demanant a canvi els territoris de [[Durrës|Durazzo]] i [[Sèrvia]]. El matrimoni es va dur a terme però el disgust de Miquel anava per dins i a la primavera del [[1257]] va fer revoltar aquests territoris sota un exèrcit guiat per l'historiador [[Giorgios Acropolita|Jordi Acropòlita]]. Teodor va enviar per la seva defensa el general [[Miquel
== Política interna ==
Teodor va afavorir els buròcrates de les classes mitjanes en lloc dels membres de les famílies aristocràtiques. Preferia envoltar-se dels qui havien estat els seus companys d'estudis i de persones que s'havien guanyat un lloc que dels que simplement l'havien heretat.{{sfn|Angold|1975|p=76}} Això va generar una considerable oposició per part de la noblesa cap a ell i cap al seu principal ministre, el [[gran domèstic]] Jordi Mouzalon. El conflicte va derivar en l'exili d'un dels membres de l'oposició, el qui més endavant seria emperador [[Miquel
En plena crisi de confiança, l'epilèpsia que patia va empitjorar i va morir el 16 d'agost del [[1258]].{{sfn|Failler|1980|p=20-23}} Atès que el seu fill [[Joan IV Ducas Làscaris]] encara era menor d'edat, la regència fou delegada a Jordi Mouzalon.
| |||