Plini el Vell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 5:
== Dades biogràfiques ==
Plini el Vell va néixer a Novum Comum (l'actual [[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]]), ciutat situada a l'extrem sud del [[Llac de Como|Lacus Larius]] (avui llac de Como), a la regió de la [[Gàl·lia Transpadana]], l'actual [[Llombardia]].<ref>Les dades aportades sobre Gai Plini Segon (Plini el Vell) s'extreuen de la biografia que [[Suetoni]] havia afegit a la seva obra “De Viris Illustribus” i també de les cartes del seu nebot, Gai Plini Cecili Segon (Plini el Jove).
Als 12 anys, va a Roma per tal de millorar la seva instrucció. Durant aquest temps visità [[Òstia]], ja que en descrigué les obres i la construcció del port. Ben aviat, inicià intimitat i amistat amb [[Pomponi Segon]]; així, tot i la seva joventut, la seva vida social ja estava consolidada.<ref name="OLIVAR">OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.
Durant la seva adolescència, estudià gramàtica i retòrica, però cada vegada s'interessava més per l'observació i la recerca científica, que ja no abandonaria mai. Se sap que rebé lliçons del gramàtic Apió, del botànic i metge [[Antoni Càstor]], i del metge i poeta [[Damòcrates]].<ref name="OLIVAR"/>
Línia 35:
== Obra ==
=== Obra no conservada ===
Va ser autor d'una obra molt extensa, no sempre conservada, que coneixem per mitjà de la relació que aporta el seu nebot Plini el Jove (en la seva carta 5 del llibre III).<ref>{{Ref-web|url= https://www.um.es/jano/plinio/archivos/03.pdf|títol=Plinio el Joven. Cartas| consulta=gener de 2019|llengua=castellà| editor=Carmen Guzmán Arias-Miguel E. Pérez Molina|data=2004}}</ref> Els anys més pròspers de la seva tasca literària se situen en el moment en què treballava per a Vespasià, i és el moment en què escriu la ''Història Natural''. De tota manera, va escriure al llarg de tota la vida.<ref name=:0/>
La primera obra que degué redactar és ''De iaculatione equestri'' ('Sobre el maneig de la llança a cavall'), escrita quan era prefecte de cavalleria i està dedicada a la pràctica eqüestre i les tècniques de combat a cavall. La seva estada a Germània també va ser molt productiva: ''De vita Pomponi Secundi,'' dos volums de la biografia de Pomponi Segon, el general i poeta que tant havia protegit a Plini,<ref name="OLIVAR"/> i els ''Bellorum Germaniae,'' 20 volums sobre les Guerres de Germània.<ref name=:0/> ''Studiosus'' és un llarg tractat sobre retòrica destinat a la formació de l'orador. Durant l'època de l'emperador Neró, escriu els vuit llibres de ''De dubii sermonis,'' sobre gramàtica. Una altra obra important devia ser ''A fine Aufidii Bassi'', en trenta-un llibres, un tractat d'història que possiblement -no se sap del cert- començava amb la mort de Cèsar i arribava fins a la de Calígula.
=== ''Naturalis Historia'' ===
L'obra anomenada ''[[Naturalis Historia|Història natural]]'' és l'única que conservem de Plini el Vell.<ref name="OLIVAR"/> Es pot datar entorn de l'any 77 de la nostra era,<ref name="OLIVAR"/> dos anys abans de la seva mort. Plini la dividí en trenta-sis llibres, i, després de la seva mort, el seu nebot, Plini el Jove, completà i hi afegí un volum que havia quedat inacabat; es va col·locar en primer lloc com a llibre primer i inclou el sumari, les fonts i la dedicatòria. El conjunt de la ''Història natural'' és un estudi de caràcter enciclopèdic sobre els fenòmens naturals.
Comença amb la descripció de l'univers (llibre 2), seguida dels volums de geografia i etnografia (llibres 3-6). El llibre 7 està dedicat a l'estudi de l'ésser humà. Els llibres successius, del 8 fins al 19 tracten dels altres éssers vius, com els animals (8-11) i les plantes, els arbres i l'agricultura (12-19). Des del llibre 20 fins al 32, es parla de medicina i de les propietats o usos medicinals de plantes i animals, i finalment, els darrers llibres, del 33 al 37, tracten sobre éssers inanimats, com els metalls i la metal·lúrgia, el tractament de les pedres, i una història general de l'art antic, com a exemple de l'ús que l'ésser humà ha fet dels minerals. En aquest sentit se'l considera el tractat d'història de l'art més antic que ens ha arribat.<ref name=:0/>
Línia 57:
== Les fonts de Plini el Vell ==
En el prefaci el mateix Plini explica que recull prop de vint mil esdeveniments, extrets de més de dos mil llibres de cent autors diferents; tot i que el nombre d'autors consultats deu arribar al mig miler.<ref>{{Ref-web|url= http://dbe.rah.es/biografias/14197/plinio|títol=Plinio| consulta=gener de 2019|nom=Javier|cognom=Cabrero Piquero|llengua=castellà| editor=Real Academia de la Historia. Diccionario Biográfico Español}}</ref>
L'esperit d'investigador rigorós i metòdic de Plini el Vell és evident en el mètode emprat per consignar les seves fonts: un sistema de numeració que, en primer lloc, anuncia el volum de què es tracta i, a continuació, cita cada un dels escriptors que ha consultat i, en alguns casos, també especifica el tema que ha extret d'aquell autor per tal de descriure'l ell mateix a posteriori.
