Diferència entre revisions de la pàgina «Edremit»

1 byte afegit ,  fa 2 mesos
m
Espais inseparables
(Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
m (Espais inseparables)
 
L'antiga ciutat d{{'}}'''Adramítium''' (en [[grec antic]] Ἀδραμύττιον, Ἀδραμύττειον, en [[llatí]] ''Adramyttium'' o ''Adramyteum'') que no correspon exactament a la moderna ciutat d'Edremit situada entre Ören i Karatash al veí districte de Burhaniye (al límit sud). Es localitzava a 4 km a l'oest de la vila de Burhaniye antiga Kemer i 13 km al sud del modern emplaçament. Segons [[Estrabó]], era a la via que anava de l'[[Hel·lespont]] a [[Pèrgam]]. Segons la tradició la va fundar Adramis, un germà del rei [[Cressus]] de [[Regne de Lídia|Lídia]], però posteriorment s'hi va instal·lar una colònia d'[[atenencs]], i el lloc es va convertir en un assentament grec. [[Tucídides]] parla també de que s'hi va instal·lar una colònia procedent de [[Delos]], quan [[Atenes]] va expulsar els habitants de l'illa cap a l'any [[422 aC]]. Amb la dinastia [[atàlida]], els reis de Pèrgam van situar-hi un port marítim que va ser important. La ciutat es menciona als ''[[Actes dels Apòstols]]''. Amb els romans era un ''Conventus Juridicus'' de la [[Àsia (província romana)|província d'Àsia]], un lloc on els habitants de la zona hi recorrien com a ciutat judicial. Al nou emplaçament hi va ser traslladada probablement ja al {{segle|II|s}} i no en temps dels [[Comnè]] com es va pensar molt de temps.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0064%3Aalphabetic+letter%3DA%3Aentry+group%3D3%3Aentry%3Dadramyttium-geo |consulta=18 de desembre de 2020 |títol=Adramyttium |obra=Dictionary of Greek and Roman Geography (1854)}}</ref>
 
Després del [[1071]] van començar els atacs turcs. El [[1093]] la ciutat va ser destruïda pel cap turcman [[Çaka Bey]] que tenia base a [[Esmirna]]. [[Aleix I Comnè]] en va ordenar la reconstrucció al general Filocales. [[Manuel I Comnè]] (1143-1180) la va fortificar. El [[1261]] [[Miquel  VIII Paleòleg]] va cedir Esmirna als genovesos i va afegir diversos privilegis a Adramítium. Després del [[1300]] una guarnició genovesa defensava la ciutat contra els turcs, fins que en els primers anys del segle va ser ocupada per l'emir de [[Karasi]]. A la tardor del 1334 la ''Sacra Liga'' va aconseguir una victòria naval destacada sobre les flotes dels [[Beilicats d'Anatòlia|beilics]] de la costa Anatòlia en aigües d'Edremit. Els territori dels Karasi-Oghlu van passar als otomans sota [[Orkhan]] en una data incerta, ja que l'historiador Ashikpashazade dona [[1335]] però probablement és un error i no va ser abans del [[1345]]. Va passar a ser un ''kada'' (districte) del sandjak de Karasi i sota la república un kada de la província de Balikesir. La població el [[1950]] era d'uns 12.500 habitants.<ref>{{ref-llibre |cognom=Grunebaum |nom=Gustave E. von (comp.) |títol=El islam. II: desde la caida de Constantinopla hasta nuestros días |pàgines=19-26 |lloc=Mèxic D.F. |editorial=Siglo XXI |any=2002 |isbn=9682300096}}</ref>
 
== Referències ==
1.681.443

modificacions