Història de la ciència-ficció: diferència entre les revisions

La ciència ficció va entrar en el domini de la llengua catalana a finals del [[segle XIX]]. Alguns títols destacats d’aquell període son els relats breus ''La darrera paraula de la ciència'' (1875), una paròdia del [[Frankenstein o el Prometeu modern|Frankenstein]] de [[Mary Shelley]] de [[Joan Sardà i Lloret|Joan Sardà Lloret]]. També ''El moviment continu (''1878) d'[[Antoni Careta i Vidal|Antoni Careta Vidal]], sàtira de la recerca de la màquina de moviment perpetu. I ''El radiòmetre'' (1880) de [[Joaquim Bartrina]] i [[Narcís Oller i Moragas|Narcís Oller]], sobre els perills de transgredir certs principis científics. La primera traducció d'[[Edgar Allan Poe]] i [[Bret Harte (escriptor)|Bret Harte]], es va titular ''Noveletas escullidas de Edgart Poe y Bret Harte'' (1879), que incloïa ''L'home girafa,'' ''Lo gat negre,'' i el breu assaig génessis del poema ''Lo corb''. Algunes obres escèniques influïdes per [[Jules Verne]], com ''De la terra al sol'' (1879) de [[Narcís Campmany i Pahissa|Narcís Campmany]] i [[Joan Molas i Casas|Joan Molas]];. ''Quinze dies a la lluna'' (1890) de [[Juli Francesc Guibernau|Juli Francesc Guibernau i Planas]] (conegut com C Gumà); i ''L'any 13.000'' (1893) de [[Miquel Figuerola i Aldrofeu|Miquel Figuerola Aldrofeu]] també van arribar a ser força populars.