Història de la ciència-ficció: diferència entre les revisions

La literatura catalana compta amb una llarga tradició en el gènere de ciència ficció que és fruit de la pròpia evolució de la literatura catalana a finals del XIX amb les moviments del Romanticisme i la Renaixença i l'impacte de les pràctiques literàries que arriven de l'exterior, particularment de França.<ref>{{Ref-web|títol=Culture : Catalan SF|url=http://www.sf-encyclopedia.com/entry/catalan_sf|consulta=2021-05-02|editor=: SFE : Science Fiction Encyclopedia}}</ref> Autors d’escriptors catalans han arribat a la categoria d’obres mestres del gènere. Antoni Munné-Jordà ha estat un investigador i promotor del gènere i va prepar el 2006 la primera ''Bibliografia catalana de ciència-ficció i fantasia, 1873-1973'' <ref>{{Ref-publicació|article=Els orígens de la ciència-ficció en la literatura catalana 1875-1953|url=http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/102668|data=2016-09|nom=Sergi|cognom=Pasqual Salines|publicació=Treballs Finals de Grau (TFG) - Filologia Catalana,|pàgines=18}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.sccff.cat/wp-content/documents/bibliocf1873-1973_20160417.pdf|títol=Bibliografia catalana de ciència-ficció i fantasia, 1873-1973|consulta=02/05/2021|editor=Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia|data=2016|nom=Antoni|cognom=Munné-Jordà}}</ref> Entres les mes rellevants destaquen les ''[[Cròniques de la veritat oculta]]'' (1954) de [[Pere Calders i Rossinyol|Pere Calders;]] ''[[Les històries naturals|Les Històries naturals]]'' de [[Joan Perucho i Gutiérrez|Joan Perucho]]; i ''[[Mecanoscrit del segon origen]]'' (1974) de [[Manuel de Pedrolo]].<ref>{{Ref-publicació|article=Buscant la Mary Shelley catalana|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3736374|publicació=Quadern de les idees, les arts i les lletres|data=2011|issn=1695-9396|pàgines=29|exemplar=181|nom=Inés|cognom=Ivorra}}</ref>

Només a partir del 1953, catorze anys després del final de la guerra, es van poder publicar volums de contes fantàstics de tres autors significatius anteriors: Manuel de Pedrolo, [[Antoni Ribera i Jordà|Antoni Ribera]] (1920-2001) i [[Joan Perucho i Gutiérrez|Joan Perucho]] (1920-2003) que aviat es convertirien en autors destacats. Amb la tècnica de [[H. P. Lovecraft|Lovecraft]], [[Joan Perucho i Gutiérrez|Joan Perucho]] va incorporar elements del gòtic i la fantasia en llibres com ''[[Llibre de cavalleries|El llibre de cavalleries]]'' (1957) i ''[[Les històries naturals]]'' (1960).<ref>{{Ref-web|títol=Any Joan Perucho|url=http://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anyjoanperucho/inici/|consulta=2021-05-01|llengua=ca|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Joan Perucho i la literatura fantàstica|url=https://books.google.es/books?id=Y32-DwAAQBAJ&dq=joan+perucho+i+la+literatura+fantastica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=Grup 62|data=2020-01-22|isbn=978-84-17879-28-0|llengua=es|nom=Julià|cognom=Guillamón Mota}}</ref> [[Pere Calders i Rossinyol|Pere Calders]] (1912-1994), exiliat a Mèxic, va publicar ''L'espiral'' (1956), una història d'anticipació dirigida contra la cursa d'armaments. ''Demà, a les tres de la matinada'' (1959), narrava una [[Exploració de la Lluna|expedició a la Lluna]].

