Idealisme: diferència entre les revisions

El filòsof alemany del {{segle|XVIII}} [[Immanuel Kant]] formulà "l'[[idealisme transcendental]]" que serà clau per al posterior gran corrent de l'anomenat "idealisme alemany" ([[Fichte]], [[Hegel]], [[Schelling]]).<ref>{{format ref}} http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/BreuHistoriaFilosofia.pdf {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20091222124150/http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/BreuHistoriaFilosofia.pdf |date=2009-12-22 }}</ref> A partir de la seva anàlisi crítica sobre els límits del coneixement assequible per a l'ésser humà, Kant sosté que tot el que es pot saber de les coses és la forma en què es manifesta la seva experiència, no hi ha manera d'esbrinar el que són en essència o en si mateixes. Tanmateix, també considerava que els principis bàsics de la ciència es basen en l'estructura de la ment més que en el món extern.

* Roberto Augusto, [http://www.iecat.net/pperiodiques/openlink.asp?URL=ShowArticleFile.asp?FileID={BFC47F34-7221-46F5-A5A8-2E0658198B39}&FileType=application/pdf «La crítica de Schelling a l'idealisme i a la filosofia de Hegel: la distinció entre filosofia positiva i filosofia negativa»] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20160303231300/http://www.iecat.net/pperiodiques/openlink.asp?URL=ShowArticleFile.asp%3FFileID%3D%7BBFC47F34-7221-46F5-A5A8-2E0658198B39%7D&FileType=application%2Fpdf |date=2016-03-03 }}, a: Turró, Salvi (ed.), Fonamentació i facticitat en l'idealisme alemany i la fenomenologia, Societat Catalana de Filosofia, Barcelona, 2006, pp. 75-82.