Història d'Andorra: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Corregudes denominacions incorrectes
m Revertides les edicions de 136.238.2.50. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 3:
La '''història d'Andorra''' està marcada per la [[llegenda]] què atribuïx a l'emperador [[Carlemany]] la seua fundació. Segons una Carta pobla escrita per Carlemany, Andorra hauria esdevingut un Estat sobirà en compensació al fet que els andorrans l'ajudessen a fer fugir les tropes musulmanes dels [[Pirineus]]. Estudis recents han pogut afirmar que aquesta [[Carta pobla]] és falsa. Tot i així, fins al {{segle|XIX}} esdevé motiu per a l'[[Himne d'Andorra|himne andorrà]] parla d'aquest episodi.
 
El territori andorrà nasqué en realitat de la partició que es feren l'any 1278 el [[Comtat de Foix]] i el [[Bisbat d'Urgell]]. Després de baralles interminables que conjugaven política i religió, a més d'involucrar els reis francesos, aragonesoscatalanoaragonesos i la jerarquia catòlica, els dos protagonistes principals decidiren repartir-se de manera equitativa el territori actual andorrà mitjançant un [[Pariatge]]. Aquest contracte feudal és la clau que explica que hui Andorra siga un Estat independent.
 
El fet que el comtat de Foix decidisca canviar les seues ambicions, fa que amb el temps el títol de [[copríncep francès]] acabe en mans del rei o president de [[França]]. El fet que [[Isabel la Catòlica]] i Ferran d'[[Regne d'Aragó|Aragó-Catalunya]] poguessen nomenar el bisbe i copríncep d'Andorra, permet a la pràctica, deixar el seient a les mans de la [[Corona hispànica]]. Així tot al llarg dels anys aquests dos actors es fan la guerra física o moral en contra dels andorrans mateixos per intentar adquirir el territori andorrà. La pràctica de saber conjugar les dues figures fa que els andorrans adquirisquen autonomia.
 
L'[[autonomia]] és justament un pretext després de la derrota de Barcelona durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] per convèncer la monarquia hispànica i francesa que [[Andorra]] és un Estat independent en virtut dels [[pariatge]]s. [[Espanya]] i [[França]] accepten el tracte amb la intenció declarada de dividir el territori de parla catalana. [[França]] s'annexiona a les conversacions de pau de la [[Guerra dels Segadors]] a la [[Catalunya nord]]. Els andorrans es troben llavors en una situació complexa i no volen que un escenari com aquest torne a repetir-se amb Andorra.
Línia 89:
La [[catedral d'Urgell]] se situa al capdamunt de les jerarquies feudals mercès a les compravendes efectuades amb els comtes d'Urgell. És a dir, té un poder amb conseqüències que poden enutjar-lo en cas de no poder-les protegir. Primerament, els habitants d'Andorra comencen a contestar l'autoritat del bisbe per no ser imposats. El bisbe ha de signar dues [[Concòrdia|concòrdies]]. En segon lloc, les possessions són cobejades per cases feudals dels voltants. Per solucionar-ho, el bisbe decideix passar un tracte amb la família dels Caboet. Infeuda la família Caboet, és a dir, els cedeix una part de l'administració dels seus béns andorrans a canvi de protecció militar.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}{{sfn|Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996}}{{sfn|Guillamet Anton|2009}}{{sfn|Jordi Planellas|2013}}
 
L'any 1185 aquest pacte es gira en contra seva. L'única filla i hereva dels Caboet, Arnalda, es casa amb l'hereu del [[vescomtat de Castellbò]], Arnau. El bisbe d'Urgell no hi està d'acord perquè els Castellbò són [[catarisme|càtars]] i perquè volen el seu patrimoni. Però el casament se celebra igualment. És l'inici d'una guerra entre el bisbe i els Castellbò que durarà durant tota la resta de l'[[edat mitjana]]. Conflicte que es trasllada a la [[Comte de Foix|casa dels Foix]]. Els Castellbò decideixen no retre el vassallatge al qual estan obligats i troben, tots dos, bisbe i Castellbò, l'ocasió d'afrontar-se durant les [[Croades Albigeses|croades albigeses]]. Els Castellbò decideixen durant aquest conflicte casar-se amb els comtes de Foix. Els Foix també són càtars i, a més, volen posseir el tron de la corona d'Aragó-Catalunya. Les croades albigeses són l'ocasió ideal per començar l'expansió. El comte de Foix munta la ''lliga dels Barons'', que saqueja Andorra i la Seu d'Urgell. El rei aragonèscatalanoaragonès decideix protegir el bisbe d'Urgell. Però un cop acaben les croades el problema encara no s'ha resolt.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}{{sfn|Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996}}{{sfn|Guillamet Anton|2009}}{{sfn|Jordi Planellas|2013}}
 
És llavors quan el rei aragonèscatalanoaragonès decideix obligar les dues parts a fer la pau. El comte de Foix proposa un pariatge. Un [[pariatge]] era un document que concedia la propietat d'un territori a dos senyors de manera igualitària, posant fi als litigis que podien haver-hi. El comte de Foix estava acostumat a redactar-ne. El pariatge del 1278 és molt important per a la història d'Andorra per diversos motius. Primerament, estableix la pau i Andorra passa a ser possessió de dues parts de manera igualitària. En segon lloc, perquè estableix les relacions que han de tenir les dues parts entre si i amb els seus súbdits. És a dir, estableix que els habitants d'Andorra han de pagar un impost (la quèstia) als dos senyors anualment i per anys senars. Estableix com s'ha de fer justícia a Andorra. En tercer lloc, perquè estableix el sistema de [[coprincipat]]. És a dir, hi ha dos prínceps (el bisbe d'Urgell i el comte de Foix). Els dos han de demanar-se permís per fer qualsevol cosa l'un a l'altre, els dos tenen la mateixa autoritat i els dos manen sobre [[Andorra]]. Per últim, és important per a Andorra, ja que a partir d'aleshores es considera que Andorra és independent. És a dir, el sistema de coprincipat ha permès al llarg dels segles que el territori andorrà fos difícilment violable. Cap monarca, dictador o president aconseguirà posseir realment el territori andorrà perquè l'accés del coprincipat al tron de França imposa dues figures de pes que són difícils de desfer. Andorra es garanteix una autonomia amb què aconsegueix fer-se independent amb el ròssec del temps.{{sfn|Armengol Aleix|2009}}{{sfn|Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996}}{{sfn|Guillamet Anton|2009}}{{sfn|Jordi Planellas|2013}}
 
Això ens mostra que el pariatge pren un altre sentit i és això el que permet la independència andorrana: el pariatge està ratificat per les dues personalitats més altes del feudalisme, rei i papat. Però, poc després tornen les baralles entre el bisbe d'Urgell i el [[comte de Foix]]. Aquest cop perquè el comte ha decidit construir un castre (petit castell) a Sant Vicenç d'Enclar (Roc d'Enclar). El bisbe veu aquesta construcció com una ostentació i violació del pariatge. Primerament perquè no ha demanat permís per fer-ho, segon perquè és una declaració de guerra. Tornen les baralles i els saquejos de la ''lliga dels Barons''. L'any 1288 se signa un segon [[pariatge]] (o pareatge) i la pau s'aconsegueix definitivament, tot permetent que el sistema de coprincipat perduri fins als nostres dies. El segon pariatge ratifica l'anterior i prohibeix la construcció de castells a Andorra. Això fa que totes les construccions fossin enderrocades al país, raó per la qual Andorra no pot presumir de castells com sí que poden fer altres indrets (ex.: [[Castell dels Comtes de Foix|castell de Foix]]).{{sfn|Armengol Aleix|2009}}{{sfn|Govern d'Andorra, Ministeri d'Educació, Joventut i Esports|1996}}{{sfn|Guillamet Anton|2009}}{{sfn|Jordi Planellas|2013}}
Línia 101:
 