La dècada de 1970 va generar un imporant grup d'escriptors de ciència-ficció en català. Així trobem escriptors com [[Aurora Bertrana i Salazar|Aurora Bertrana]] (1892-1974) amb ''La ciutat dels joves'' (1971), una utopia futurista. Les novel·les de [[Llorenç Villalonga i Pons]] (1897-1980) ''Introducció a l'ombra'' (1972), sobre dimensions desconegudes. ''Andrea Víctrix'' (1974), una [[distopia]] imitant [[Un món feliç|Brave New World]]. També la distopia mediàtica de ''L'enquesta del Canal 4'' (1973) d'[[Avel·lí Artís-Gener]] (1912-2000); ó ''Àngela i els vuit mil policies'' (1974) de [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés|Maria-Aurèlia Capmany]] (1918-1991), utopia inspirada en l'activista política [[Angela Davis]] (1944-). [[Anna Murià i Romaní|Anna Murià]] (1904-2002) amb ''La finestra de gel'' (1974) ens introduirià a la [[Criogènia|criogènesi]]. [[Pere Verdaguer i Juanola|Pere Verdaguer]] amb ''La vedellada de Mister Bigmoney'' (1975, i ''Trajecte final'' (1975) de [[Manuel de Pedrolo]] son exemples d'un grup destacat d'escriptors catalans de ciència ficció que introdueixen definitvament la narrativa contemporània a Catalunya.<ref>{{Ref-publicació|article=Manuel de Pedrolo, introductor a Catalunya de la narrativa nord-americana contemporània|url=https://ddd.uab.cat/record/18552|publicació=Quaderns : revista de traducció|data=2007|issn=2014-9735|pàgines=39–48|nom=Francesc|cognom=Parcerisas}}</ref> El seu ''[[Mecanoscrit del segon origen]]'' del (1974) ha esedevingut l'obra de ciència-ficció amb major projecció nacional i internacional.<ref>{{Ref-publicació|article=Mecanoscrit Escritadel persegon origen de [[Manuel de Pedrolo: iuna Molina|Manuelnova interpretació del mite de Pedrolo]]recomençament|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7760865|publicació=Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans|data=1988|issn=2199-7276|pàgines=73–79|exemplar=1|nom=Matilde|cognom=Bensoussan}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Mecanoscrit del segon origen|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7739077|publicació=Hélice|data=2007|issn=1887-2905|pàgines=34–36|exemplar=5|nom=Álex|cognom=Vidal}}</ref> ensEns explica la relació de dos joves l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys, respectivament, que viuen en un poble de [[Catalunya]] anomenat Benaura. Esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns [[Vida extraterrestre|alienígenes]] eliminin pràcticament tota la humanitat. En Dídac és atacat per uns nois del poble perquè és negre. Quan el Didac cau a l'aigua, i l'Alba s'hi llança per a salvar-lo. Llavors apareixen uns [[Objecte volador no identificat|plats voladors]] que ho destrueixen tot, però ells se salvaran perquè són dins l'aigua i començaran una nova vida. L'obra va tenir un gran èxit de públic, sobretot en l'àmbit juvenil L'obra es divideix en sis capítols, els quals els cinc primers s'anomenen Quaderns i el breu darrer es titula «''És l'Alba la mare de la humanitat actual?''». [[TV3]] la va portar a la televisió en format sèrie el 1985 amb el nom ''[[Mecanoscrit del segon origen (sèrie)|Mecanoscrit del segon origen]]'' sota la direcció de [[Ricard Reguant i Molinos]].<ref>Botella, Miquel «[https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001572695&page=39 Diumenge vinent comença a TV3 «Mecanoscrit del segon origen]»». ''[[Avui]]'', 26-12-1985, p. 39.</ref> El 2015 [[Bigas Luna]] i [[Carles Porta i Gaset|Carles Porta]] la van portar al cinema com a [[Segon origen|''Segón Origen'']].<ref>{{Ref-publicació|article=Introduction. "Typescript of the Second Origin": Paradoxes of Catalan Literature|url=https://scholarcommons.usf.edu/alambique/vol4/iss2/2|publicació=Alambique. Revista académica de ciencia ficción y fantasía / Jornal acadêmico de ficção científica e fantasía|data=2017-05-31|issn=2167-6577|volum=4|exemplar=2|doi=10.5038/2167-6577.4.2.1|nom=Sara|cognom=Martín}}</ref> A les acaballes d'aquesta dècada [[Montserrat Julió i Nonell|Montserrat Julió]] (1929-) escriurà ''Memòries d’un futur bàrbar'' (1975) que serà una mostra mes d'aquest grup exitòs dels setanta.

