Absolutisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.28.79.162. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Línia 1:
L{{'}}'''absolutisme''' fou una [[filosofia política]] característica de l'[[Europa]] d'[[edat moderna|època moderna]], que propugnava que la [[monarquia]] havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de [[govern]] com a '''[[monarquia absoluta]]'''.
 
Intel·lectualment aquest pensament el van formalitzar com a tal diversos filòsofs durant el {{segle|XVI}} i XVII. Un dels primers fou [[Jean Bodin]] (1530-1596),<ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; p. 3</ref> que proposava una monarquia sense limitacions jurídiques (però sí les religioses) a qui tots els súbdits havien de retre obediència (però admetia que aquest sistema podia degenerar en una tirania). El teòric més important per definir l'absolutisme fou l'anglès [[Thomas Hobbes]] (1588-1679).<ref name="Diccionari"/> Ell considerava que els humans en estat natural són dolents i lluiten entre ells per sobreposar-se els uns damunt dels altres; per això considerava necessari que renunciessin a la seva llibertat en favor d'un ens sobirà omnipotent que vetllés pel benestar general. Finalment, l'influent clergue [[Jacques-Benigne Bossuet|Bossuet]] (1627-1704)<ref name="Diccionari"/> va aportar la teoria de l'origen diví de la monarquia francesa durant l'enfrontament que aquesta mantenia amb el [[Papa de Roma]] sobre qui devia obediència a qui, teoria que després van reivindicar totes les monarquies (i posteriorment algunes dictadures, admiradores de l'absolutisme). Alguns pensadors sostenien que, com que el [[rei]] és escollit per [[Déu]], el monarca ha de tenir en l'exercici de les seves funcions els mateixos límits que la divinitat, és a dir, cap.
 
Tot i que l'absolutisme teòric no va imposar-se plenament, les monarquies van utilitzar els seus diversos arguments i les necessitats creades per les guerres continuades de l'època moderna per reforçar la seva capacitat de mobilització i concentració de recursos militars, fiscals i burocràtics.<ref name="Diccionari"/> Paral·lelament els corrents jurídics admiradors del [[dret romà]] justificaren també la monarquia absoluta en nom del dret públic, en contraposició dels vells drets feudals privats.<ref name="Diccionari"/>
 
L'oració "''Tot pelper al poble, però sense el poble''" fou el lema que adoptaren els intel·lectuals partidaris de la monarquia absoluta que creien sincerament en un bon govern incontestable que apliqués les mesures més convenients pel bé general, però sense que la societat tingués drets polítics per evitar les lluites entre grups. Aquest corrent de pensament s'anomenava [[despotisme il·lustrat]].
 
L'absolutisme -un dels pals de paller de la societat d'[[antic règim]]- donà nom al concepte de '''[[Monarquia absoluta]] (o autoritària)''' que va ser la forma de govern característica de les monarquies europees dels segles {{Romanes|XVI}}, [[segle XVII|XVII]] i {{Romanes|XVIII}}. Els trets característics i fonamentals de tota monarquia absoluta són dos: