Blasquisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 12:
Quan el [[1908]] Lerroux va crear el [[Partit Republicà Radical]], però, Blasco no el va secundar, i fundà el seu propi partit, el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista]] (PURA).<ref name=":0" /> Tanmateix, com a home inquiet que era, va perdre l'interès per la política activa i deixà el partit, cosa que provocà dins el partit una dura pugna pel poder que va guanyar [[Fèlix Azzati i Descalci]]. Aquest va mantenir el partit dins la mateixa ambigüitat ideològica, cosa que el va enfrontar amb el creixent [[anarcosindicalisme]]. Però no li va impedir mantenir el domini polític de l'ajuntament de València del 1901 al 1911, mercè a mitjans dubtosament legals, endemés d'aliar-se amb qui convingués en el moment polític adequat.
 
El moviment fou paral·lel i semblant al [[lerrouxisme]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Tusell|nom=Javier|títol=Historia de España en el siglo XX: 1. Del 98 a la proclamación de la República|url=https://books.google.cat/books?id=NnLaqKRPkOEC&pg=PT155&lpg=PT155&dq=blasquismo+lerrouxismo&source=bl&ots=sswt8_SvAW&sig=XxFniGHVGALkB8-hpbMk3uY6jU0&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiG5LHSy7rVAhUHOxoKHUSjB8MQ6AEINTAC#v=onepage&q=blasquismo%20lerrouxismo&f=false|llengua= castellà |data=2012-09-17|editorial=Penguin Random House Grupo Editorial España|isbn=9788430608553}}</ref><ref name=":1">{{Ref-llibre|títol=Les Langues néo-latines|url=https://books.google.es/books?hl=ca&id=7W5fAAAAMAAJ&dq=blasquismo+alicante&focus=searchwithinvolume&q=blasquismo|editorial=Société des langues néo-latines|data=1970|llengua=|pàgines=19-27}}</ref> però la força política es centrava la [[província de València]], amb grups homologables<ref>{{Ref-llibre|títol=La historia en el 95|url=https://books.google.es/books?hl=ca&id=p9nvAAAAMAAJ&dq=Fernando+Gasset+blasquismo&focus=searchwithinvolume&q=Fernando+Gasset|editorial=Marcial Pons|data=1996|isbn=978-84-87827-25-9|llengua=|nom=Enric Ucelay da|cognom=Cal|citació=Con el cambio de siglo ocupa su puesto el abogado Fernando Gasset . ... El modelo municipalista de Gasset , bastante parecido al blasquista aunque sin su pasión ni su influencia cultural , terminaría , igual que éste , desbordado por los ...}}</ref> a la resta del [[País Valencià|territori valencià]] que no s'hi integraren al [[Partit d'Unió Republicana Autonomista|PURA]]<ref>{{Ref-llibre|títol=De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975)|url=https://books.google.es/books?id=U2ZibZzE4IoC&pg=PA258&dq=PURA+CEDA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiN9K2hyavwAhUXD2MBHe_qDW0Q6AEwAXoECAAQAg#v=onepage&q=PURA%20CEDA&f=false|editorial=Universitat de València|data=2001|isbn=978-84-7030-855-0|llengua=es|nom=Paul|cognom=Preston|nom2=Ismael|cognom2=Saz}}</ref> per por a perdre esferes de poder.<ref name=":1" /> Un exemple fou el [[Partit Republicà Autònom de la Província de Castelló]], fundat a principis de la [[dècada del 1930]] pels republicans radicals,<ref name=":4">{{Ref-llibre|títol=Castelló al segle XX|url=https://books.google.es/books?id=JA94x4IFkq4C&pg=PA346&dq=Partido+Republicano+Aut%C3%B3nomo+Castell%C3%B3&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwjzk6iVzavwAhVy7eAKHchaCNEQ6AEwAHoECAAQAg#v=onepage&q=Partido%20Republicano%20Aut%C3%B3nomo%20Castell%C3%B3&f=false|editorial=Publicacions de la Universitat Jaume I|data=2006|isbn=978-84-8021-564-0|llengua=|nom=Rosa Monlleó|cognom=Peris|pàgines=346}}</ref> amb [[Fernando Gasset Lacasaña]] al capdavant, i amb el mateix estil populista.<ref>{{Ref-llibre|títol=Castelló al segle XX|urlname=https"://books.google.es/books?id=JA94x4IFkq4C&pg=PA297&dq=Republicano+Radical+Castell%C3%B3&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwics46YzKvwAhWOohQKHSWpCFwQ6AEwAHoECAEQAg#v=onepage&q=Republicano%20Radical%20Castell%C3%B3&f=false|editorial=Publicacions4" de la Universitat Jaume I|data=2006|isbn=978-84-8021-564-0|llengua=|nom=Rosa Monlleó|cognom=Peris|pàgines=297}}</ref>
 
La clau de l'èxit del blasquisme radicava en un discurs [[populisme|populista]] i [[anticlericalisme a Espanya|anticlerical]] capaç de mobilitzar a les masses. La seva ideologia difusa i ambigua es feia palesa en un discurs que, alhora que recolzava un cert reformisme social i un suport a l'[[obrerisme]] apolític, pretenia satisfer els interessos de la burgesia amb la seva política urbanística. Així mantenir una certa base interclassista amb gran capacitat de mobilització, en bona part també a les apel·lacions directes a la llibertat, el progrés, la ciència i l'educació.