Jorge Oteiza Enbil: diferència entre les revisions

És un dels artistes bascos fonamentals del segle XX. Oteiza va iniciar la seva activitat artística de manera autodidacta als anys vint, amb obres influïdes per les avantguardes de l'època com el [[cubisme]] i el [[primitivisme]]. Amb la intenció d'investigar l'escultura [[Art precolombí|precolombina]], l'any 1934 va viatjar a [[Amèrica del Sud]], on es va quedar fins al 1948. En tornar a Espanya, va guanyar per concurs la realització de l'estatuària per a la Basílica de [[Nostra Senyora d'Arantzazu]], a [[Oñate (Guipúscoa)|Oñate]] ([[Guipúscoa]]). Era una obra controvertida, en la qual Oteiza posava en pràctica la seva teoria sobre el debilitament de l'expressió figurativa, i l'Església li va prohibir dur-la a terme. No la va poder acabar fins al [[1968]]. Als anys cinquanta, i amb una obra experimental hereva del [[constructivisme]], Oteiza va renunciar a la [[Art figuratiu|figuració]] i va començar un acusat procés de buidatge i desocupació de la massa que el portaria cap a una escultura vertical i lleugera: la «transestàtua», en paraules del mateix artista. La recerca a l'entorn de volums geomètrics bàsics com el cub, el cilindre i l'esfera, i el diàleg amb la llum i l'ombra, van articular una línia de treball que, el 1957, Oteiza va qualificar de «propòsit experimental». Aquest projecte va ser guardonat amb el Primer Premi d'Escultura de la [[Biennal de Sâo Paulo]] el 1959. Després d'aquest reconeixement i en el moment de màxima maduresa creativa, va decidir abandonar l'escultura per dedicar-se a temes conceptuals i teòrics. Ell mateix es declarava un «obrer metafísic». Als anys setanta, va recuperar la pràctica escultòrica treballant en obres de petit format i amb materials com guix, paper, alumini i cartró.

 

 

== Obres escrites ==