Història de la ciència-ficció: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Secció 2000 |
Còmic postguerra |
||
Línia 245:
=== 1940-1950: Trencament i lenta recuperació ===
Malaurdament, just quan el segell de ciència ficció es consolidava als Estats Units per definir un nou gènere nascut amb la nova societat tecno-científica del segle XX, la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-1939) va destruir el moviment creat en la ficció catalana al voltant del gènere de Fantastika. Molts dels autors actius abans de la guerra es van veure obligats a exiliar-se i es va destruir la memòria popular de la producció de ciència ficció, la qual va esdevenir subversiva. Un osasi dins la penuria del moment suposa l'aparició de dibuxants de còmic de comuniquen mons imaginaris i el que es coneix com a tecnologia percebuda que van tenir un èxit rellevant. [[Boixcar|Boixar]] (1917-1960), pseudònim de Guillermo Sánchez Boix, va ser un dels grans mestres del dibuix i del guió com a [[Còmic bèl·lic|còmics bèl·lics]],i en sèries com [[El Mundo futuro|''El Mundo futuro'']] o [[Hazañas Bélicas]].<ref>{{Ref-web|títol=CCT-2009-01-27-Conferència: Tecnologia albirada a les col·leccions de ciència ficció de la postguerra|url=https://upcommons.upc.edu/handle/2099.2/1317|data=2009-01-27|consulta=2021-05-01|nom=Jordi|cognom=Ojeda Rodríguez|nom2=Francesc|cognom2=Solé Parellada}}</ref> [[Tomás Marco Nadal]] també va ser un dibuixant que va treballar a l'estranger amb sèries com ''El aventurero del espacio'' i, mes tard, amb ''[[El Capitán Trueno|El capitan Trueno]]'' amb editorial Bruguera.<ref>{{Ref-llibre|títol=De la historieta y su uso, 1873-2000: J-Z|url=https://books.google.es/books?id=1KsYAQAAIAAJ&dq=Atlas+espa%C3%B1ol+de+la+cultura+popular:+De+la+historieta+y+su+uso+1873-2000,&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjLz8OY6KjwAhX76eAKHSyWBooQ6AEwAXoECAAQAg|editorial=Ediciones Sinsentido|data=2000|isbn=978-84-89384-25-5|llengua=es|nom=Jesús|cognom=Cuadrado|pàgines=779}}</ref>
Només a partir del 1953, catorze anys després del final de la guerra, es van poder publicar volums de contes fantàstics de tres autors significatius anteriors: Manuel de Pedrolo, [[Antoni Ribera i Jordà|Antoni Ribera]] (1920-2001) i [[Joan Perucho i Gutiérrez|Joan Perucho]] (1920-2003) que aviat es convertirien en autors destacats. Amb la tècnica de [[H. P. Lovecraft|Lovecraft]], [[Joan Perucho i Gutiérrez|Joan Perucho]] va incorporar elements del gòtic i la fantasia en llibres com ''[[Llibre de cavalleries|El llibre de cavalleries]]'' (1957) i ''[[Les històries naturals]]'' (1960).<ref>{{Ref-web|títol=Any Joan Perucho|url=http://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anyjoanperucho/inici/|consulta=2021-05-01|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> [[Pere Calders i Rossinyol|Pere Calders]] (1912-1994), exiliat a Mèxic, va publicar ''L'espiral'' (1956), una història d'anticipació dirigida contra la cursa d'armaments. ''Demà, a les tres de la matinada'' (1959), narrava una [[Exploració de la Lluna|expedició a la Lluna]].
| |||