{{AP|art romànic andorrà}}
La cristianització es manifesta per tot arreu a l'Edat Mitjana. És possible que l'adoració cap a les verges vingui de l'Edat Mitjana i, especialment cap a la [[Verge de Meritxell]], patrona del país, la qual cosa evidencia la cristianització del país. L'art [[romànic]] és una altra mostra de la cristianització del territori nacional. Paral·lelament, el llatí és abandonat de mica en mica per ser substituït pel català. Andorra és considerada, juntament amb la Catalunya Vella, com l'embrió del [[català]]. Durant les expedicions de [[Jaume I]] de Catalunya, el català ateny la seva edat d'or, estenent-se a València, Mallorca i la Franja d'Aragó. D'altra banda, les condicions econòmiques a Andorra no devien ser fàcils. La població pateix desnutrició general degut a les intempèries típiques d'un territori muntanyenc. S'ha calculat que, a Andorra, vivien uns 1.700 a 2.300&nbsp;habitants a partir de les Concòrdies. A mesura que avança l'Edat Mitjana, l'agricultura i la ramaderia són complementades amb professions artesanals i amb la metal·lúrgia. Es construeixen fargues que adopten l'estil de farga catalana. Quant a mentalitats, la població està altament marcada per la concepció catòlica del món.<ref>{{Ref-web|url = http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|títol = Història de la Llengua Catalana|llengua = |consulta = 2014-05-17|arxiuurl = https://web.archive.org/web/20161015083551/http://www.cercat.com/lincaweb/htm/historia.html|arxiudata = 2016-10-15}}</ref> {{sfn|Armengol Aleix|2009}}{{sfn|Garcia|2011}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 48, 49,}}
{{VT|història de la llengua catalana}}
 
Línia 145:
Quan l'any 1641 les autoritats catalanes, presidides pel canonge de la [[Seu d'Urgell]], [[Pau Claris]], proclamen rei de Catalunya a [[Lluís XIII]], rei de França, el rei català, en realitat francès, també esdevé copríncep d'Andorra i s'uneixen els títols entre Catalunya, Andorra i França. Aquesta situació obliga [[Pau Duran]], bisbe d'Urgell i defensor de Castella, a deixar el bisbat i refugiar-se a Castella. Lluís XIII usurpa dels drets de Pau Duran. Les guerres van afectar severament l'economia del país. Però la situació va continuar així fins a la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) on Castella i França fan la pau, però Catalunya perd la Catalunya Nord que passa a mans franceses. Citacions del mateix rei permeten avui dia albirar que l'actitud del monarca francès sobre Andorra de mantenir-ne el pariatge tenia a veure amb la seva intenció de fer-se amb el territori català que en aquella època incloïa Andorra.
 
A la [[Guerra de Successió Espanyola]] els mateixos escenaris de la [[Guerra dels Segadors]] es reprodueixen. Els andorrans se senten catalans i donen suport als territoris de la corona d'Aragó-Catalunya. Això vol dir que col·laboraren en contra del regne de Castella. A les dues bandes, Catalunya i Andorra, se sabia perfectament quines podien ser les conseqüències d'una successió dinàstica en mans dels [[Borbons]]. Els andorrans simpatitzen doncs amb l'arxiduc Carles d'Àustria o Carles III.
 
Una de les primeres reaccions a la Guerra de Successió és intentar consolidar les institucions andorranes: comuns, parlament i coprincipat. És probablement per aquest motiu que comencen a delimitar-se les funcions dels parlamentaris i els comuns. En surt la figura del síndic, avui president del parlament, a l'època portaveu del [[Consell de la Terra]]. Neixen també els cònsols majors i menors (menor en substitució per absència del major). Un cònsol és un [[alcalde]] i un conseller general és un [[diputat]]. L'elecció al Consell de la Terra és censatària. Això fa que no tothom hi pugui participar. Els representants han de ser obligatòriament el caps de casa de les cases pairals riques. Un fet que ens explica que la societat és masclista i estamental. Arrel de les tempestes i mal temps, propis d'un paisatge muntanyenc com és l'andorrà, el Consell de la Terra va comprar l'any 1702 la casa de la família Busquests, avui coneguda amb el nom de ''[[Casa de la Vall]]''. Es transforma en la seu del parlament andorrà i, de mica en mica, s'adopta un altre nom per designar el Consell de la Terra, el Consell General.{{sfn|Llop Rovira|1998|p=15}}{{sfn|Guillamet Anton|2009|p = 134}}{{sfn|Armengol Aleix|2009|p = 270 a 275}}