El català va anar aixecant la seva prohibició en els anys posteriors a la [[Francisco Franco Bahamonde|mort de Franco]] el 1975, coincidint amb l'arribada de la democràcia a Espanya en el període conegut com a [[Transició democràtica espanyola|Transició]]. Pedrolo va aportar nous objectius amb les novel·les ''Aquesta matinada i potser per sempre'' (1980) i ''Successimultani'' (1981), sobre [[Univers paral·lel|universos paral·lels]] i [[Viatge en el temps|viatges en el temps]]. [[Pere Verdaguer i Juanola|Pere Verdaguer]] va publicar ''Nadina bis'' (1982), ''L'altra'' (1983) i ''Quaranta-sis quilos d'aigua'' 1983) , abandona la certesa de la ciència clàssica a imitació dels axiomes de les matemàtiques modernes. Per la seva banda, [[Joaquim Carbó i Masllorens|Joaquim Carbó]] (1932-) va publicar l’apocalíptic ''Calidoscopi de l’aigua i del sol'' (1979).<ref>{{Ref-publicació|article=La narrativa infantil y juvenil escrita en catalán y euskera (1975-1990): caracterización, convergencias y divergencias|url=https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/70140|data=2020-12-15|issn=1130-0531|doi=10.5209/dida.71781|nom=Moisés|cognom=Selfa Sastre|nom2=José Manuel|cognom2=López Gaseni|publicació=Didáctica. Lengua y Literatura|pàgines=17-19}}</ref>

Els escriptors catalans més joves de la següent generació es van implicar en la popularització de la ciència-ficció mitjançant [[Antologia|antologies]] com ''Lovecraft, Lovecraft!'' (ant 1981) i esforços individuals com la col·lecció de contes breus que subverteixen el gènere ''Qualsevol-cosa-ficció'' (coll 1976) de [[Josep Albanell i Tortades|Josep Albanell]] (1945-), o la novel·la ''Grafèmia'' (1982) de [[Margarida Aritzeta i Abad|Margarida Aritzeta]] (1953-) sobre l'obstrucció de l'escriptura. El public juvenil va poder gaudir d'obres com ''La Principal del Poble Moll any 2590'' (1981) de [[Maria Dolors Alibés i Riera|M Dolors Alibés i Riera]] (1941-2009), sobre viatges en el temps; i ''El secret del doctor Givert'' (1981) d'[[Agustí Alcoberro i Pericay|Agustí Alcoberro]] (1958-), sobre robòtica. [[Josep Maria Benet i Jornet|Josep M Benet i Jornet]] (1940-) amb ''Taller de fantasia'', i ''Helena a l'illa del baró Zodíac'' (1977) sobre un metge boig, i ''La nau'' (1977), sobre el grup de la generació starship son una mostra eixtosa de la ciència-ficció adaptada al teatre. Altres obres destacades van ser ''L'abominable home de la Neus'' de [[Josep Maria González Cúber]] (1976), que tracta de trasplantaments de cervell, i les obres col·lectives de la companyia de teatre d'avantguarda [[Els Joglars]]: ''M-7 Catalònia'' (1978), ''Laetius'' (1980) i ''Olimpic Man Movement'' (1981).<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gregori Soldevilla|nom=Carmen|títol=Homenatge a César Simón: Quaderns de Filologia de la Universitat de València|url=https://books.google.es/books?id=sFFXCJQG_IAC&dq=ciencia+ficcio+ferran+canyameres&lr=&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|data=2000|editorial=Universitat de València|pàgines=296-297|isbn=9788437044408|capítol=El fantàstic en la litertura catalana}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Literatura catalana dels anys vuitanta|url=https://books.google.es/books?id=hP_jAAAAMAAJ&q=literatura+catalana+dels+anys+vuitanta&dq=literatura+catalana+dels+anys+vuitanta&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi10PieravwAhURmRQKHRcHC3oQ6AEwAHoECAIQAg|editorial=Edicions 62|data=1991|isbn=978-84-297-3286-3|llengua=ca|nom=Àlex|cognom=Broch|pàgines=53}}</ref>

[[Rosa Fabregat i Armengol]] (1933-) va publicar una novel·la indispensable sobre la reproducció artificial, ''Embrió humà ultracongelat núm. F-77'' (1984), seguida de ''Pel camí de l'arbre de la vida'' (1985).<ref>{{Ref-publicació|article=La ficció: una eina per reflexionar sobre l’ètica científica,|url=https://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/376425|publicació=Aiguadolç, L'|data=2019|issn=2386-7388|pàgines=36|exemplar=48|llengua=ca|nom=Xavier|cognom=Duran Escribà}}</ref> [[Montserrat Galícia i Gorritz|Montserrat Galicía]], especialitzada en literatura juvenil per adults va començar la seva carrera amb l’aventura espacial ''PH1A Copèrnic'' (1984). En el mateix sentit, [[Xavier Borràs Calvo|Xavier Borràs]] (1956-) cultivaba el mateix públic amb ''Manduca atòmica'' (1984). L’any següent es va publicar una col·lecció essencial de contes: ''Essa efa''  (coll 1985), i la primera antologia que analitzava la ciència-ficció en català: ''Narracions de ciència ficció'' editada per [[Antoni Munné-Jordà]] (1948-).

