'''Al-Màlik al-Àfdal Abu-l-Hàssan Alí Nur-ad-Din ibn Salah-ad-Din''' —{{Lang-ar|الملك الأفدل أبو الحسن علي نور الدين بن صلاح الدين|tr=al-Malik al-Afdal Abū l-Ḥasan ʿAlī Nūr ad-Dīn Salāḥ ad-Dīn}}—, conegut com a '''Alal-Àfdal ibn Salah-ad-Din''' o '''Alal-Àfdal''' ([[el Caire]], [[1169]]/1170 - Sumaysat[[Samòsata]], [[1225]]) fou [[sultà]] [[aiúbida]] de [[Damasc]], fill del gran [[Saladí]].
== Fetes ==
El [[1187]], Alal-Àfdal va dirigir les forces aiúbides, uns set mil homes, contra [[Gerard de Ridefort]], el gran mestre dels [[templers]], a la [[batalla de Cresson]] ([[1 de maig]] de [[1187]]) en què els [[croats]] foren derrotats.
A la mort del seu pare el [[1993]] li va correspondre el feu de Damasc. El [[1196]], el seu germà [[Al-Aziz Uthman ibn Salah-ad-Din|Alal-Aziz]] d'Egipte el va atacar a Damasc amb el suport d'[[AlAdh-ZahirDhàhir ibn Salah al-ad-Din|Aladh-ZahirDhàhir]] d'[[Alep]]. Al-AdilÀdil de la d'[[Al-Alta Mesopotàmia|Jazira]] va fer de mediador i va donar suport inicialment a Alal-Àfdal però finalment es va decantar per Alal-Aziz. Al-Àfdal va perdre el govern de Damasc (que tenia nominalment subordinat a Al-Aziz) davant les forces dels seus germans i oncle, el 1196, i Alal-AdilÀdil va agafar personalment el govern de Síria amb Damasc però Alal-Aziz va tenir la direcció familiar.
Al-Aziz va morir el [[1198]] i les seves forces a Egipte es van dividir entre les que afavorien com a cap de família a Alal-Àfdal i les que afavorien a Alal-AdilÀdil. De moment fou proclamat Alal-Àfdal, i aquest va assetjar al seu oncle Adilal-Àdil a Damasc, però l'arribada de les forces d'Al-Adil des de [[Mesopotàmia]], dirigides pel seu fill Alal-KamilKàmil, li va permetre fer aixecar el setge i llavors va empaitar a Alal-Àfdal que va fugir cap a Egipte, el va derrotar i es va apoderar del govern d'Egipte, on fou proclamat soldà el 1200. Al-Àfdal va anar exiliat a Salkhad, al [[Hauran]].
