Adrar Tmar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Tipografia |
||
Línia 2:
L''''altiplà d{{'}}Adrar —'''en [[amazic]] '''ⴰⴷⵔⴰⵔ''', literalment ‘Muntanya’), conegut també com a '''Adrar Tmar''' per distingir-lo de les muntanyes [[Adrar des Ifoghas|Adrar]] de [[Mali]], és un conjunt d'[[Altiplà|altiplans]] del [[Sàhara]] que cobreix una superfície de 150.000 km² al nord de [[Mauritània]].
Fou poblat al [[neolític]] i la seva desertificació ha deixat les restes arqueològiques intactes entre les quals els cercles de pedra i l'antiga ciutat d'[[Azougui]]. Les seves depressions estan seguides per ''[[Uadi|ueds]]'' (rius generalment secs) o a les depressions tancades (anomenades ''[[grayr]]'') estan plenes de ''[[Sebkha|sebkhas]]'' (llacunes salades generalment seques excepte els períodes de pluja). L'altura màxima és el Dhar, de 830
La zona fou habitada pels [[Mauritània abans del domini àrab#Els bafours|bafour]]. Els portuguesos encara anomenaven aquestes muntanyes com «muntanyes de Bafor» en el {{segle|XVI|s}} però a partir del segle X hi havien entrat els [[lamtuna]] i el seu cap [[Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin|Abu-Bakr ibn Umar]] va conquerir Chinguetti i després efímerament [[Ghana]]; tres segles més tard els [[makil]], expulsats pels [[marínides]] del [[Marroc]], es van dirigir al sud i van sotmetre a les tribus amazigues; el moviment marabut del [[segle XV]] també va contribuir a difondre l'àrab; en aquesta època es va establir la jerarquia a la societat; a dalt els guerrers o ''[[hàssan (guerrer)|hasan]]'', després els marabut o ''[[zuaya]]'' i finalment els tributaris o ''[[zenaga]]'', i sota de tot els esclaus (''bafour'', negres, mestissos) coneguts com a ''[[haratin]]''.
| |||