Línia 66:
Plini el Vell va dedicar-se durant tota la vida a l'observació, la lectura metòdica i la redacció d'extractes destinats a compilar el saber conegut fins aleshores. Així doncs, no exposa teories personals sobre cadascun dels aspectes de la realitat natural que descriu; més aviat dona a conèixer tot el que s'havia escrit abans que ell. Per aquest motiu, la seva obra permet accedir a erudició i documentació no conservada, que ell reporta. Per això va ser molt llegit i estudiat en els segles passats -Edat Mitjana i Renaixement, en especial- i continua essent imprescindible avui dia per a qualsevol indagació sobre l'antiguitat.
La seva obra tracta totes les ciències naturals. També la pintura, l'escultura i les obres humanes. Però de filosofia no n'hi ha. Tot i així, és possible observar en les seves actituds i comentaris un estoïcisme ja eclèctic.<ref name="OLIVAR"/>
En relació a les seves apreciacions sobre l'art, que tot sovint fa lliscar en esmentar les obres artístiques, Plini el Vell deixa veure que assumeix els cànons artístics de l'antiguitat, que eren caracteritzats en línies generals per una imitació de la naturalesa. També es mostra com un romà tradicional, en fer predominar el sentit de la utilitat quan emet judicis i valoracions sobre l'art. De vegades critica el luxe, on només hi veu un desig d'ostentació -i hi inclou les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref name=:0/> Per altra banda, totes les figures fetes en marbre per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostra un fidel admirador de les obres públiques, com ara els canals o els aqüeductes, ja que són d'utilitat.
== Edicions ==
La reproducció i difusió de la ''Història Natural'' ha estat objecte de gairebé dos-cents manuscrits, fins a l'arribada de la impremta. Aquestes només són algunes de les moltes edicions que s'han fet sobre la ''Història Natural'' de Plini el Vell:<ref name=:0/>
Línia 81:
* MAYHOFF, Karl, ''Historia Naturalis'', Leipzig: Teubner, 1875-1905
* DETLEFSEN, Detlef, Naturalis Historia, Berlin: Weidmann, 1866-1873
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
Linha 91 ⟶ 89:
{{Commonscat}}
* {{ref-llibre|cognom1=McHam|nom1=Sarah Blake|títol=Pliny and the artistic culture of the Italian Renaissance : the legacy of the Natural History|data=2013| editorial=Yale University Press|lloc=New Haven|isbn=9780300186031|pàgina=xiii, 450}}
* {{ref-llibre|cognom=Olivar|nom=Marçal|títol=Introducció. A: PLINI EL VELL, Història Natural, llibres I i II|url= https://books.google.cat/books?printsec=frontcover&id=nzwtNgEoyhMC#v=onepage&q&f=false|col·lecció=Escriptors llatins, 15|any=|data=1925| editorial=Fundació Bernat Metge|lloc=Barcelona|isbn=978-84-7225-921-8}}
* {{ref-llibre|cognom=
* {{ref-llibre|cognom=Plinio el Viejo| editor=Mª Esperanza Torrego|títol=Textos de historia del arte: Plinio|llengua=castellà|col·lecció=La Balsa de la Medusa, 13|any=1988| editorial=Visor|lloc=Madrid|pàgines=}}▼
* {{ref-llibre|cognom=
* {{Ref-llibre|cognom=Paniagua Aguilar|nom=David|títol=El panorama literario técnico-científico en Roma (siglos I-II d.c .): 'et docere et delectare'|url= https://books.google.cat/books?id=oRGyg-TFR8AC&pg=PA473&lpg=PA473&dq=Detlefsen,+D++Naturalis+Historia++Berlin+Weidmann+1873&source=bl&ots=uQEwic0zZu&sig=YqA_SBVlTz33POZDY04MlMmuAIs&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjB5fzG1-3fAhVBcBQKHVMiAu4Q6AEwAHoECAMQAQ#v=onepage&q=Detlefsen%2C%20D%20%20Naturalis%20Historia%20%20Berlin%20Weidmann%201873&f=false|llengua=castellà|data=2006| editorial=Universidad de Salamanca|lloc=Salamanca|pàgines=507|isbn=9788478004621}}▼
▲* {{ref-llibre|cognom=Plinio el Viejo|editor=Mª Esperanza Torrego|títol=Textos de historia del arte: Plinio|llengua=castellà|col·lecció=La Balsa de la Medusa, 13|any=1988|editorial=Visor|lloc=Madrid|pàgines=}}
▲* {{Ref-llibre|cognom=Paniagua Aguilar|nom=David|títol=El panorama literario técnico-científico en Roma (siglos I-II d.c .): 'et docere et delectare'|url=https://books.google.cat/books?id=oRGyg-TFR8AC&pg=PA473&lpg=PA473&dq=Detlefsen,+D++Naturalis+Historia++Berlin+Weidmann+1873&source=bl&ots=uQEwic0zZu&sig=YqA_SBVlTz33POZDY04MlMmuAIs&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjB5fzG1-3fAhVBcBQKHVMiAu4Q6AEwAHoECAMQAQ#v=onepage&q=Detlefsen%2C%20D%20%20Naturalis%20Historia%20%20Berlin%20Weidmann%201873&f=false|llengua=castellà|data=2006|editorial=Universidad de Salamanca|lloc=Salamanca|pàgines=507|isbn=9788478004621}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Plini El Vell}}<!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Geògrafs romans]]
[[Categoria:Persones de Como]]
| |||