Setge de Tulaytula: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Minúscules |
||
Línia 26:
El [[1082]] els castellans van reconquerir Coruche, fortaleses a la zona de Talavera i altres punts i van entrar a la capital, on van col·locar com a rei vassall a [[Yahya al-Qàdir]]. El rei de Castella va exigir als sevillans l'evacuació dels territoris toledans que ocupava (la moderna província de [[Ciudad Real]] i una part de la de [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]]) i davant la negativa va declarar la guerra a l'emirat d'Isbiliya. Una incursió castellana va arribar fins a [[Tarifa]].
El nou emir toledà va cedir als castellans els territoris al nord del Tajo (Majrit, Escalona, [[Madina Salim]]...) i fins i tot algunes fortaleses al sud del riu a canvi de [[Balansiya]]. Finalment va cedir la a Alfons a canvi de Balansiya. Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Al-Qadir van sol·licitar el suport de [[Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir]], Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid i [[Al-Mutawàkkil ibn al-Àftas]] mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de trair la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'[[
En aquell moment, el [[regne de Lleó]], en el que s'aplicava la legislació de caràcter romano-visigòtic diferenciada de la de Castella, basada en les ''comunidades de villa y tierra'', considerat l'hereu del [[Regne de Toledo]] era més poderós que el [[Regne de Castella]] i també tenia la intenció de recuperar per a si la capital de l'antic regne.
| |||