A finals dels anys vuitanta i noranta es van superposar dues generacions. Autors literaris sèniors com Pere Calders, Avel·lí Artís-Gener i Joan Perucho continuaven en actiu. [[Antoni Ribera i Jordà|Antoni Ribera]] va publicar, entre d'altres, ''El dia dels mutants'' (1992); [[Sebastià Estradé i Rodoreda|Sebastià Estradé]] va escriure ''A l'espai no hi volem guerra'' (1993) i ''Quan tornis, porta una mica de pluja'' (1996), mentre que [[Pere Verdaguer i Juanola|Pere Verdaguer]] escriu ''Àxon'' (1985), ''La dent de coral'' (1985), ''La gosseta de Sírius'' (1986) i l' ''Arc de Sant Martí'' (1992). Membres de la generació anteror van publicar nous treballs, com ''L’implacable naufragi de la pols'' (1987) de Josep Albanell, ''Barcelona 2080'' (1989) i ''El parc del terror'' (1996) de [[Víctor Mora i Pujadas|Víctor Mora]]. Entre els autors més joves, [[Ricard de la Casa Pérez]] (1954-) publica ''Més enllà de l’equació QWR'' (1992) i ''Sota problema'' (1996); [[Xavier Duran i Escribà|Xavier Duran]] escriu ''Traficant d'idees''  (1994) i [[Jordi Solé i Camardons]] (1959-), ''Els silencis d'Eslet'' (1996). La jove literatura catalana de ciència ficció va continuar expandint-se amb ''Robòtia'' (1985) i ''L'esquelet de la balena'' (1986) de David Cirici i Alomar (1954), ''Lior'' (1995) de [[Núria Pradas i Andreu|Núria Pradas]] (1954-) i la trilogia de [[Montserrat Canela i Garayoa|Montserrat Canela]] ''Deserts asteroidals'' (1997-1999).Alhora cal destacar la significativa aportacíó d'escriptors de gènere fantàstic al País Vaencià.<ref>{{Ref-publicació|article=La narrativa fantàstica (o de fantasia) al País Valencià,|url=https://www.raco.cat/index.php/Aiguadolc/article/view/376428|publicació=Aiguadolç, L'|data=2019|issn=2386-7388|pàgines=61–76|exemplar=48|llengua=ca|nom=Josep Antoni|cognom=Fluixà}}</ref>

L’any 2000 va generar un impuls renovat per la ciència-ficció en català amb els inicis de la sèrie ''Ciència-ficció'' publicada per [[Pagès Editors]] i dirigida per també per Munné-Jordà.<ref name=":1" /> El 2002, l'enorme popular [[La pell freda|''La pell freda'']] (2002) d'[[Albert Sánchez Piñol]] (1965-) va pormoure novament la ciència-ficcio catalana a nivell internacional, després del ''Mecanoscri''t. L’antologia de [[Víctor Martínez-Gil|Víctor Martínez Gil]] ''Els altres mons de la literatura catalana'' (2004) portarà el fantàstic català a un ampli públic lector.<ref>{{Ref-web|títol=ELS ALTRES MONS DE LA LITERATURA CATALANA (2005) - Víctor Martínez-Gil|url=https://elbiblionauta.com/ca/2014/03/30/els-altres-mons-de-la-literatura-catalana/|data=2014-03-30|consulta=2021-05-01|llengua=ca|editor=Elbiblionauta.com|nom=Daniel|cognom=Genís}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Actualitat de la ciència-ficció catalana|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7570378|publicació=Quadern de les idees, les arts i les lletres|data=2019|issn=1695-9396|pàgines=5|exemplar=209|nom=A.|cognom=Munné-Jordà}}</ref>