No obstant això, no és fins a la dècada dels 60 quan es desenvolupa la capacitat real de detectar aquest tipus d'emissions.
El telescopi pioner va ser el telescopi de 10 metres de l'[[Observatori Fred Lawrence Whipple|Observatori Whipple]] que va detectar per primera vegada una font de raigs gamma (la [[Nebulosa del Cranc]]) que va ser identificat com un dels objectes celestes més brillants en [[raigs gamma]] el [[1967]].<ref>R. C. Haymes, D. V. Ellis, G. J. Fishman, J. D. Kurfess, W. H. Tucker: [http://adsabs.harvard.edu/cgi-bin/nph-bib_query?bibcode=1968ApJ...151L...9H "Observation of Gamma Radiation from the Crab Nebula"], ''Astrophysical Journal'', vol. 151, p. L9, gener de [[1968]].</ref> en aquest nivell d'energia. Actualment (2009), gairebé un centenar de fonts han estat identificades utilitzant aquesta tècnica. Els observatoris més importants són el projecte dels Estats Units [[VERITAS]] i els projectes europeus [[HESS]] i [[telescopi MAGIC|MAGIC]].